cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Podemos festeja ERC

els socialistes fan xantatge i Madrid provoca una crisi diplomàtica Espanya – Flandes

En français

Els governs català i espanyol tenen més inseguretat que mai de poder continuar gaire temps per enllestir la legislatura. Al Parlament de Catalunya, malgrat que ERC i Junts per Catalunya han renovat llur aliança per garantir que respectaran els mecanismes destinats a aguantar l’actual govern al menys fins a la resolució dels processos polítics, la CUP ha anunciat que no donarà support als pressupostos de la Generalitat i fins i tot se planteja de no venir més a les sessions del Parlament, el que podria posar en minoria el govern independentista. A Madrid també les incertituds són cada cop més consistents sobre la continuïtat del govern de Pedro Sanchez perquè els socialistes refusen de negociar res amb els independentistes i continuen la mateixa política de repressió judicial dura. Fins i tot els socialistes han fet comentaris que sonen a xantatge, indicant que eleccions anticipades significarien més temps a presó pels independentistes. Malgrat que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va visitar aqueixa setmana Oriol Junqueras a la presó de Lledoners per intentar obtenir el suport d’ERC pel vot del pressupost espanyol, els independentistes i el president Torra han reiterat que no negociaran res tan com hi hagi presoners i exiliats. És possible doncs que els electors es vegin obligats de tornar a les urnes per legislatives catalanes i espanyoles abans de la fi dels mandats.

Més repressió judicial
Aqueixa setmana mentre se continuen de multiplicar les manifestacions entorn de les presons i a diverses viles catalanes (Girona Reus, Barcelona…) per reclamar la llibertat pels presos coincidint dimarts 16 d’octubre amb 1 any d’empresonament dels presidents de les associacions Òmnium Cultural i l’ANC, els tribunals espanyols han fet pujar encara la pressió inculpant noves persones. Un ordre de detenció ha estat emès contra joves manifestants dels CDR per haver protestat davant del tribunal i han obert procés contra els comandaments del Mossos d’Esquadra, la intendenta, el director i el secretari general per pels mateixos motius que els polítics empresonats pel 1er d’octubre.

Un any de presó sense procés per les mentides de l’acusació
Als carrers catalans la pressió també tendeix a accentuar-se sobre els polítics i els governants per la seua ‘inacció’ denunciada per familiars, CDR i entitats cíviques per fer sortir els empresonats. Del seu costat Amnistia Internacional considera que ‘la seva detenció continuada constitueix una restricció desproporcionada dels seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica’. Els arguments de la justícia espanyola per inculpar i mantenir Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó és que han cridat la població a manifestar-se per fer obstacle a les intervencions de la policia i proclamar la república, el que constitueixen actes de ‘sedició ja que el seu comportament els fa responsables dels delictes de provocació d’alçament públic i tumultuós per impedir per la força o a fora de les vies legals l’aplicació de les lleis’. Els jutges els fan també responsables dels 2 milions de persones que han anat a votar per la independència ‘creant un clima d’enfrontament amb la policia’. Són descrits pels magistrats instructors com gent que ‘han operat en un grup organitzat que té per objectiu de manera contínua i reiterada activitats destinades a declarar la independència de Catalunya fora de les vies legals contra la resta d’Espanya i en un procés que encara és actiu’.

Trencament diplomàtic Espanya – Flandes
Al pla diplomàtic, Espanya ha accentuat la pressió internacional destinada a reprimir tota simpatia de països o institucions amb el moviment independentista. S’ha traduït aquesta setmana pel trencament de relacions entre Espanya i Flandes després que unilateralment el ministre d’Exteriors suspengués l’estatus diplomàtic del delegat de Flandes a Espanya per sancionar les posicions del parlament flamenc en suport a Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya, empresonada. Els flamencs i les autoritats belgues han reiterat el seu suport al president de Flandes i han convocat l’ambaixador espanyol. Un altre cònsol, el grec, també va ser cessat a la demanda d’Espanya per haver manifestat la seues simpaties pels independentistes. Al mateix temps, el ministre d’Exteriors català era a Bèlgica per reunir-se amb el president de Flandes i carregar durament contra Espanya demanant que s’anul·li la decisió de José Borrell de refusar d’acreditar un delegat diplomàtic flamenc.

Breus del fil continu de l’anticatalanisme espanyol
Diumenge 14 d’octubre el PP torna a demanar la suspensió de l’autonomia i que se retiri les competències de presons, educació, sanitat i policia a la Generalitat. Dimarts 16 d’octubre el govern espanyol confirma que recorrerà al Tribunal constitucional contra la moció aprovada al Parlament de Catalunyaque reprova la monarquia. El mateix dia diversos destacats magistrats espanyols critiquen obertament les inculpacions de polítics per ‘rebel·lió’. Dimecres 17 d’octubre el govern espanyol refusa de demanar el reconeixement de l’ús del català al Parlament europeu malgrat el suport del president del Parlament per fer-ho. El president català, Quim Torra se reunia a Brussel·les amb Carles Puigdemont i a Ginebra amb Marta Rovira, la secretària general d’ERC exiliada. En una conferència a Suïssa demanava una mediació internacional. Dijous 18 d’octubre el president del Tribunal Suprem d’Espanya i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes refusa la participació a una reunió de la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia de Catalunya perquè tenia un llaç groc i talla la visioconferència. Ester Capella, la ministra catalana de Justícia exigeix una rectificació immediata i denuncia ‘actuacions partidistes i injúries, insults i mostres d’odi expressades per jutges en un fòrum de l’administració de Justícia’.

Les prisonniers politiques mettent à l’épreuve la stabilité des gouvernements et Madrid provoque une crise diplomatique Espagne - Flandre

Les gouvernements catalan et espagnol sont plus instables que jamais et il est bien possible qu’ils ne puissent pas achever la législature. Au Parlement de Catalogne, bien que ERC et Junts per Catalunya aient renouvelé leur alliance afin de garantir le respect des mécanismes visant à maintenir le gouvernement actuel au moins jusqu'à la fin des procès politiques, la CUP a annoncé qu'elle ne soutiendrait pas le budget de la Generalitat et envisage même de ne plus siéger au Parlement, ce qui pourrait mettre le gouvernement indépendantiste en minorité. À Madrid aussi, les incertitudes sont de plus en plus grandes quant à la continuité du gouvernement de Pedro Sanchez, du fait que les socialistes refusent de négocier quoi que ce soit avec les indépendantistes et poursuivent la même politique de dure répression judiciaire. Les socialistes ont même fait savoir (comme une forme de chantage) que des élections anticipées signifieraient encore plus de prison pour les politiques indépendantistes. Bien que le dirigeant de Podemos, Pablo Iglesias, ait rendu visite à Oriol Junqueras dans la prison de Lledoners pour tenter d'obtenir le soutien d'ERC pour le vote du budget espagnol, les indépendantistes et le président Torra ont répété qu'ils ne négocieraient rien tant qu’il y aura des des prisonniers et des exilés. Il est possible que les électeurs se voient obligés à retourner bientôt aux urnes pour des législatives catalanes et espagnoles avant la fin des mandats.

Répression judiciaire encore accrue
Cette semaine, alors que les manifestations autour des prisons et dans diverses villes catalanes (Girona, Reus, Barcelone,…) ont continué d'exiger la liberté des prisonniers, et que mardi 16 octobre cela faisait un an que les présidents des associations Òmnium Cultural et l'ANC sont emprisonnés, les tribunaux espagnols ont augmenté la pression en annonçant de nouvelles inculpations. Un ordre de détention a été émis à l'encontre de jeunes manifestants des Comités de défense de la république pour avoir manifesté devant le tribunal et la justice a confirmé le procès contre le commandant des Mossos d'Esquadra (la police catalane), l'intendant, le directeur et le secrétaire général pour les mêmes motifs que ceux retenus contre les politiques pour le référendum du 1er octobre.

Un an d'emprisonnement sans jugement grâce aux mensonges de l'accusation
Dans les rues catalanes, la pression tend aussi à se faire plus précise contre les politiques et les gouvernants critiqués par les familles, les CDR et les entités civiques pour leur ‘inaction’ en vue de libérer les prisonniers. Amnesty International considère pour sa part que «leur maintien en détention constitue une restriction disproportionnée de leurs droits à la liberté d'expression et de réunion pacifique». Les arguments de la justice espagnole pour inculper et maintenir Jordi Cuixart et Jordi Sànchez en prison sont qu'ils ont appelé la population à manifester pour s’opposer aux interventions de la police et proclamer la république, ce qui constitue « des actes de sédition puisque leur comportement les rend responsables des délits d’incitation à un soulèvement public et tumultueux afin d'empêcher par la force ou en dehors des voies légales l'application des lois ». Les juges les rendent également responsables des 2 millions de personnes qui ont voté pour l'indépendance, «créant ainsi un climat de confrontation avec la police». Ils sont décrits par les magistrats instructeurs comme des personnes « ayant exercé leurs activités dans un groupe organisé dont l'objectif est de mener des activités continues et répétées en vue de déclarer l'indépendance de la Catalogne en dehors des voies légales contre le reste de l'Espagne et dans un mouvement toujours en cours. »

Rupture des relations diplomatique Espagne – Flandres
Au niveau diplomatique, l’Espagne a accentué la pression internationale visant à réprimer toute sympathie de pays ou d’institutions envers le mouvement pour l’indépendance. Cette semaine s’est traduite par la rupture des relations entre l’Espagne et la Flandre après que le ministre des Affaires étrangères ait suspendu unilatéralement le statut diplomatique du délégué des Flandres en Espagne afin de sanctionner les positions du parlement flamand qui a apporté son soutien à Carme Forcadell, ancienne présidente du Parlement de Catalogne, emprisonnée. Les autorités flamandes et belges ont réitéré leur soutien au président de Flandre et ont convoqué l'ambassadeur d'Espagne. Un autre consul, le grec, a également été suspendu à la demande de l'Espagne pour avoir exprimé sa sympathie pour les indépendantistes. Au même moment, le ministre des Affaires étrangères de Catalogne était en Belgique pour rencontrer le président de Flandre, critiquer durement l'Espagne et demander à José Borrell d’anuller sa décision de refuser la présence en Espagne d’un représentant diplomatique du flamand.

Dépêches du fil continu de l'anticatalanisme espagnol
Le dimanche 14 octobre, le PP a de nouveau appelé à la suspension de l'autonomie et à la suppression des compétences relatives aux prisons, à l'éducation, à la santé et à la police en Catalogne. Mardi 16 octobre, le gouvernement espagnol a confirmé qu'il ferait appel au Tribunal constitutionnel contre la motion approuvée par le Parlement de Catalogne visant rejeter la monarchie. Le même jour, plusieurs magistrats espagnols critiquent ouvertement les inculpations pour "rébellion" des politiques indépendantistes. Le mercredi 17 octobre, le gouvernement espagnol a refusé de demander la reconnaissance de l'usage du catalan au Parlement européen, malgré le soutien du président du Parlement. Le président catalan Quim Torra a rencontré à Bruxelles Carles Puigdemont et à Genève Marta Rovira, secrétaire générale d'ERC, exilée. Lors d'une conférence en Suisse, il a appelé à une médiation internationale. Jeudi 18 octobre, le président de la Cour suprême d'Espagne et du Conseil général du pouvoir judiciaire, Carlos Lesmes, refuse la participation à une réunion de la directrice générale de la Modernisation de l'administration de la justice de Catalogne, en raison du ruban jaune que’elle porte, et coupe la visioconférence. Ester Capella, le ministre de la Justice catalane, réclame des mesures immédiates et dénonce les «actions partisanes et injurieuses, les insultes et les propos haineux tenus par des juges sur un forum de l'administration de la justice».

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal