cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Repressió, resistència, negociacions

 agressions i commemoracions d’estiu a Catalunya

 

En francès

Res canvia i les mateixes actituds i actuacions espanyoles hostils a Catalunya –abans amb govern del PP, ara del PSOE – continuen malgrat la canícula de l’estiu. Els mèdies són monopolitzats per la commemoració dels atemptats de fa un any a la rambla de Barcelona, el 17 d’agost : el rei d’Espanya s’hi és invitat malgrat ser persona non grata a Catalunya, mentre el ministre d’Interior català Joaquim Forn, i el major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, que van desmantellar la cèl·lula terrorista i gestionar la crisi són respectivament en presó i acusats de « pertinença a organització criminal » per referèndum d’independència. Les associacions cíviques catalanes han anunciat homenatges dels « herois » catalans i s’esperen manifestacions contra la presència de les autoritats espanyoles. Això sobre fons de revelacions cada cop més sorprenents sobre la relació de la policia espanyola amb el cervell dels gihadistes autors de la massacre. Era imam de Ripoll i confident de la policia espanyola, que l’havia visitat diverses vegades abans de l’atemptat. La seua desaparició no havia estat comunicada a la policia catalana. I mentrestant el govern socialista encara manté el veto d’Espanya a la integració de la policia de Catalunya a la xarxa Europol.

Repressió

Al capítol de la repressió, s’ha sabut fa pocs dies que desenes de policies catalans són perseguits davant dels tribunals per no haver intervingut durant el referèndum. Diumenge 12 d’agost va fer 300 dies que els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, són en presó preventiva, com a perillosos terroristes, a l’espera dels processos a finals d’any. Un portal web detalla dia a dia per cada presoner polític i exiliat el decompte i permet d’enviar-los cartes ( https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/ ). Els períodes d’empresonament i exili van de 286 a 182 dies per als ministres del govern de Puigdemont i la presidenta del Parlament. La presidenta del Parlament gal·lès aqueixa setmana s’ha declarat « consternada » per l’empresonament de Carme Forcadell, l’expresidenta del Parlament català. Els empresonats han reiterat per enèsima vegada el seu alliberament denunciant al mateix temps la il·legalitat de la mesura i la violació dels drets humans més bàsics. La premsa també ha revelat els lligams dels jutges responsable del procés dels independentistes amb el PP. El magistrat que examina les demandes de recusacions era senador del PP…

Resistència

En paral·lel a les persecussions s’organitzen contínuament actes i manifestacions de resistència de la societat catalana. Així són cada cop més nombroses les persones que se concentren cada diumenge davant la presó de Lledoners (a 50 km de Barcelona) per organitzar un concert de reclamació del seu alliberament : aquesta setmana eren més de 5 000 cantant el Cant dels ocells. El govern català per part seua continua reparant les destrosses ocasionades per la suspensió de l’autonomia : ha lançat el concurs per designar els delegats de la Generalitat a França i als Estats Units, i torna a posar en funcionament l’agència fiscal catalana suprimida per Rajoy. El ministre català d’Interior Miquel Buch ha exigit formalment per carta al seu homòleg espanyol que autoritzi l’enviament per la Generalitat d’una escorta al president Puigdemont a Bèlgica (que està refusant fins ara). El ministre català li recorda que és un dret de tots els expresidents, que Puigdemont no és fugitiu (va marxar abans que Espanya el reclamés i sempre s’ha presentat davant de la justícia belga) i que fins ara ha estat objecte de més de 300 amenaces. El president català va dir a principis de setmana que no admetran sentències humiliants dels presos catalans, va tornar a demanar que arxivin tots els casos i va afegir que les eleccions espanyoles depenen ara de com se resoldran els processos ja que la majoria de Sànchez depèn del vot dels independentistes.

Negociacions

A l’àmbit de les negociacions, diverses veus s’han fet sentir els darrers dies. El president català Quim Torra ha expressat que seria d’acord per deixar de costat la proclamació de la república catalana del 27 d’octubre 2017 si el govern espanyol autoritzés un referèndum d’autodeterminació. Afegeix però que no renuncia pas a cap mitjà, inclòs decisions unilaterals, per fer efectiva la independència en cas de refús de diàleg de Madrid. I en clau de política interior catalana, davant de la perspectiva que la CUP – Candidatures d’Unitat Popular – no votin el pressupost 2019, el president planteja de dissoldre el Parlament i d’avançar les eleccions, encara que el partenari d’ERC, en boca del vice-president i ministre d’Economia Pere Aragonès prevegi que les negociacions desembocaran sobre un acord pels pressupostos, encara que calgui ampliar les discussions amb Comuns i socialistes.

Agressions

En el dia a dia, Ciudadanos i els seus aliats d’extrema dreta – Vox i militants del PP – continuen de fer pujar la pressió al carrer, multiplicant les agressions contra persones i institucions independentistes. Dilluns 13 d’agost van dipositar una queixa al penal contra el president Roger Torrent i la mesa del Parlament per haver acceptat una moció de la CUP que reivindica la ratificació de la declaració de ruptura per assolir la república del 9 de novembre 2015, un « pla il·legal » per Ciudadanos. El dia abans, pintades han aparegut a la paret de l’església de Pals contra una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics i un monjo de Montserrat va fer públic les amenaces de mort del qual havia estat objecte després que fes una homilia a favor del referèndum. Ciudadanos encara va atacar en ple dia el balcó de l’ajuntament de Reus per arrencar una banderola a favor dels presos i policies espanyols van celebrar l’agressió d’un fotògraf per part d’un membre de les forces de seguretat. El que va valdre una demanda formal del president català al ministre d’Interior espanyol de sancionar aqueixes actituds. A Mallorca on les manifestacions a favor de la llibertat dels presos són cada cop més freqüents, un grup d’espanyolistes i militants d’extrema dreta van molestar els periodistes de la tele de les Balears que cobria una manifestació i gent que protestava per la presència del rei.

La tensió i la incertitud continuen doncs i la crisi catalano-espanyola hauria d’anar cap a un augment de les tensions a mesura que ens apropem de la reentrada. Cada part manté les seues posicions i les seues perspectives : el ministre espanyols d’Exterior, l’espanyolista Josep Borrell per exemple, va nomenar a places de diplomates tot l’equip del govern del PP. El president Carles Puigdemont del seu costat confiava a una entrevista de Der Spiegel que pensava que els exiliats tornaran aviat a Catalunya.

 

Répression, résistance, négociations, agressions et commémorations d'été en Catalogne

Rien ne change et les mêmes attitudes et actions espagnoles hostiles à la Catalogne - avant avec le gouvernement du PP, maintenant avec le PSOE - continuent malgré la canicule de l’été. Les médias sont monopolisés par la commémoration des attaques l'an dernier sur la Rambla de Barcelone, le 17 aout: le roi d'Espagne, persona non grata en Catalogne, s’y est quand même invité, alors que le ministre catalan de l'Intérieur Joaquim Forn, et l’ancien chef de la police catalane, Josep Lluís Trapero, qui ont démantelé la cellule terroriste et géré la crise sont respectivement en prison et accusés d ' « appartenance à une organisation criminelle » pour le référendum sur l'indépendance. Les associations civiques catalanes ont annoncé un hommage aux "héros" catalans et attendent des manifestations contre la présence des autorités espagnoles. Ceci sur fond de révélations de plus en plus surprenantes sur la relation de la police espagnole avec le cerveau des djihadistes auteurs du massacre. Il était l'imam de Ripoll et confident de la police espagnole, qui lui avait rendu visite plusieurs fois avant l'attaque. Sa disparition n'avait pas été signalée à la police catalane. Et pendant ce temps, le gouvernement socialiste maintient toujours le veto de l'Espagne à l'intégration de la police de Catalogne au réseau Europol.

Répression
Au chapitre de la répression, on a appris il y a quelques jours que des dizaines de policiers catalans sont poursuivis devant les tribunaux pour ne pas être intervenus lors du référendum. Dimanche 12 aout 12 a été le 300ème jour de détention provisoire des présidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart et de l'ANC - Assemblée nationale catalane - Jordi Sanchez, comme de dangereux terroristes, en attendant leur procès prévu pour la fin de l’année. Un site web détaille tous les jours pour chaque prisonnier politique et exilé le compte des jours de détention et d’exil et permet d'envoyer des lettres (https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/). Les périodes d'emprisonnement et d'exil vont de 286 à 182 jours pour les ministres du gouvernement de Puigdemont et la présidente du Parlement. La présidente du Parlement gallois a déclaré cette semaine qu’elle était "consternée" par l'emprisonnement de Carme Forcadell, l'ancienne présidente du Parlement catalan. Les prisonniers ont réclamé pour la énième fois leur libération dénonçant en même temps l’illégalité des maintiens en détention et la violation des droits et libertés les plus élémentaires. La presse a également révélé les liens des juges chargés des procès des indépendantistes avec le PP. Le magistrat qui examine les demandes de récusations était sénateur du PP ...

