cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Puigdemont torna a Bèlgica

per activar el Consell de la República mentre el diàleg comença tímidament

  • Consell de la República a Waterloo
  • Polèmica suspensió de salaris al Parlament
  • Pressió del PDeCat sobre els socialistes al Congrés espanyol
  • Altres noves breus de la setmana

en français

El final de juliol és marcat per una tímida posada en marxa del diàleg entre governs català i espanyol. Cadascun prenent la seues marques i mirant de posar els jalons per reforçar les seues posicions abans d’entrar en les discussions. Aqueixa setmana (dimecres 1er d’agost) tindrà lloc a Barcelona la primera reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat. A l’hora d’establir l’ordre del dia, Cada part ha pressionat per incloure (o refusar de tractar…) el màxim de punts que l’interessa. Així el govern català ha obtingut finalment que a part de les qüestions de finançament i d’inversions a Catalunya, la comissió també parli dels presos polítics i de les « vies per Catalunya de decidir el seu futur ». Paral·lament el president Quim Torra ha demanat a Madrid la reunió urgent de la comissió bilateral de seguretat per la multiplicació d’atacs feixistes a Catalunya contra persones, símbols o locals independentistes (Vic, Barcelone…). Dimecres 25 també se van reunir a Madrid els ministres d’Exteriors espanyol (l’anti-independentista i jacobí Josep Borrell) i català (ex-socialista i membre d’ERC, Ernest Maragall) per intentar dialogar des de posicions diametralment oposades.

Consell de la República a Waterloo

Del seu costat el president Carles Puigdemont, ha tornat aquest dissabte 28 a Bèlgica on, des de la Casa de la República a Waterloo posarà en funcionament el Consell de la República Catalana que té com a objectiu de treballar al pla internacional al reconeixement de la independència de Catalunya. Dimecres 25 de juliol, l’expresident de la Generalitat va fer una roda de premsa a Berlín on va regraciar els múltiples suports que s’han manifestat a Alemany i on va anunciar el seu trasllat a Bèlgica. El president a l’exili va demanar al Pedro Sánchez que passi dels discursos als fets (en relació als presos polítics, a la repressió judicial contra l’indepentisme i resolució de la crisi política amb Catalunya). Puigdemont va precisar que esperava tornar a Catalunya abans de 20 anys (probablement no a Espanya…). Va indicar que podria d’aquí poc trepitjar sòl català (a l’Estat francès). El partit catalanista Unitat Catalana anunciava divendres 27 de juliol que havia invitat Carles Puigdemont el 4 de setembre per participar a un debat sobre el tractament de la informació a la premsa. Els comentaris tanmateix posen en evidència que seria arriscat de viatjar en territori francès. Els advocats de l’expresident li han desaconsellat pels acords específics franco-espanyols que se podrien traduir per una extradició.

Polèmica suspensió de salaris al Parlament

La suspensió dels diputats exiliats i empresonats decretada (sense cap base jurídica ja que la llei solament preveu que sigui possible per elegits acusats de terrorisme) pel jutge Pablo Llarena encara porta cua. En efecte una funcionària del Parlament a iniciativa pròpia ha decidit de suspendre el pagament del salari dels diputats en qüestió a partir d’aquest mes de juliol malgrat que les instàncies competents per fer efectiva la suspensió (la mesa i el Parlament mateix) no havien pas pres cap decisió. La portaveu del govern català va anunciar que s’estava estudiant la manera d’anul·lar aquest fet, però sense acord sobre la suspensió, el president del Parlament Roger Torrent va anul·lar la celebració de sessions de la cambra catalana fins al mes d’octubre.

Pressió del PDeCat sobre els socialistes al Congrés espanyol

Arran de la renovació de la direcció del PDeCat, el partit de Carles Puigdemont ha decidit d’accentuar la pressió sobre els socialistes al Congrés espanyol tan com no s’avança en la resolució del conflicte i en la situació dels presos polítics. La mesura s’ha traduït per la impossibilitat del govern de Pedro Sánchez d’aprovar l’augment de les despeses al Congrés per falta de majoria, els diputats catalans havent-se abstingut. El PDeCat ha desafiat els socialistes a precipitar eleccions si no disposen pas pus de majoria.

Altres noves breus de la setmana

El nou dirigent del Partido Popular, Pablo Casado (a la més dura i dretana), anuncia dijous 26 de juliol que demanarà una nova suspensió de l’autonomia catalana (article 155) i la integració al codi penal de l’independentisme com a delicte.

El mateix dia el Tribunal Constitucional refusa l’alliberament de Josep Rull i Jordi Turull (en presó preventiva des de fa 126 dies). Els exmembres del govern Puigdemont Rull, Turull, Romeva i Bassa denuncien llur detenció arbitrària a l’ONU.

El dimecres 25 de juliol, 5 persones que pintaven llaços grocs a la carretera són portats al tribunal arran d’una queixa d’una elegida socialista per « delicte lleu de coaccions consisteix en obligar a algú amb violència a executar una conducta en contra de la seva voluntat » (sic).

La justícia arxiva la queixa per violència (un cop de puny a la cara per un policia) d’una víctima durant el referèndum del 1er d’octubre. Dimecres el Tribunal superior de justícia de Catalunya prohibeix la bandera catalana estelada sobre els edificis públics.

El mateix dia, la Cort de justícia europea emet una sentència que indica que un estat de la UE (és un recurs d’Irlanda) no és obligat d’acceptar una demanda d’extradició si la justícia del país demandant (en aquest cas Polònia) no presenta totes les garanties d’imparcialitat i de respecte dels drets fonamentals.

Un centenar de batlles de Catalunya Nord se van reunir a Prats de Molló (municipi just a la frontera) per expressar el seu rebuig de la repressió política a Catalunya Sud i demanen a ser rebuts pel president de la República per tractar de la qüestió dels presos polítics catalans. La Guàrdia Civil va instal·lar a la frontera un control per verificar les identitats de tots els elegits i batlles sud-catalans (membres de l’AMI, Associació de municipis per la independència) que van a la reunió.

Dissabte 21 de juliol, un grup, Concert de músics per la llibertat, organitza actuacions davant la presó del Bages on són alguns dels elegits catalans. Anuncien que programaran concerts davant les presons cada diumenge fins que siguin alliberats.

Dilluns 23 de juliol en una entrevista, Josep Alay, historiador i acompanyant de Puigdemont a Finlàndia (inculpat per « encobriment »), recentment nomenat cap de l’Oficina del president Puigdemont a Barcelona va declarar que « el suport internacional l’hem de buscar sense voler resultats immediats i públics. És feina de molt llarg recorregut. Crec que estem en un bon moment. El context és bo. Se’ns coneix molt millor. I s’entén molt millor la nostra lluita ». El que parla 10 llengües i té tres doctorats (física, filologia i història) comenta que « el diàleg ha d’incloure un referèndum acordat amb l’estat espanyol. La declaració d’Edimburg amb Nicola Sturgeon diu això, exactament: que els problemes d’autodeterminació a Europa s’han de resoldre a través de mètodes pacífics i democràtics. ».

 

Puigdemont revient en Belgique pour activer le Conseil de la République alors que le dialogue commence timidement

La fin juillet est marquée par un démarrage timide du dialogue entre les gouvernements catalan et espagnol. Chacun prenant ses marques et cherchant à poser les jalons pour renforcer ses positions avant d'entrer dans les discussions. Cette semaine (mercredi 1er août) aura lieu à Barcelone la première réunion de la commission bilatérale Generalitat-État. À l’heure de fixer l'ordre du jour, chaque partie a insisté pour inclure (ou refuser de traiter...) le maximum de points qui l'intéresse. Ainsi le gouvernement catalan a finalement obtenu qu'en dehors des questions de financement et d'investissements en Catalogne, la commission parle aussi des prisonniers politiques et des «voies pour la Catalogne de décider de son avenir». Parallèlement le président Quim Torra a demandé à Madrid une réunion d’urgence de la commission bilatérale de sécurité du fait de la multiplication des attaques fascistes en Catalogne contre les personnes, les symboles et les locaux indépendantistes (Vic, Barcelone…). Mercredi 25 se sont également rencontrés les ministres des Affaires étrangères à Madrid, l’espagnol jacobin anti-indépendantiste Josep Borrell) et le catalan (ancien socialiste, membre d'ERC, Ernest Maragall) pour essayer de nouer le dialogue depuis depuis des positions diamétralement opposées.

 

Conseil de la République à Waterloo
De son côté le président Carles Puigdemont, est retourné ce samedi 28 en Belgique où, depuis la Casa de la República (Maison de la République) à Waterloo il lancera le Conseil de la République catalane qui vise à travailler à la reconnaissance internationale de l'indépendance de Catalogne. Le mercredi 25 juillet, l'ancien président de la Generalitat a tenu une conférence de presse à Berlin où il a remercié les multiples soutiens qui se sont manifestés en sa faveur en Allemagne et où il a annoncé son transfert en Belgique. Le président en exil a demandé à Pedro Sánchez de passer des discours aux faits (en ce qui concerne les prisonniers politiques, la répression judiciaire contre l'indépendantisme et la résolution de la crise politique avec la Catalogne). Puigdemont a déclaré qu'il espérait revenir en Catalogne avant 20 ans (probablement pas en Espagne...). Il a indiqué qu’il pourrait bientôt fouler le sol catalan (en France…). Le parti catalaniste Unitat Catalana a annoncé vendredi 27 juillet qu'il avait invité Carles Puigdemont le 4 septembre à participer à un débat sur le traitement de l'information dans la presse. Les commentaires néanmoins indqiuent qu'il pourrait être risqué de se rendre en territoire français. Les avocats de l'ancien président le lui ont déconseillé du fait de l’existence d’accords spécifiques franco-espagnols qui pourraient se traduire par une extradition.

Suspension de salaires polémiques au Parlement
La suspension des députés en exil et emprisonnés décrétée (sans aucune base légale puisque la loi ne le prévoit que pour des élus accusés de terrorisme) par le juge Pablo Llarena provoque toujours la polémique. En effet, une fonctionnaire du Parlement de sa propre initiative a décidé de suspendre le paiement du salaire des députés en question dès ce mois de juillet, bien que les instances compétentes pour déciser sur la question (le Bureau et le Parlement lui-même) n’ont encore pris aucune décision. La porte-parole du gouvernement catalan a annoncé que l’annulation de la décision était à l’étude, mais sans accord sur la suspension des élus, le Président du Parlement Roger Torrent a annulé les sessions du Parlement catalan jusqu’au mois d’octobre

Pression du PDeCat sur les socialistes au Congrès espagnol
Après le renouvellement de la direction du PDeCat, le parti de Carles Puigdemont a décidé d'accentuer la pression sur les socialistes espagnols au Congrès tant qu’il n’y a pas de progrès dans la résolution du conflit et de la situation des prisonniers politiques. La mesure s'est traduite par l'impossibilité du gouvernement de Pedro Sánchez d'approuver l'augmentation des dépenses au Congrès faute de majorité, les députés catalans s'étant abstenu. Le PDeCat a mis au défi les socialistes de précipiter les élections s'ils ne disposent plus de majorité.

Autres brèves de la semaine
Le nouveau chef du Partido Popular, Pablo Casado (aile la plus dure et la plus à droite) a annoncé jeudi 26 Juillet qu’il demanderait une nouvelle suspension de l'autonomie catalane (article 155) et l'intégration au code pénal de l'indépendantisme comme délit. Le même jour, le Tribunal constitutionnel a refusé la libération de Josep Rull et de Jordi Turull (en détention préventive depuis 126 jours). Les anciens membres du gouvernement de Puigdemont Rull, Turull, Romeva et Bassa ont dénoncé leur détention arbitraire à l'ONU. Le mercredi 25 Juillet, cinq personnes qui peignaient des rubans jaunes sur la route sont traduites devant les tribunaux suite à une plainte déposée par une élue socialiste pour « un délit de coaction légère contre une personne la contraignant à recourir à la violence contre sa volonté » (sic). La justice a classé sans suite la plainte d’une victime (un coup de poing au visage par un policier) lors du référendum du 1er octobre. Mercredi le Tribunal supérieur de
justice de Catalogne a interdit le drapeau catalan étoilé sur les bâtiments publics. Le même jour, la Cour européenne de justice a rendu une décision indiquant qu’un état de l'UE (l’Irlande avait fait un recours) n'est pas obligé d'accepter une demande d'extradition si le pays requérant (dans ce cas, la Pologne ) ne présente pas toutes les garanties d'impartialité et de respect des droits fondamentaux. Une centaine de maires de la Catalogne Nord se sont réunis à Prats de Molló (juste à la frontière) pour exprimer leur rejet de la répression politique en Catalogne du Sud et demander à être reçus par le Président pour traiter de la question des prisonniers politiques catalans. La Guardia civil s’est installée à la frontière pour contrôler les identités de tous les élus et membres de l'AMI (Association des municipalités pour l'indépendance) qui se sont rendu à la réunion. Le samedi 21 juillet, un groupe, Concert de musiciens pour la liberté, organise des représentations devant la prison de la région du Bages où sont certains des élus catalans. Ils annoncent qu'ils programmeront des concerts devant les prisons tous les dimanches jusqu'à leur sortie. Lundi 23 juillet dans une interview, Josep Alay, historien et accompagnateur de Puigdemont en Finlande (accusé de « complicité »), récemment nommé chef du bureau du président Puigdemont Barcelone a déclaré que « nous cherchons un soutien international sans vouloir des résultats immédiats et publics. C'est un travail à long terme. Je pense que nous sommes dans un bon moment. Le contexte est bon. Nous sommes bien plus connu qu’il y a quelque temps. Et notre combat est beaucoup mieux compris ». Celui qui parle 10 langues et a trois doctorats (physique, philologie et histoire) commente que « le dialogue doit inclure un référendum accordé avec l'état espagnol. La déclaration d'Edimbourg avec Nicola Sturgeon dit exactement ceci: que les problèmes d'autodétermination en Europe doivent être résolus par des méthodes pacifiques et démocratiques. »

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal