cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Manuel Valls candidat a Barcelona amb l’extrema dreta espanyolista ?

L’evocació d’un indult dels presos catalans provoca escàndol

En français

La premsa catalana s’ha centrat aqueixa setmana a comentar el desembarcament possible de Manuel Valls, la divulgació dels missatges d’insult dels jutges espanyols contra els independentistes i l’enrenou provocat per l’evocació per part de la delegada del govern espanyol a Catalunya de la perspectiva d’un indult dels presos polítics. L’eventualitat de la presència de l’exprimer ministre francès a les eleccions municipals de la primavera que ve a Barcelona continua d’alimentar sorpesa, debats, indignació, incredulitat. Dimarts 25 de setembre Valls hauria de fer oficial la seua decisió de presentar-se com a candidat per ser batlle de la capital catalana. I si la seua candidatura provoca tantes reaccions no és tant pel fet de la importància del personatge polític de primer pla sinó pel seu recorregut. Nascut a Barcelona, de família catalana, va començar la seua carrera política amb els socialistes, per convertir-se al centre dreta macronista i acabar la seua deriva, militant amb l’extrema dreta espanyolista anticatalana… Des de la tardor de 2017 (campanya i organització del referèndum i posterior repressió espanyola), Valls va fer costat en tot moment als partits de l’extrema dreta espanyolista que des dels populistes de Ciudadanos, fins als grupuscles de més clara obediència franquista com Vox, passant per la plataforma Societat Civil Catalana fan croada contra l’independentisme. Valls també fa contactes amb els medis econòmics dretans (hostils a la independència) i amb socialistes (els que resten són els més jacobins i espanyolistes).

Els jutges espanyols insulten els independentistes en tota impunitat
El món político-mediàtic català també ha estat focalitzat per les revelacions aqueixa setmana de missatges de magistrats que difonen insults contra els independentistes. Sobre un fòrum públic de la justícia espanyola, diversos jutges tracten els independentistes catalans de ‘nazis’, ‘virus’, ‘germen’, ‘criminals’, ‘violents’ i ‘fills de puta’ (entre altres), comparen Puigdemont a un violador i critiquen obertament l’associació Jutges per la democràcia. El president català ha exigit immediatament sanccions i la dimissió del responsable de CSPJ, mentre Pedro Sanchez reiterava la seua completa confiança en la ‘imparcialitat de la justícia espanyola’. Quim Torra denuncia la farsa d’un procés polític ja escrit d’avança i reitera la necessitat d’alliberar immediatament els presos polítics i acabar amb uns processos indignes i injustificats. Anonymous, davant la impunitat dels jutges, ha començat de divulgar el nom dels autors dels insults.

L’escàndol dels propòsits sobre l’indult
Els líders polítics també van reaccionar als propòsits de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera que va declarar que era partidària de l’indult dels presos catalans després de la seua condemna i a condició que en facin la demanda. Els indepedentistes van denunciar immediatament que significava una paròdia de procés en el qual les sentències ja eren decidides i que no demanarien cap gràcia perquè no són culpables de res. Del seu costat el govern espanyol desmentia ràpidament la declaració de la seua delegada mentre l’oposició (Ciudadanos, PP) protestava encandalitzada pel tractament ‘de favor’ als independentistes del qual acusen els socialistes. ERC del seu costat ha anunciat que condicionaria el vot del pressupost 2019 de Sanchez al Congrés espanyol a l’alliberament dels presos polítics. El que podria ser presagi d’una caiguda del govern socialista, d’eleccions anticipades i d’una nova crisi política a Espanya.

Manifestacions en sèrie
Al carrer, l’actualitat és el llançament d’una sèrie de manifestacions que han començat aqueixa setmana dimecres 20 de setembre amb desenes de milers de persones concentrades (amb el president de Catalunya i el govern) davant del ministeri d’Economia de la Generalitat on el mateix dia un any abans el govern espanyol havia començat la seua fase repressiva llançant la policia a ocupar i escorcollar 4 ministeris catalans, detenint 15 alts funcionaris del govern i encerclant la seu de la CUP. Els atacs provocaven les mobilitzacions espontànies de desenes de milers de catalans, manifestacions que van ser l’origen de les persecussions judicials per ‘rebel·lió’ contra els presidents de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart respectivament, detinguts a mitjan octubre i empresonats des d’aleshores sense haver estat jutjats. La temporada de les mobilitzacions hauria d’anar crescendo amb manifestacions anunciades en record de tots els esdeveniments de la tardor 2017 : referèndum, violències policials, detencions, suspensió de l’autonomia. Una plataforma ha convocat una gran marxa pel 1er d’octubre i se torna a parlar d’una vaga general per paralitzar el país. Mentrestant continuen cada setmana davant de les presons les manifestacions de suport de centenars de catalans (entre els quals gent de Catalunya Nord) amb els presos polítics.

Obrir les presons
Els presos polítics centren cada cop més els debats de la societat catalana que se comença de demanar quina actitud haurà de tenir davant de l’inici proper dels processos i les eventuals condemnes. El president català ja ha explicat que no acceptarien cap condemna dels presos. I l’advocat britànic de Clara Ponsatí, la ministra d’Educació del govern de Puigdemont exiliada a Escòssia, va començar a llançar la reivindicació que cal obrir les presons i alliberar els presos polítics (que són sota l’autoritat del govern català). La CUP (Candidatura d’Unitat Popular, esquerra anticapitalista independentista) del seu costat crida a un ‘un desbordament popular perquè partits i institucions trenquin amb l’Estat’, i Quim Torra demana als catalans ‘d’encendre pacíficament el país i defensar el dret a ser lliures’ els mesos vinents.

Altres noves breus
El raper mallorquí exiliat a Bèlgica Valtònyc anuncia que és probable que no pugui tornar mai a Espanya perquè han obert nous procediments judicials contra ell després de noves queixes de la Guàrdia civil contra la lletra de les seues darreres cançons ; puntualitza que de tota manera el que vol ell és tornar a Catalunya, no pas a Espanya. Manifestació anticatalana d’extrema dreta bloquejada a Barcelona per l’ocupació de la plaça Sant Jaume per manifestants independentistes espontanis. Obertura d’un procediment judicial contra TV3 per haver difusat missatges institucionals qualificat d’il·legals per fer referència al referèndum (parlaven del ‘dret a decidir dels ciutadans’). Junqueras i Romeva recorren al Tribunal Constitucional contra la suspensió de la seua funció de diputats ordenada sense base legal pel jutge instructor Llarena ; Puigdemont diu que únicament el Parlament de Catalunya el pot suspendre de diputat. Obertura de la delegació de la Generalitat a Alemanya. Continua(rà).

 

Manuel Valls candidat à Barcelone avec l'extrême droite espagnoliste ?

L'évocation d'une grâce des prisonniers catalans scandalise les politiques

La presse catalane a mis l'accent semaine sur le possible débarquement de Manuel Valls, la diffusion de messages d'insultes des juges espagnols contre l'indépendantisme et l'émoi provoqué par la déléguée du gouvernement espagnol en Catalogne qui a évoqué une grâce des prisonniers politiques. L’éventualité de la présence de l’ex premier ministre français aux élections municipales du printemps prochain à Barcelone continue de générer surprise, débats, indignation et incrédulité. Mardi 25 septembre, Valls devrait officiellement prendre la décision de se présenter comme candidat à la mairie de la capitale catalane. Et si sa candidature suscite autant de réactions, ce n'est pas tant le fait de l'importance du personnage politique du premier plan que son parcours. Né à Barcelone, de famille catalane, il a commencé sa carrière politique avec les socialistes, pour se convertir au centre droit macroniste et finir sa dérive en militant avec l'espagnolisme d’extrême droite anticatalan... Depuis l'automne 2017 (et l'organisation de la campagne pour le référendum et la répression espagnole qui a suivi) Valls s’est toujours positionné aux côtés des partis de l'extrême droite espagnoliste qui, depuis les populistes de Ciudadanos jusqu’aux groupuscules d'obédience franquiste comme Vox, en passant par la plate-forme Societat civil Catalana mènent la croisade contre l'indépendantisme. Valls a pris également contacts avec les milieux économiques (hostiles à l'indépendance) et avec les socialistes (ceux qui restent sont les plus jacobins et espagnolistes).

Les juges espagnols insultent les indépendantistes en toute impunité
Le monde politico-médiatique catalan a également centré son attention sur les révélations cette semaine de mails de plusieurs magistrats qui ont diffusé des insultes contre les indépendantistes. Sur un forum public de la justice espagnole, des juges traitent les Catalans de ‘nazis’, ‘virus’, ‘germes’, ‘criminels’, ‘violents’ et de ‘fils de pute’ (entre autres), ils comparent Puigdemont à un violeur et critiquent ouvertement l'Association des juges pour la démocratie. Le président catalan a immédiatement exigé des sanctions et la démission du responsable du CSPJ (Haut conseil de la magitrature), tandis que Pedro Sanchez a réitéré sa pleine confiance dans ‘l'impartialité de la justice espagnole’ (sic). Quim Torra dénonce la farce d'un procès politique déjà écrit à l'avance et rappelle la nécessité de libérer immédiatement les prisonniers politiques et d’en finir avec des procès indignes et injustifiés. Anonymous, devant l'impunité des juges, a commencé à révéler le nom des auteurs des insultes.

L’évocation de la grâce des prisonniers déclenche le scandale
Les dirigeants politiques ont également réagi aux propos de la déléguée du gouvernement espagnol en Catalogne, Teresa Cunillera qui a déclaré qu'elle était en faveur de la grâce des prisonniers catalans une fois leur peine prononcée et à conditions qu’ils en fassent la demande. Les indépendantistes ont immédiatement critiqué ce qu’ils considèrent comme une parodie de procès dans laquelle les peines étaient déjà décidées et qu’ils ne demanderaient jamais à être grâciés parce qu’ils ne sont coupables de rien. De son côté, le gouvernement espagnol a rapidement démenti la déclaration de sa déléguée tandis que l'opposition (Ciudadanos, PP) protestait contre le traitement de faveur que les socialistes accorderaient aux indépendantistes. ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) de son côté a annoncé qu'elle conditionnerait son vote du budget 2019 de Sanchez au Congrès espagnol à la libération des prisonniers politiques. Ce qui pourrait présager d’une chute du gouvernement socialiste, d’élections anticipées et d’une nouvelle crise politique en Espagne.

Manifestations en série
Dans la rue, l’actualité c’est le lancement cette semaine d’une série de manifestations qui ont commencé mercredi 20 septembre avec des dizaines de milliers de personnes qui se sont rassemblées (en présence du président et du gouvernement catalan) devant le Ministère de l'Economie de la Generalitat, où le même jour un an plus tôt, le gouvernement espagnol avait commencé sa phase de répression en envoyant la police occuper et fouiller quatre ministères de la Generalitat, en arrêtant 15 hauts fonctionnaires catalans et en encerclant le siège de la CUP. Les attaques avaient déclenché des manifestations spontanées de dizaines de milliers de Catalans, manifestations qui sont à l'origine des accusations de ‘rébellion’ et des poursuites judiciaires contre les présidents de l'ANC, Assemblea nacional catalana et Òmnium Cultural, Jordi Sànchez et Jordi Cuixart respectivement, détenus à la mi-octobre et emprisonné depuis sans avoir été jugés. La saison des mobilisations devrait aller crescendo avec l’annonce de nouvelles manifestations en mémoire de tous les événements de l'automne 2017: référendum, violences policières, arrestations, suspension de l'autonomie. Une plateforme cette semaine a appelé à une grande marche le 1er octobre et on reparle d’une grève générale pour paralyser le pays. Pendant ce temps, les manifestations de centaines de Catalans en faveur des prisonniers politiques se poursuivent chaque semaine devant les prisons.

Ouvrir les prisons
Les prisonniers politiques centrent de plus en plus les débats de la société catalane qui commence à se demander quelle attitude adopter face à l'ouverture prochaine des procès et à d’éventuelles condamnations. Le président catalan a déjà déclaré qu'il n'accepterait aucune condamnation de prisonniers. Et l’avocat britannique de Clara Ponsatí, ministre de l’Éducation du gouvernement de Puigdemont exilée en Écosse, a commencé à revendiquer l’ouverture des prisons et la libération des prisonniers politiques (qui sont sous la garde du gouvernement catalan). La CUP (Candidatura d'Unitat Popular, gauche anticapitaliste indépendantistes) a appelé de son côté ‘partis et institutions à un débordement populaire qui coupent toute relation avec l'État [espagnol]’ et Quim Torra demande pour les mois à venir aux Catalans ‘d’enflammer pacifiquement le pays et de défendre le droit à être libre’.
Brèves en vrac
Le rappeur majorquin exilé en Belgique Valtònyc annonce qu’il ne pourra probablement jamais retourner en Espagne, une autre procédure ayant été ouverte contre lui après de nouvelles plaintes de la Guardia Civil contre les paroles de ses dernières chansons ; il précise que de toute façon ce qu'il veut, c'est retourner en Catalogne, pas en Espagne. Manifestation d'extrême droite anti-catalane bloquée à Barcelone, les indépendantistes ayant occupé la Plaça Sant Jaume (devant le siège du gouvernement catalan) grâce à une manifestation spontanée. Ouverture d'une procédure judiciaire contre TV3 (la télé catalane) pour diffusion de messages institutionnels qualifiés d'illégaux pour avoir fait référence au référendum (ils parlaient du «droit à décider des citoyens»). Junqueras et Romeva (respectivement le viceprésident et le ministre d’Affaires extérieures du gouvernement Puigdemont aujourd’hui emprisonnés depuis près d’un an) font appel devant le Tribunal constitutionnel de la suspension de leurs fonctions de députés ordonnés sans base légale par le juge d'instruction Llarena ; Puigdemont de son côté a déclaré sur cette même question le concernant que seul le Parlement de Catalogne peut le suspendre en tant que député. Ouverture de la délégation de la Generalitat en Allemagne. À suivre.

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal