La Generalitat deixa desfilar una manifestació provocativa de policies espanyols i de l’extrema dreta a Barcelona
L’actualitat de la setmana és marcada per la manifestació de policies espanyols i grups d’extrema dreta
que el govern català ha deixat desfilar dissabte 29 de setembre pels carrers centrics de Barcelona. La manifestació que va reunir poca gent –unes 2 000 persones, entre les quals molta gent vinguda de fora de Catalunya en autocar– va reeixir això sí a provocar la reacció dels catalans –unes 6 000 persones– que tot el dia van concentrar-se entorn dels espanyolistes demostrant rebuig i indignació. El ministre d’Interior català, Miquel Buch, va ser criticat per la gestió dicutible de la jornada, pel fet que la manifestació extremista no va ser prohibida, ni enquadrada, i que la policia catalana va carregar contra manifestants independentistes i antifeixistes ocasionant uns 14 ferits lleus i 6 detencions. La manifestació oficialment era per reivindicar augments de salari però amb les seues declaracions, els organitzadors indicaven que havien vingut « per retre homenatge als col·legues que havien intervingut a Catalunya l’any d’abans ».
La manifestació fins i tot va rebre crítiques de diversos sindicats de policia espanyols que la qualificaven de « populista i inoportuna ». Era convocada per Jusapol, un sindicat de policies i guàrdies civils, i hi van participar les entitats d’extrema dreta i antiindependentistes Vox, Societat Civil Catalana i alguns elegits de Ciudadanos o l’exdelegada del govern espanyol a Barcelona. No van faltar els saluts feixistes amb braços alçats i els crits de « Español ! Español ! Español ! », « Separatistas ! Golpistas ! ». L’operació de l’extrema dreta va aconseguir de generar imatges de tensió i enfrontaments entre independentistes i policia, immediatament utilitzades per la premsa espanyola per desmentir el pacifisme del moviment independentista. L’ABC, el diari de dreta madrileny, titulava « L’independentisme perd el control dels seus gossos ». En canvi, els mitjans catalans subratllaven el fracàs dels extremistes a passejar-se impunament i la resposta immediata de la societat catalana que va enfrontar-se a la provocació. Els contramanifestants, cridats per l’ANC, la CUP, els CDR, l’Observatori de la Catalanofòbia i Bombers per la República, van acompanyar la desfilada espanyolista amb xiulets i crits de « 1er octubre, ni oblit, ni perdó ! », « No passareu ! », « Independència ! ».
Tensió en augment en esperant l’octubre
Al cap d’un any de l’octubre català (referèndum d’independència i repressió espanyola el 1er, , declaració de la república el 6 i el 27, suspensió de l’autonomia, empresonament dels líders i del govern català, exili del president els dies següents) i quan s’apropa l’obertura dels processos polítics, la tensió està pujant tant en la societat catalana com entre els polítics espanyols. Els socialistes sense majoria a les Corts, en efecte són sempre presos entre les exigències de dialogar i alliberar els presos dels independentistes i les crítiques virulents de la dreta Ciudadanos i PP) i no saben si podran acabar la legislatura o si s’hauran d’organitzar eleccions generals anticipades, al mateix temps que també s’apropen en 2019 les municipals i les europees. Els polítics i la societat catalana del seu costat són ben decidits a recordar els fets de l’octubre 2017 amb manifestacions, vagues i actuacions seguint el lema « Ni un pas enrere ! ».
El Parlament maniobra contra la suspensió dels diputats
ERC i Junts per Catalunya del seu costat han anunciat un acord per evitar la suspensió dels diputats empresonats i exiliats pel jutge instructor Pablo Llarena (suspensió decidida sense base legal). Votaran el refús de la suspensió (esperen tenir el suport de la CUP) pel Parlament i la possibilitats pels diputats de delegar els seu vot. Els espanyolistes que jutgen la mesura il·legal han anunicat la seua intenció de portar-la als tribunals. Els socialistes catalans pel seu band s’han tornat a il·lustrar per culpar els polítics catalans represaliats i fent burla de la seua situació. Miquel Iceta va declara públicament que els mateixos polítics són « els responsables de la seua situació perquè no han escoltat els advertiments dels socialistes » i els demana « menys viatges (en referència a l’exili) i més intel·ligència ». Mentre que el president a l’exili Carles Puigdemont va presentar el llibre La crisi catalana i va ser rebut pel l’SPD al Parlament de Baviera, la mateixa setmana que Netflix creava el buz amb la sortida d’un film de 2h, 42 llengües, a 190 països sobre els esdeveniments independentistes i les violències espanyoles.
La candidatura espanyolista i populista de Valls
Al terreny electoral, és Manuel Valls que ha centrat l’atenció mediàtica, amb la confirmació del seu aterratge a « Espanya » com a candidat a batlle de Barcelona. Amb el tradicional discurs francès de superioritat universalista, d’atac als particularismes i de jacobinisme nacionalista, l’exprimer ministre ha volgut maquillar la seua posició política marcada per l’antiindependentisme, el suport de les elites econòmiques conservadores i els partits populistes i d’extrema dreta, presentant-se com un candidat « transversal ». La premsa catalana ho resumia amb la frase : « el llop jacobí s’ha vestit d’ovella cosmopolita » i remarcava que Valls reprenia sense escrúpol les mentides dels perjudicis a l’economia, i reivindicava per Barcelona una « obertura europea » que ja és la realitat d’una metròpoli mundial…
Al front judicial
Al front judicial, els procediments continuen desgranant el seu lot de decisions en sentit únic i partidista : manteniment de les presons preventives al cap d’un any d’instrucció pel « perill » que representen els polítics catalans, refús de la recusació dels magistrats per politització i parcialitat acusant els independentistes de voler ‘perjudicar l’honorabilitat de la justícia espanyola’ (sic), continuació dels procediments judicials contra més de 700 batlles catalans (malgrat la fi del termini legal d’enquesta), refús d’obrir una enquesta sobre els jutges espanyols que insulten els independentistes en fòrums públics, refús de la llibertat de Jordi Cuixart, continuació de les manifestacions de suport entorn de les presons catalanes. S’ha après també que ara són 24 els policies espanyols enquestats pel tribunal per les violències del 1er d’octubre.
Incident diplomàtic amb Bèlgica
Al pla diplomàtic, el ministre d’Exteriors espanyol, José Borrell, ha provocat un nou incident amb Bèlgica, convocant l’ambaixador belga a Madrid per queixar-se d’una carta del president del Parlament de Flandes Jan Peumans a la seua homòloga empresonada del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell on denuncia el seu « empresonament inacceptable ». El president flamanc va contestar ràpidament que « ningú no li ha de dir el que ha de fer ».
La Generalitat autorise à Barcelone une manifestation provocatrice de policiers espagnols et de l'extrême droite
L'actualité de la semaine est marquée par la manifestation de policiers espagnols et de groupes d'extrême droite que le gouvernement catalan a laissé défiler samedi 29 septembre dans le centre de Barcelone. La manifestation qui a peu mobilisé -environ 2 000 personnes, dont la plupart de venus de l'extérieur de Catalogne en autocar- a cependant réussi à faire réagir les Catalans -environ 6 000 personnes- qui toute la journée se sont rassemblés autour des espagnolistes en exprimant leur opposition et leur indignation. Le ministre de l'Intérieur catalan, Miquel Buch, a été critiquée pour sa gestion dicutible de la journée, pour le fait que la manifestation extrémiste n'ait pas été interdite ni encadrée et que la police catalane se soit opposée aux indépendantistes catalans et aux manifestants anti-fascistes causant environ 14 blessés légers et 6 arrestations. Le rassemblement était officiellement organisé pour réclamer des augmentations de salaires, mais les déclarations des organisateurs expliquaient qu'ils étaient venus « pour rendre hommage à leurs collègues qui étaient intervenus en Catalogne l'année précédente. »
La manifestation a même été critiquée par plusieurs syndicats espagnols de police, la qualifiant de "populiste et inopportune". Organisée par Jusapol, un syndicat de guardias civiles et de policiers, avec la participation des organisations d'extrême droite et anti-indépendantistes Vox, Société civile catalane et des élus de Ciudadanos, et même l’exdéléguée du gouvernement espagnol à Barcelone. N'ont pas manqué les saluts fascistes avec les bras levés et les cris de « Espagnol ! Espagnol ! Espagnol ! », « Séparatistes ! Putschistes ! » L'opération d'extrême droite a réussi à générer des images de tension et d'affrontements entre indépendantistes et policiers, immédiatement utilisés par la presse espagnole pour démentir le pacifisme du mouvement indépendantiste. ABC, le journal de droite de Madrid, a titré immédiatement : "L'indépendantisme perd le contrôle de ses meutes". Par ailleurs, les médias catalans ont souligné l’échec des extrémistes à manifester impunément ainsi que la réponse immédiate de la société catalane à la provocation. A l’appel l'ANC (Assembla Nacional Catalana), de la CUP, des CDR (Comités de défense de la République), de l'Observatoire de la catalanophobie et de l’organisation Pompiers pour la République, les contre manifestations ont accompagné le défilé espagnoliste avec des sifflets et des cris de « 1er octobre, ni oubli, ni pardon », « Vous ne passerez pas! », « Indépendance! ».
La tension monte en attendant octobre
Une année après l’Octobre catalan (référendum sur l'indépendance et répression espagnole le 1er, déclaration de la République les 6 et 27, suspension de l'autonomie, et l'emprisonnement des dirigeants du gouvernement catalan, exil du président les jours qui ont suivi) et à l'approche de l'ouverture des procès politiques, la tension monte à la fois dans la société catalane et parmi les politiques espagnols. Les socialistes sans majorité aux Cortes, sont toujours pris entre les exigences de dialogue et de libération des prisonniers par les indépendantistes et la critique virulente de la droite (Ciudadanos et PP) et ne savent pas s’ils pourront arriver à la fin de la législature ou s’il faudra organiser des élections anticipées, en même temps que les municipales et les européennes également prévues en 2019. Les politiques et la société catalane de leur côté sont très déterminés à rappeler les événements d'octobre 2017 avec des manifestations, des grèves et des actions suivant le mot d’ordre : "Pas un seul pas en arrière! »
Le Parlement manoeuvre contre la suspension des députés
Junts per Catalunya et ERC de leur côté ont annoncé un accord pour éviter la suspension par le juge Pablo Llarena (suspension sans base juridique) des députés emprisonnés et exilés. Ils voteront au Parlement pour le rejet de la suspension (ils espèrent avoir le soutien de la CUP) et laisseront la possibilité aux députés de déléguer leurs votes. Les espagnolistes qui jugent la mesure illégale ont annoncé leur intention recourir à la justice. Les socialistes catalans pour leur part se sont encore illustrés par leurs accusations des politiques catalans objets de poursuites et se sont moqué de leur situation. Miquel Iceta a déclaré publiquement que les politiques sont eux-mêmes "responsables de leur situation parce qu'ils n'ont pas entendu les avertissements des socialistes" et leur a demandé «moins de voyages (en référence à l’exil) et plus d’intelligence». Pendant ce temps, le président en exil Carles Puigdemont a présenté le livre La crisi catalana et a été reçu par le SPD au parlement bavarois, la même semaine que Netflix a créé le buz avec la sortie d'un film de 2 heures, 42 langues, dans 190 pays sur les événements indépendantistes et la violence espagnole (Deux Catalogne).
La candidature espagnoliste et populiste de Valls
Sur le terrain électoral, Manuel Valls a centré l’attention des médias, avec la confirmation de son parachutage en « Espagne » en tant que candidat à la mairie de Barcelone. Avec le discours traditionnel français de supériorité universaliste, d'attaque des particularismes et de jacobinisme nationaliste, l'ancien premier ministre a voulu maquiller sa position politique marquée par l'anti-indépendantisme, le soutien des élites économiques conservatrices et des partis populistes et d'extrême droite, en se présentant comme un candidat "transversal". La presse catalane a résumé le personnage avec la phrase : « le loup jacobin déguisé en mouton cosmopolite » et a souligné que Valls reprenait sans scrupule les mensonges des dommages causés à l'économie, et réclamait pour Barcelone qui est déjà une métropole mondiale, une «ouverture européenne»...
Sur le front judiciaire
Sur le front judiciaire, les procédures continuent d’égrainer leur lot de décisions en sens unique : maintien en prison préventive après une année d'instruction des « dangereux » politiques catalans, rejet de la récusation des juges pour partialité et politisation et accusation des indépendantistes de vouloir « nuire à l'honneur de la justice espagnole » (sic), poursuite des procedures judiciaires contre plus de 700 maires catalans (malgré la fin de la durée légale d’enquête), refus d'ouvrir une enquête sur les juges espagnols qui ont insulté les indépendantistes sur des forums publics, rejet de la demande de mise en liberté pour Jordi Cuixart, poursuite des manifestations de soutien autour des prisons catalanes. Nous avons aussi appris que les policiers mis en examen pour violence lors du 1er octobre sont maintenant au nombre de 24.
Incident diplomatique avec la Belgique
Sur le plan diplomatique, le Ministre des affaires étrangères de l'Espagne, José Borrell, a provoqué un nouvel incident avec la Belgique, en convoquant l’ambassadeur de belge à Madrid pour se plaindre d'une lettre du président du Parlement de Flandre Jan Peumans à son homologue du Parlement de la Catalogne, Carme Forcadell emprisonnée, lettre personnelle dans laquelle il dénonçait son « emprisonnement inacceptable ». Le président flamand a rapidement répondu que "personne n’avait à lui dire ce qu'il devrait faire".
Alà Baylac Ferrer



Comentaris (0)