Entre desobediència i punt mort
les institucions catalanes en un equilibri delicat
La reunió fallida del Parlament de Catalunya dimarts 2 d’octubre va posar en evidència el delicat equilibri en el qual se troben les institucions catalanes per avançar cap a la independència efectiva de la república proclamada el 27 d'octubre 2017. Preses dins la tenalla entre les amenaces de noves intervencions per la força (suspensió de l’autonomia i detenció dels polítics) del govern espanyol i les manifestacions populars de desobediència civil i de ruptura unilateral amb Espanya, les autoritats catalanes encara no arriben a trobar el camí per fer compatible la fidelitat anunciada al mandat dels ciutadans i la preservació de les institucions (Generalitat, municipis) que significa respectar la submissió al poder de l’Estat. La tensió entre els dos principals partits independentistes al govern –ERC i Junts per Catalunya– se va traduir la setmana passada per unes negociacions maratonianes obligades per preservar la continuïtat de l’aliança i de la legislatura en curs. Divendres 5 d’octubre se van reunir el president Torra (JxC) i el vicepresident Pere Aragonès (ERC) per garantir « la continuïtat del govern fins a la fi dels processos polítics ». La reunió del Parlament se va suspendre fins a la setmana següent i l’acord trobat entre els dos partenaris ha permès d’evitar la crisi, amb una solució –provisional– : d’un costat el Parlament refusa l’ordre de suspensió dels diputats empresonats i exiliats del jutge Pablo Llarena però al mateix temps els demana de delegar formalment el seu vot a elegits no inculpats. El que finalment hauran de fer (ERC hi ha estat favorable mentre JxC no ho vol concretar amb la signatura de cap document). Carles Puigdemont per exemple refusa de demanar per escrit la delegació del seu vot invocant que gaudeix de tots els seus drets de diputat i que ja els està exercint a través d’altres elegits del Parlament.
La societat catalana davant d’aqueixa situació de desacord mostra la seua impaciència i molèstia criticant els polítics desunits quan els que tenen més pressa (entitats civils i la CUP) reclamen fets concrets i defensen que no cal sotmetre’s més a les amenaces espanyoles. El panorama és tan més complicat que no hi ha gaire solució per ara entre garantir el funcionament de les institucions autonòmiques (espanyoles doncs) i trencar relacions amb l’Estat i assumir formalment la república provocant automàticament noves persecussions judicials i la presa de poder directe de la gestió de Catalunya per Madrid. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie ha demanat un pla per fer efectiva la república i que els polítics que no ho puguin fer que dimiteixin.
Madrid torna a amenaçar amb repressió
El govern espanyol del seu costat, ha tornat a amenaçar directament i immediatament : si el president de la Generalitat o el Parlament prenen decisions contràries a la constitució, els govern de Pedro Sanchez no hesitarà a tornar a reprimir. Davant d’aquest dilema, ERC és més dins la perspectiva de canviar de full de ruta i d’estratègia (considerant el llarg termini i més pragmatisme, el que implica sotmetre’s a les institucions espanyoles) quan la CUP i Junts per Catalunya ells són favorable a encarar-se frontalment amb Espanya amb una ruptura encara que comporti la repressió automàtica (afavorir el curt termini i una posició més idealista i simòblica). Els socialistes segueixen pressionats per la dreta (PP i Ciudadanos) que reclamen contínuament una suspensió de l’autonomia encara més dura. Aqueixa setmana han demanat formalment al Senat un debat sobre els « presos polítics » per impedir per llei d’indultar els condemnats per rebel·lió. L’extrema dreta (Vox) afegeix més tensió portant el Parlament català al tribunal a cada decisió independentista.
L’ultimàtum de Torra
El president català va sorprendre dimarts 3 d’octubre llançant un ultimàtum al govern espanyol : o abans d’un mes autoritza un referèndum vinculant o serà acabat el suport dels independentistes als socialistes. Implicaria anar a eleccions generals. La resposta de Madrid va ser immediata : no hi haurà cap referèndum i no negociarà res. La portaveu del govern espanyol Isabel Celaá va evocar fins i tot la possibilitat d’uns suspensió indefinida de l’autonomia. I els socialistes van confirmar la decoració d’Enric Millo (del PP) que va dirigir la repressió a Catalunya durant la suspensió de l’autonomia. Torra va anar encara més lluny (els espanyolistes l’acusen d’atiar el conflicte) advertint que qualsevol condemna dels independentistes legitimarà la independència i que ningú, ni el poble ni ell mateix, acceptarà una sentència desfavorable. Ha anunciat que els processos constituiran una nova oportunitat per concretar l’autodeterminació.
Immensa manifestació en record del referèndum
Els esdeveniments a Catalunya tendeixen a precipitar-se i s’encadenen notícies accelerades. El dilluns 1er d’octubre el record del referèndum d’independència de l’any anterior, unes 200 000 persones van manifestar pels carrers de Barcelona i centenars d’altres mobilitzacions van tenir lloc a tot el país (talls de TGV, de carreteres i autopistes, manifestació contra la borsa i els poders econòmics, vaga dels estudiants i liceans, ocupació de les portes del Parlament, obertura de les escoles, desfilades, actes simbòlic, a la crida dels CDR i entitats independentistes. Els crits dels manifestants són sempre clars i determinats : « Referèndum : vam votar, vam guanyar ! » i « Els carrers seran sempre nostres ! », exigint als polítics l’aplicació del resultat del referèndum.
Més testimonis de la repressió
Al cap d’un any, els mèdies catalans van aprofitar l’ocasió per difondre noves imatges, reportatges i nombrosos testimonis de la violenta repressió policial. Un llarg reportatge al portal Vilaweb també va explicar com a Catalunya Nord va fer possible el referèndum la col·laboració clandestina directa de desenes de persones al nord de la frontera francesa. Molts testimoniatges posen en evidència el xoc que van ressentir els catalans per la repressió i mostra del traume i trencament definitiu amb Espanya que s’ha operat en els esperits.
Al front judicial
Se repeteixen els refusos de llibertat per als presos polítics : aquesta setmana Montserrat Bassa que ho ha après per la premsa… I Roger Rull que ha denunciat que els magistrats se vanten de retardar els recursos dels presos davat del tribunal europeu. El govern català s’ha constituït com a acusació popular dins tots els processos contra independentistes. El balanç fet públic per les autoritats catalanes han enunciat que la repressió espanyola del 1er d’octubre i dies posteriors s’havia xifrat en 50 intervencions contra la premsa, l’obertura de correus privats i el bloqueig d’enviaments a Correus i empreses privades, 712 batlles amb procediments judicials per col·laborar amb el referèndum, el tancament de 140 webs (i la paràlisi de tot el domini « .cat ») i d’aplicacions sospitades de relació amb el referèndum, 1 066 ferits, 68 equipaments públics deteriorats per la policia. Finalment els mèdies també han fet públic que el govern espanyol havia retirat miliards d’euros dels bancs catalans (Caixa i Banc de Sabadell) per forçar-los a treure llur seu social de Catalunya.
Entre désobéissance et point port : les institutions catalanes en équilibre délicat
La réunion suspendue du Parlement de Catalogne mardi 2 octobre a mis en évidence le délicat équilibre dans lequel se trouvent les institutions catalanes afin de progresser vers l'indépendance effective de la république proclamée le 27 octobre 2017. Prises en tenaille entre les menaces du gouvernement espagnol de nouvelles interventions (suspension de l'autonomie et détention de responsables politiques) et les manifestations populaires de désobéissance civile et de rupture unilatérale avec l'Espagne, les autorités catalanes ne trouvent toujours le moyen de rester fidèles au mandat des citoyens tout en préservant les institutions (Generalitat, municipalités) ce qui implique la soumission au pouvoir de l'État. La tension entre les deux principaux partis indépendantistes au gouvernement -ERC et Junts per Catalunya- s'est traduite la semaine dernière par des négociations marathon pour préserver la continuité de l'alliance et de la législature actuelle. Le vendredi 5 octobre, le président Torra (JxC) et le vice-président Pere Aragonès (ERC) se sont rencontrés pour assurer "la continuité du gouvernement jusqu'à la fin des procès politiques". La réunion du Parlement a été suspendue jusqu'à la semaine suivante et l'accord trouvé entre les deux partenaires a permis d'éviter la crise, avec une solution provisoire : d'un côté le Parlement a rejeté la décision du juge Pablo Llarena de suspension des députés emprisonnés et exilés, mais en même temps, il leur demande de déléguer formellement leur vote à des représentants élus non inculpés. Ce qu’ils devront faire (ERC y était favorable alors que JxC ne souhaite pas matérialiser la signature d’un document dans ce sens). Carles Puigdemont, par exemple, refuse de demander par écrit la délégation de son vote jugeant qu'il jouit de tous ses droits en tant que député et qu'il les exerce déjà par l'intermédiaire d'autres représentants élus du Parlement.
La société catalane, face à ce désaccord, montre son impatience et son désaroi en critiquant les politiques : les entités civiles et la CUP réclament des faits concrets et soutiennent qu'il de faut pas se soumettre aux nouvelles menaces espagnoles. La situation est d’autant plus compliquée qu'il n'y a pas de solution entre garantir le fonctionnement des institutions autonomes (espagnoles) et rompre les relations avec l'État et assumer formellement la république en provoquant automatiquement de nouvelles poursuites juridiciaires et une prise de pouvoir directe de Madrid. Elisenda Paluzie, présidente de l'ANC, a appelé à un plan pour rendre la république effective et demande aux politiques qui ne pourraient pas l’assumer de démissionner.
Nouvelle menace de répression de Madrid
Le gouvernement espagnol de son côté a de nouveau menacé directement et immédiatement: si le président de la Generalitat ou le Parlement prennent des décisions contraires à la Constitution, le gouvernement de Pedro Sanchez n'hésitera pas à réprimer. Face à ce dilemme, ERC est plus dans la perspective de changer la feuille de route et la stratégie (se situant plus dans le long terme et le pragmatisme, ce qui implique de se soumettre aux institutions espagnoles) alors que la CUP et Junts per Catalunya sont favorables à l’affrontement avec l'Espagne et à la rupture, même si cela implique une répression automatique (privilégiant le court terme et une position plus idéaliste et symbolique). Les socialistes continuent à subir des pressions de la droite (PP et Ciudadanos) qui réclament une nouvelle suspension de l’autonomie. Cette semaine, le PP a officiellement demandé au Sénat de tenir un débat sur les "prisonniers politiques" afin d'empêcher par la loi que les condamnations pour rebellion ne soient amnistiées. L'extrême droite (Vox) ajoute plus de tension en portant plainte contre le Parlement catalan à chaque décision indépendantiste.
Ultimatum de Torra
Le président catalan a surpris mardi 3 octobre avec le lancement d'un ultimatum au gouvernement espagnol: soit avant un mois il autorise un référendum légal soit le soutien aix socialistes ne sera plus garanti. Ce qui impliquerait d'aller à des élections générales. La réponse de Madrid a été immédiate: il n'y aura ni référendum ni négociations. La porte-parole du gouvernement espagnol, Isabel Celaá, a même évoqué la possibilité d'une suspension de l'autonomie pour une durée indéterminée. Et les socialistes ont confirmé la décoration d'Enric Millo (du PP) qui avait dirigé la répression en Catalogne pendant la suspension de l'autonomie. Torra est allée encore plus loin (les espagnolistes l'accusant d’atiser le conflit) en avertissant que toute condamnation des indépendantistes légitimerait l'indépendance et que personne, ni la société ni lui-même, n'accepterait une peine défavorable. Il a annoncé que les procès constitueraient une nouvelle occasion d’exercer l'autodétermination.
Énorme manifestation pour commémorer le référendum
Les événements en Catalogne ont tendance à se précipiter et à accélérer l’actualité. Le lundi 1er octobre, en commémoration du référendum sur l’indépendance de l’année précédente, quelques 200 000 personnes ont défilé dans les rues de Barcelone et des centaines d'autres manifestations ont eu lieu dans tout le pays (coupures de routes, d'autoroutes et de TGV, manifestation contre la bourse et les pouvoirs économiques, grève des étudiants et des lycéens, occupation des portes du Parlement, ouverture des écoles, défilés, actes symboliques, appel des CDR et des entités indépendantistes. Les cris des manifestants sont toujours clairs et déterminés: "Référendum: nous avons voté, nous avons gagné!" et "Les rues seront toujours à nous! ", exigeant des hommes politiques l'application du résultat du référendum.
Nouveaux témoignages de la répression
Un an après, les médias catalans ont saisi l'occasion pour diffuser de nouvelles images, de nouveaux reportages et de nombreux témoignages de la répression violente exercée par la police. Un long reportage sur le site Vilaweb a également expliqué comment la Catalogne Nord avait rendu possible le référendum grâce à la collaboration clandestine directe de dizaines de personnes au nord de la frontière française. De nombreux témoignages mettent en lumière le choc subi par les Catalans lors de la répression et montrent le traumatisme et la rupture avec l’Espagne qui a été opérée dans les esprits.
Sur le front judiciaire
Les prisonniers politiques enregistrent des refus constant de remise en liberté : cette semaine, c’est Montserrat Bassa qui l’a appris par la presse ... Et Roger Rull a dénoncé que les magistrats se vantaient de retarder les recours des prisonniers devant la cour européenne. Le gouvernement catalan s’est constitué partie civile dans tous les procès contre les indépendantistes. Le bilan rendu public par les autorités catalanes a indiqué que la répression espagnole du 1er octobre et des jours suivants avait été chiffrée à 50 interventions directes contre la presse, l'ouverture de courriers privés et le blocage des envois par la Poste et des sociétés privées, 712 maire poursuivis en justice pour avoir collaboré avec le référendum, la fermeture de 140 sites sur internet (et la paralysie de tout le domaine ".cat") et d’applications soupçonnées d’être liées au référendum, 1 066 blessés, 68 équipements publics détériorés par la police. Enfin, les médias ont également annoncé que le gouvernement espagnol avait retiré des milliards d'euros des banques catalanes (Caixa i Banc de Sabadell) pour les contraindre à retirer leur siège social de Catalogne.
Alà Baylac Ferrer



Comentaris (0)