Résistance
Parallèlement aux poursuites, des actes et des manifestations de résistance de la société catalane sont continuellement organisés. De plus en plus de gens se concentrent tous les dimanches devant la prison des Lledoners (à 50 km de Barcelone) pour organiser un concert et demander la libération des prisonniers: cette semaine ils étaient plus de 5000 à chanter le Cant dels ocells. Le gouvernement catalan pour sa part continue à réparer les dommages causés par la suspension de l'autonomie ; il a lancé le concours pour nommer les délégués de la Generalitat en France et aux États-Unis et est en train de remettre en service l'agence fiscale catalane supprimée par Rajoy. Le ministre de l'Intérieur catalan Miquel Buch a demandé officiellement dans une lettre à son homologue espagnol d'autoriser l'envoi par la Generalitat d'une escorte à l’ex président Puigdemont en Belgique (demande refusée à ce jour). Le ministre catalan a rappelé que c’était un droit de tous les anciens présidents, et que Puigdemont n’était en aucun cas un fugitif (il a quitté l'Espagne avant que Madrid ne le poursuive et s’est toujours présenté devant la justice belge) ; jusqu'à présent il a fait l'objet de plus de 300 menaces. Le président Torra a dit cette semaine que les Catalans n’admettront pas de verdicts humiliants pour les prisonniers catalans et a demandé le classement des affaires. Il a ajouté que les élections espagnoles dépendent maintenant de la résolution des procès (la majorité de Sànchez dépend du vote des indépendantistes).

Négociations
En ce qui concerne les négociations, plusieurs voix ont été entendues ces derniers jours. Le président catalan, Quim Torra, a exprimé sa volonté de ne pas tenir compte de la proclamation de la République catalane le 27 octobre 2017 si le gouvernement espagnol autorisait un référendum d'autodétermination. Il ajoute, cependant, qu’il ne renonce à aucun moyen, y compris des décisions unilatérales, pour que l’indépendance soit effective en cas de rejet du dialogue de Madrid. Et en termes de politique intérieure catalane, face à la perspective que la CUP – Candidature d’Unité populaire – de ne pas voter le budget 2019, le président propose de dissoudre le Parlement et d’avancer les élections, bien que le partenaire ERC, par la bouche du vice-président et ministre de l'Économie, Pere Aragonès, prévoit que les négociations aboutissent à un accord sur le budget, même s'il s’avère nécessaire d'étendre les discussions aux Comuns et aux socialistes.

Les agressions
Au quotidien, Ciudadanos et ses alliés d'extrême droite - les militants de Vox et du PP - continuent de de faire augmenter la pression dans la rue en multipliant les agressions contre les personnes et les institutions indépendantistes. Lundi 13 aout, ils ont déposé une plainte contre le président Roger Torrent et le bureau du Parlement pour avoir accepté une motion de la CUP qui revendique la ratification de la déclaration de rupture du 9 novembre 2015 pour atteindre la République, un «plan illégal "pour Ciudadanos. La veille, des grafittis sont apparus sur le mur de l’église de Pals contre une banderole en faveur de la liberté des prisonniers politiques et un moine de Montserrat a rendu public les menaces de mort dont il a été l’objet après qu’il eut prononcé une homélie favorable au référendum. Ciudadanos encore a attaqué le balcon de l'hôtel de ville de Reus en pleine journée pour arracher une banderole en faveur des prisonniers. Et des policiers espagnols se sont félicités de l’agression d’un photographe par un agent des forces de sécurité. Ce qui a valu une demande officielle du président catalan au ministre espagnol de l'Intérieur de sanctionner ces attitudes. À Majorque, où les manifestations en faveur de la liberté des prisonniers se multiplient, un groupe de militants espagnolistes et d'extrême droite ont molesté les journalistes de la télé des îles Baléares qui couvraient une manifestation ainsi que les manifestants qui protestaient contre la présence du roi.

La tension et l’incertitude se poursuivent donc et la crise catalano-espagnole devrait s’accentuer à mesure que l’on se rapproche de la rentrée. Chaque parti maintient ses positions et ses points de vue: le ministre espagnol des Affaires étrangères, le très espagnoliste Josep Borrell par exemple, a nommé toute l’équipe des Affaires étrangères de l’ancien gouvernement du PP à des postes de diplomates. De son côté, l’ex président Carles Puigdemont confiait dans une interview à Der Spiegel, qu’il pensait que les exilés retourneraient bientôt en Catalogne.

Alà Baylac-Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal