NO LLEGIU, NI COMPREU L’INDÉPENDANCE CATALANE EN QUESTION
El llibre L’indépendance catalane en question, editorial Atlande, de Serge Buj, Manuelle Peloille i Cyril Trépier comença per una citació d’un diputat de 1932 « Vers l’Espagne de tous ».
Els autors enceten el text dient « le livre n’est pas un coup de gueule. S’il s’engage, ce n’est pas pour ou contre l’indépendance, mais pour fournir au lecteur français des éléments à même de rendre compte de la complexité de l’histoire des relations entre les différents territoires de la péninsule ibérique, en faisant appel, autant que possible, à la raison plutôt qu’aux sentiments », i en « guise de conclusion » : « La crise catalane (…) oppose d’abord des Catalans entre eux (…) » i apunten com a solució el mateix remei amb la mateixa terminologia i argumentació que els espanyolistes : « tornar a teixir uns lligams socials deteriorats entre els propis catalans » (lo de la fractura de la societat…). El llibre acaba citant el discurs de Ciudadanos a la manifestació antiindependentista del 29 d’octubre de 2017 a Barcelona : « ‘Admettre una frontière est une résignation, une défaite de la raison et de la justice. Mais il y a pis : ériger une frontière là où il n’y en avait pas, rendre étrangers ceux qui étaient des concitoyens, leur dire qu’ils ne sont pas dignes de décider ni de partager avec nous’ Sera-t-il entendu ? ».
Dos altres « detalls » són característics de l’enfocament i de la posició ideològica del llibre : a la breu cronologia de l’annex, l’enumeració dels anys passa directament de 1979 (estatut d’autonomia de Catalunya) a 1982 (la LOAPA, llei de recentralització i limitació de les autonomies)… Per un llibre sobre les relacions institucionals entre catalans i espanyols, i sobre la crisi política actuals, ocultar (o al menys ‘oblidar’) que el 1981 un coronel de la Guàrdia civil (Tejero) i tota una colla d’oficials i soldats fan una temptativa de cop d’Estat donant l’assalt a les Corts espanyoles i fent desfilar els tancs pels carrers de València, és, al mínim, sorprenent, per no dir clarament partidista…
I en el capítol « L’invention de la nation catalane » (hom podria pensar que és una reflexió d’historiadors sobre els mecanismes generals, aquí aplicat al cas català, del desenvolupament dels moviments de construcció de les nacions), no hesiten tot simplement a negar l’existència de la nació catalana (això encara tenim costum a sentir-ho en boca dels espanyolistes) però sobretot de la sobirania i de l’existència de la independència de Catalunya al curs de la història ! : « Quoi qu’il en soit, nous nous retrouvons devant une mise en ordre d’un récit national qui repose sur une idée centrale : la Catalogne, en tant qu’entité territoriale et étatique, a un passé d’indépendance qui a été en permanence contrecarré par la volonté de domination du puissant voisin castillan. Or cette indépendance n’eut jamais lieu [sic ! el subratllat és meu] (…) Il est clair que du point de vue de l’histoire, la Catalogne médiévale fut tout d’abord un ensemble de comtés vassalisés qui finirent par prêter serment d’allégeance à la couronne d’Aragon. (…) « [Les] droits historiques et culturels de la Catalogne (…) relève[nt] davantage d’une incantation millénariste, agissant sur le corps socials à coups de subjectivité socioculturelle, de sentiments et d’émotions. Elle repose sur un critère sous-jacent de continuité des institutions catalanes et du plein exercice de leurs compétences qui ne reflète en rien la véritable chronologie des faits (…) Il reste una affirmation magique [sic] (…). »
A tot el llibre, Catalunya com a entitat pròpia, distinta del conjunt de la corona catalano-valenciano-aragonesa, no existeix ; com ho fa habitualment la historiografia francesa i espanyola, la confederació amb tres estats sobirans se converteix en un sol i enganyador « reialme d’Aragó ».
Per tant, tot i la coberta atraient i racoleuse – un títol més aviat neutral amb fons d’estelada – el llibre és una trampa i una falsedat o malhonestedat que és indispensable d’explicar i d’advertir. Aquest treball no pot pas servir de referència objectiva sobre el procés i la història catalana. Encara que se presentin amb serietat, S. Bruj, professor emèrit de la Universitat de Rouen ; Manuelle Peloille, professora de la universitat d’Angers, directora dels Cahiers de civilisation espagnole ; Cyril Trépier, autor de Géopolitique de l’indépendantisme en Catalogne, els autors són en la línia dels « especialistes » i comentaristes francesos hispanistes, jacobins i espanyolistes, freqüents als mèdies de l’hexàgon. Recomanem per als francòfons que volen realment dades serioses i sobretot objectives el llibre La Catalogne dans tous ses états, de Christian Hoarau a L’Harmattan.
Alà Baylac Ferrer
Comentaris (0)