cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

1 milió de catalans als carrers rellancen la concretització de la república

Incident diplomàtic : l’ambaixador d’Espanya a França critica el batlle de Perpinyà

En français

La Diada nacional de Catalunya, dimarts 11 de setembre, amb més d’un milió de manifestants als carrers de Barcelona per 7è any consecutiu, rellança el procés de concretització de la república. La massiva mobilització de la gent, amb les associacions cíviques al seu davant, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, han reclamat als polítics i governants catalans d’avançar per respectar el mandat del poble expressat al referèndum d’independència del 1er d’octubre 2017 i confirmat a les eleccions del Parlament del 21 de desembre. Després d’uns mesos d’incertitud (què han de fer les institucions catalanes recuperades després dels 6 mesos de suspensió de l’autonomia i amb l’empresonament i l’exili de l’anterior govern destituït de Carles Puigdemont ?), la societat i els elegits independentistes semblen recuperar la inicitiva enfront de la repressió espanyola i el refús de dialogar dels socialistes. La manifestació de la Diada, amb l’eslògan ‘Fem república’ va tornar a posar en evidència la determinació pacífica, cívica i serena (cap incident per aquesta jornada) del poble català per arribar a la independència, empenyent la classe política a sortir del cul de sac on Catalunya ha estat ficada per les autoritats espanyoles. El president de Catalunya, Quim Torra, va dir després de la manifestació que aprovada aquestes reclamacions i que la Generalitat llançarà aviat el procés constituent i que posarà en marxa abans del 1er d’octubre el Consell de la República a Bèlgica, encapçalat per Carles Puigdemont. El president català també va fer una crida divendres 14 de setembre a ‘no tenir por i arribar fins al final per fer efectiva la república de tots’, ‘en defensa dels drets civils, socials i nacionals de Catalunya’ i en referència als presos polítics i exiliats catalans, i als més de 1 000 catalans independentistes perseguits pels tribunals. Ha tornat a denunciar que ‘és incomprensible que en ple segle XXI hi hagi presos polítics i exiliats pel delicte d’haver donat veu al poble. Això no es pot acceptar de cap manera. Votar no és delicte; organitzar un referèndum no és delicte; voler viure lliures no és delicte’.

Els espanyolistes fan el ridícul

Del seu costat els espanyolistes que amb Ciudadanos que havien organitzat una manifestació a Barcelona per denunciar la manipulació independentista de la Diada, van fer el ridícul, reunint una vintena de manifestants a la plaça Reial davant d’uns quants elegits. Una altra manifestació dels unionistes pocs dies abans de la Diada havia aplegat unes 2 000 persones que van distingir-se per crits i saluts feixistes, l’exhibició de símbols nazis i franquistes i agressions d’independentistes (6 ferits) al final de la manifestació. Malgrat més d’un milió de manifestants al carrer de Barcelona per la Diada, els mèdies espanyols, la TV pública en particular, va assenyalar-se per silenciar la informació. Dreta i socialistes espanyols continuen intentant fer creure que el procés provoca agressivitat i fractura a si de la societat catalana i que els independentistes no són majoria (a les eleccions els independentistes sumen més de 47 % dels vots i els anti-independentistes el 37 %).

L’ambaixador d’Espanya a França crea un incident diplomàtic a Perpinyà

Aquesta setmana, l’actualitat política sudcatalana ha tornat a tenir protagonisme a Catalunya Nord, amb un incident diplomàtic inhabitual provocat per l’ambaixador d’Espanya a França, Fernando Carderera, que va retreure per carta al batlle de Perpinyà d’haver rebut oficialment Quim Torra, ‘un president anticonstitucional’ (sic). Jean-Marc Pujol li va respondre que era ‘molt sorprès i xocat’ per aqueixa ingerència, que el president català era ‘elegit democràticament’ i que ‘des de quan un ambaixador d’Espanya se permet de demanar justificacions a un elegit francès’. El diplomata va continuar la polèmica divendres 14 de setembre criticant que el batlle hagi rebut Torra amb el símbol del llaç groc ‘que divideix, que no representa la majoria de catalans i que qüestiona el caràcter democràtic d’Espanya’. Les autoritats espanyoles semblen augmentar la pressió sobre França contra els catalans del nord per la seua solidaritat amb els seus compatriotes del sud. Se comencen també de manifestar pressions sobre funcionaris, en particular de l’ensenyament, perquè porten el llaç groc, símbol de la demanda d’alliberament dels presos polítics, però que alguns titllen de senyal partidista incompatible amb l’obligació de reserva i neutralitat dels funcionaris. Igualment els medis catalans de Perpinyà comencen d’interrogar-se sobre la coincidència entre la solidaritat expressada amb els catalans del sud i el refús de l’Estat de crear l’Oficina pública de la llengua catalana.

Al capítol judicial, els advocats dels presos i exiliats catalans han denunciat aqueixa setmana les maniobres del Tribunal constitucional espanyol que, contràriament a la seua norma, accepta tots els recursos dels independentistes (sense per ara examinar-los) per retardar així llur possibilitat de recórrer en darrera instància davant dels tribunals europeus. Igualment la sala n°13 del tribunal de Barcelona ha demanat al Tribunal suprem que processi el vicepresident del govern català, Pere Aragonès, per ‘desobediència’ perquè no hauria fet res per impedir un referèndum considerat il·legal. I el tribunal ha obert un procediment judicial contra la vila de Vic per haver difòs cada dia fins a l’11 de setembre un missatge per altaveu que reclamava la llibertat dels presos polítics ; la fiscalia estudia si pot constituir un delicte i si pot ser considerat malversació de diners públics (18 dels 21 consellers municipals de Vic són independentistes). Del seu costat, uns 400 advocats catalans han demanat la protecció de Gonzalo Boye, l’advocat de Puigdemont, davant del refús del col·legi d’advocats espanyol de fer-ho.

Escriure als presos pel seu 11è mes de detenció

En el camp suport als presos, l’ANC, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural criden a escriure als presos pels seus 11 mesos de detenció preventiva (els seus presidents respectius en particular, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) amb l’organització de tallers d’escriptura. També se pot fer a través del portal https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/

1 million de Catalans dans les rues relancent la construction de la République

Incident diplomatique: l'ambassadeur d'Espagne en France critique le maire de Perpignan

La Diada nacional de Catalogne le mardi 11 septembre, avec plus d'un million de manifestants dans les rues de Barcelone pour la 7ème année consécutive, a relancé le processus de concrétisation de la république. La mobilisation massive des Catalans et des associations civiques, l'Assemblea Nacional de Catalunya et Òmnium cultural, a réclamé aux gouvernants et aux politiques d'avancer pour respecter le mandat du peuple exprimé lors du référendum sur l'indépendance du 1er octobre 2017 et confirmé lors des élections du Parlement le 21 décembre. Après des mois d'incertitude (qui doivent faire les institutions catalanes retrouvées après six mois de suspension de l'autonomie et l'emprisonnement et l'exil de l'ancien gouvernement démis de Carles Puigdemont ?), la société et les indépendantistes semblent reprendre l'initiative face à la répression espagnole et au refus des socialistes de dialoguer. La manifestation de la Diada nacional, avec le slogan ‘Fem república’, remet sur le devant de la scène la détermination pacifique, sereine et civique (aucun incident pendant la manifestation de la Fête nationale) du peuple catalan pour obtenir la reconnaissance de la république proclamée, en poussant les politiques à sortir de l’impasse où la Catalogne a été acculée par les autorités espagnoles. Le président de la Catalogne, Quim Torra a déclaré après la manifestation qu’il approuvait ces réclamations et que le gouvernement allait bientôt lancer le processus constitutionnel et qu’avant le 1er octobre le Conseil de la République en Belgique, dirigée par Carles Puigdemont serait en fonctionnement. Le président catalan a également lancé un appel vendredi 14 septembre un « ne pas avoir peur et à aller jusqu’au bout pour rendre effective la république de tous », « pour défendre les droits civils, sociaux et nationaux de la Catalogne » en référence aux prisonniers politiques et aux exilés catalans et aux plus de 1 000 indépendantistes catalans poursuivis par les tribunaux. Il a dénoncé à nouveau « qu’il est incompréhensible au milieu du XXIe siècle qu’il y ait des prisonniers politiques et des exilés pour le crime d’avoir donné la parole au peuple. C’est totalement inacceptable. Vote n'est pas un crime; organiser un référendum n'est pas un crime; vouloir vivre librement n'est pas un crime.

Les espagnolistes ridiculisés

De leur côté les espagnoliste qui avec Ciudadanos avaient organisé une manifestation à Barcelone pour dénoncer la ‘manipulation indépendantiste’ de la fête nationale, se sont ridiculisés en ne rassemblant qu’une vingtaine de manifestants sur la plaça Reial devant quelques élus. Une autre manifestation unioniste quelques jours avant avait rassemblé quelque 2000 personnes qui se sont distingué par des cris et des salutations fascistes, l’ostentation de symboles nazis et franquistes et par l'agression d'indépendantistes (6 blessés) à la fin de la manifestation. Malgré plus d'un million de manifestants dans la rue de Barcelone pour la Diada, les médias espagnols, notamment la télévision publique, se sont illustrés par leur silence sur l’évènement. La droite et les socialistes espagnols tentent toujours de faire croire que le mouvement catalan provoque agressivité et fracture de la société catalane et que les indépendantistes ne sont pas majoritaires (aux élections les indépendantistes ont totalisé plus de 47% des voix contre 37% pour les anti-indépendantistes).

L'ambassadeur d’Espagne en France crée un incident diplomatique à Perpignan

Cette semaine, la politique sud-catalane à de nouveau été d’actualité en Catalogne Nord, avec un incident diplomatique inhabituel provoquz par l'ambassadeur d'Espagne en France, Fernando Carderera qui a reproché par lettre au maire de Perpignan d’avoir reçu officiellement Quim Torra, "un président inconstitutionnel" (sic). Jean-Marc Pujol a répondu qu'il était « très surpris et choqué » par une telle ingérence, le président catalan ayant été « démocratiquement élu » et a demandé « depuis quand un ambassadeur d'Espagne se permet de demander à un élu français de se justifier ». Le diplomate a continué la controverse vendredi 14 septembre en critiquant que le maire ait reçu Torra avec le symbole du ruban jaune « qui divise, qui ne représente pas la majorité des Catalans et remet en question le caractère démocratique de l'Espagne ». Les autorités espagnoles semblent accroître la pression sur la France contre les Catalans du Nord pour leur solidarité avec leurs compatriotes du Sud. Plusieurs personnes ont fait état de pressions sur des fonctionnaires, en particulier des enseignants, qui portent le symbole du ruban jaune pour exiger la libération des prisonniers politiques, et que certains qualifient de signe partisan incompatible avec l'obligation de réserve et de neutralité des fonctionnaires. De même les milieux catalans à Perpignan commencent à s'interroger sur la coïncidence entre la solidarité exprimée avec les Catalans du Sud et le refus de l'État de créer l'Office de la langue catalane publique.

Au chapitre judiciaire, les avocats des prisonniers et exilés catalans ont dénoncé cette semaine les manœuvres du Tribunal constitutionnel espagnol, qui, contrairement à son habitude, accepte tous les recours des indépendantistes (sans les examiner) pour retarder leur possibilité de recours en dernière instance devant les tribunaux européens. De plus, la salle n° 13 du tribunal de Barcelone a demandé a Tribunal suprême d’ouvrir une procédure contre le vice-président du gouvernement catalan, Pere Aragonès pour « désobéissance » au motif qu'il n’aurait rien fait pour empêcher un référendum considéré comme il·légal. Et le tribunal a entamé une procédure judiciaire contre la ville de Vic pour avoir diffusé chaque jour jusqu'au 11 septembre un message via les haut-parleurs municipaux réclamant la liberté des prisonniers politiques. Le procureur étudie s'il peut s'agir d'un délit et s'il peut être considéré comme un détournement de fonds publics (18 des 21 conseillers municipaux de Vic sont indépendantistes). De leur côté, 400 avocats catalans ont demandé la protection pour Gonzalo Boye, l’avocat de Puigdemont devant le refus du barreau espagnol d’assurer sa protection devant les menaces dont il est l’objet.

Écrire aux prisonniers pour leur 11ème mois de détention provisoire
En ce qui concerne la campagne de soutien aux prisonniers politiques, l’ANC, Assemblea nacional catalana et Òmnium Cultural lancent un appel pour écrire aux prisonniers qui totalisent ces jours-ci 11 mois de détention (les présidents respectifs des associations, Jordi Sanchez et Jordi Cuixart) en organisant des ateliers d'écriture. Les courriers peuvent aussi être envoyés via le site https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal