Papers i immigració
Plantejar-nos si és possible o no concedir papers a tots els immigrants no té sentit perquè és una necessitat.
Una persona sense papers és, automàticament, una causa de problemes ja que, per la seva condició d’indocumentat, no pot fer cap mena de tràmit administratiu i, per això, no li resulta possible signar contractes ja sigui de treball o de lloguer o compra d’un habitatge; per buscar-se la vida, doncs, no li queda més remei que recórrer a vies il·legals i marginals com ara vendre al top manta, o d’altres opcions encara pitjors.
D’altra banda, si el dirigent del PP Pablo Casado afirma que no és pas possible absorbir els milions d’africans que volen immigrar a Europa, hi estic d’acord, només que no crec pas que la solució sigui posar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a defensar les fronteres espanyoles; què pretén Casado, potser construir a Ceuta i Melilla una versió moderna del Mur de Berlín, amb guàrdies amb ordre de disparar contra tothom que pretengui passar la frontera il·legalment? Si un immigrant no aconsegueix saltar la tanca de Melilla, podem estar segurs que no es donarà pas per vençut i hi tornarà tantes vegades com sigui necessari fins que, al final, aconsegueixi arribar a territori espanyol, igual com a Berlín sempre hi havia qui saltava el Mur, bo i sabent que s’hi jugava la vida.
Què passaria si a tot arreu d’Europa només hi hagués fam, misèria i guerra mentre que a l’Àfrica lliguessin els gossos amb llonganisses? Doncs que els europeus faríem l’impossible per emigrar a l’Àfrica encara que això signifiqués haver de passar el Mediterrani en una embarcació del tot insegura i haver hagut de pagar una fortuna a una organització mafiosa per haver pogut arribar a les costes del sud d’Europa; no seria gaire difícil imaginar-se Algesires i l’illa de Lampedusa plenes de gent vinguda de tot arreu d’Europa, fins i tot d’Escandinàvia, desitjosa de realitzar el somni africà. Si una cosa tan senzilla com aquesta, Pablo Casado és incapaç d’entendre-la, llavors haurem d’arribar a la conclusió que ha obtingut de manera irregular no sols els seus diplomes universitaris sinó, també, el graduat escolar i tot; igual no va anar mai a col·legi i el director de l’escola manava als mestres que li firmessin els aprovats de les assignatures. I si un mal dia esdevingués president del govern espanyol, què proposaria? Organitzar un dispositiu militar al llarg de tota la Mediterrània per evitar l’arribada d’immigrants? Vista l’actitud reaccionària i la nul·la sensibilitat social que han mostrat els governs del PP —i també els del PSOE—, ja me’n faig càrrec que no hi veuria cap mena d’obstacle ètic o moral; ara bé, si del que es tracta és de no enganyar la gent, llavors s’ha d’explicar que per mantenir aquest dispositiu militar caldria dedicar-hi tot un seguit de recursos humans i materials, cosa que, lògicament, tindria un cost econòmic i, com ja ens ho podem figurar, assumir-lo significaria haver de fer retallades en prestacions i serveis socials. O és que algú es pensa que als policies i guàrdies civils de Melilla no se’ls ha de pagar un sou? O que els filferros de la tanca es van adquirir gratuïtament? Suposant que, de debò fos possible, viure en un paradís aïllat i protegit dels problemes del món tindria també un preu.
El problema no és pas la immigració a Europa sinó la misèria d’Àfrica; trobar-hi una solució no serà ràpid ni senzill, però mentre hi hagi gent que, empesa per la desesperació, estigui disposada a travessar el desert del Sàhara i el Mediterrani per arribar a Europa, acollir immigrants serà sempre l’opció menys dolenta, mentre que les propostes de Pablo Casado sobre immigració estan del tot en la línia del “Que es fotin” que, el 2012, la diputada del PP Andrea Fabra va etzibar als aturats i que, ara fa uns pocs mesos, la secretària d’estat de comunicació del govern Rajoy va ventar als pensionistes que demanaven un increment en les seves prestacions. D’altra banda, no és pas cap secret que a Casado —i a uns quants més com ara l’encarregat de la neteja de Badalona— els faria molta il·lusió veure els independentistes catalans mirant de sobreviure al camp de concentració d’Argelers.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)