cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

L’escac a la justícia espanyola reforça l’independentisme

Un cop més l’actualitat de la política catalana és marcada aqueixa setmana per la justícia alemanya.

En français

Dijous 12 de juliol el tribunal de Sleswig Holstein va decidir de rebutjar la demanda d’extradició del president Carles Puigdemont pel motiu de « rebel·lió ». La sentència ha portat un cop dur a la justícia espanyola i l’impacte en la premsa va ser molt fort. En efecte, el veredicte del tribunal alemany pot tenir conseqüències molt importants sobre els processos contra els polítics independentistes i els centenars de persones arreu de Catalunya igualment perseguits per la seua participació al referèndum del 1 er octubre o a manifestacions du suport a l’independentisme. Si bé el tribunal de Sleswig Holstein desmunta l’argumentació de la justícia espanyol explicant que en cap cas no s’ha produït violència, sí que manté la possibilitat d’extradició de Puigdemont per l’acusació de presumpta malversació (encara que digui també que no hi ha corrupció i que el govern espanyol de Rajoy hagi afirmat sempre que la Generalitat no havia pagat ni un sol euro per al referèndum). La defensa del president català pot ara recórrer davant del Tribunal constitucional de Karlsruhe, i espera així demostrar que tampoc hi va haver malversació de fons públics i que són en joc igualment els drets fonamentals dels acusats clarament vulnerats per les autoritats espanyoles. Un eventual procés a Espanya no tindria les mínime garanties d’imparcialitat.

El Tribunal suprem podria retirar la demanda

Davant d’aqueixa decisió desfavorable, el magistrat Pablo Llarena estudia la possibilitat de retirar la demanda d’extradició de Puigdemont per evitar que una eventual extradició pel sol motiu de « malversació » obligui el tribunal espanyol a limitar el processament a aqueixa sola acusació menor. Se torna a veure així molt clarament que la instrucció segueix clarament criteris polítics i no jurídics. El jutge interposa o treu els mandats d’extradició segons la millor oportunitat i estratègia per obtenir la màxima condemna dels represaliats catalans. A més, un eventual procés de Puigdemont per malversació, al mateix temps que els seus ministres, la presidenta del Parlament i els presidents de l’ANC i Òmniu serien jutjats per rebel·lió i sedició pels mateixos fets, plantejarien un greu problema jurídic. La decisió alemanya (i abans d’ella la belga, i la posició del govern suís) posa en evidència que les acusacions de la justícia espanyola se basen en una interpretació (manipulació ?) de la realitat dels fets i una manca de rigor (mentides ?) dels reports de la policia judicial, tots destinats « decapitar » el moviment independentista, segons els termes de la vice-presidenta del govern de Rajoy, tancant el màxim de gent a la presó un màxim de temps.

Situació delicada i fúria de Madrid

La situació provocada per la judicialització de la política catalana està posant el govern espanyol en una situació cada cop més delicada i complexa per sortir-se de l’atzucac en el qual ell mateix s’ha anat endinsant. Com negociar al pla polític sense perdre la faç ? Com treure la justícia espanyola de l’embolic on ella mateixa s’està enfonsant i evitar-li de fer més, el ridícul i d’acabar de perdre la credibilitat davant de la resta d’Europa ? La reacció a l’anunci alemany va mostrar la fúria i el ressentiment de bona part de la societat envers uns partenaris europeus titllats de traïdors. La premsa dretana i els partits Ciudadanos i Partido Popular treien foc pels queixals. El PP ha arribat fins i tot a demanar la sortida del tractat de Schengen i el restabliment de les fronteres.

L’efecte dòmino sobre els centenars de processos contra independentistes

La pressa que tenia el Tribunal suprem per tancar la instrucció i començar el més aviat el procés contra els polítics independentistes és motivada per la voluntat d’obtenir les condemnes més dures i així de fixar jurisprudència per tots els altres processos que han de seguir (contra centenars de militants i elegits catalans). El problema doncs amb el qual se troba ara és que en cas d’impossibilitat de condemnar els independentistes per rebel·lió (a penes de fins a 30 anys), tota l’estratègia política de liquidació de l’independentisme trontolla i un efecte dòmino podria fins i tot de retruc posar en perill el sistema judicial espanyol ell
mateix. Un agreujament inesperat de la crisi. Però el Tribunal suprem ha continuat aqueixa setmana d’actuar a l’escenari polític ordenant divendres 13 de juliol una suspensió de les seues funcions de diputat pel president Puigdemont i cinc elegits més, intentant d’aqueixa manera trencar la majoria independentista del Parlament. El problema és que cap llei preveu una tal decisió i que el Parlament de Catalunya és el sol habilitat a suspendre diputats. El president Roger Torrent ja ha anunciat el seu refús de fer efectiva la decisió.

L’independentisme reforçat

Paral·lelament a l’afebliment de la posició de l’Estat espanyol, l’independentisme català apareix progressivament reforçat de l’evolució de la situació. Immediatament després de la sentència alemanya, les màximes autoritats catalanes, entre elles els presidents Torra i Puigdemont, han reiterat l’exigència de l’alliberament sense dilació dels presos i l’anul·lació dels processos polítics. El mateix divendres 13 de juliol, tots els advocats dels presos polítics van convocar una roda de premsa per exigir ells també l’alliberament immediat dels independentistes i van anunciar la seua estratègia coordenada per obtenir l’absolució completa i la fi dels processos. Diumenge 14 de juliol una manifestació convocada per les associacions cíviques catalanes van reunir unes 200 000 persones (més de 110 000 segons la policia) a Barcelona. Al capdavant hi havia els presidents Torra, Artur Mas, Roger Torrent, entre altres líders catalans. Mentrestant els CDR – comitès de defensa de la república – assaltaven una antiga presó de Barcelona, la Model, com a símbol d’una Bastilla catalana,
en presència del president de la Generalitat. Alguns mèdies espanyols apuntaven fins i tot la perspectiva que sense detenció preventiva, ni acusació de rebel·lió, Carles Puigdemont pugués recuperar la presidència del govern català que Madrid li va treure el novembre 2017. Mentrestant l’historiador Josep Lluís Alay que l’havia acompanyat a Finlàndia i que és perseguit pels tribunals espanyols per encobriment (d’un delicte que segons el tribunal alemany no existeix més…) ha estat nomenat responsable de l’oficina del president Puigdemont a Barcelona, i la Generalitat està organitzant la seua seguretat amb la posada a
disposició de mossos d’escorta.

L’échec de la justice espagnole renforce l'indépendantisme

Une fois de plus l’actualité de la politique catalane est marquée cette semaine par la justice allemande. Le jeudi 12 juillet, le tribunal de Sleswig Holstein a décidé de rejeter la demande d'extradition du président Carles Puigdemont pour «rébellion». La décision a porté un coup à la justice espagnole et l'impact sur la presse a été très fort. En effet, le verdict du tribunal allemand peut avoir des conséquences très importantes sur les procès contre les politiques indépendantistes
et les centaines de personnes dans toute la Catalogne également poursuivies en raison de leur participation au référendum du 1 er octobre ou à des manifestations du soutien à l’indépendantisteme. Si le tribunal du Sleswig Holstein démonte l'argument de la justice espagnole expliquant qu’en aucun cas il n’y a eu violence, reste la possibilité d'une extradition de Puigdemont pour détournement de fonds présumé (bien que le même tribunal indique qu’il n'y a pas de
corruption et que le gouvernement espagnol de Rajoy ait toujours déclaré que la Generalitat n'avait pas dépensé un seul euro pour le référendum). La défense du président catalan peut maintenant faire appel au Tribunal constitutionnel de Karlsruhe, et entend montrer qu'il n’y a jamais eu de détournement de fonds publics et que sont en jeu ici que les droits fondamentaux de l'accusé clairement mis à mals par les autorités espagnoles. Un éventuel procès en Espagne ne permetrait pas de garantir le minimum d'impartialité.

La Tribunal suprême pourrait retirer la demande d’extradition

Face à une telle décision défavorable, le juge Pablo Llarena étudie la possibilité de retirer la demande d'extradition de Puigdemont pour empêcher une éventuelle extradition au seul motif de « détournement de fonds », ce qui obligerait le tribunal espagnol à limiter le procès à à cete seule accusation. Il est de plus en plus évident que l'instruction suit clairement des critères politiques et non juridiques. Le juge a décide de lancer ou de retirer les mandats d'extradition selon la meilleure opportunité et stratégie pour obtenir la condamnation maximale des indépendantistes catalans. En outre, un éventuel procès de Puigdemont pour détournement de fonds, alors que ses ministres, le Président du Parlement et les présidents de l'ANC et d’Òmnium seraient jugés pour rébellion et sédition pour les mêmes faits, pose un problème juridique sérieux. La décision allemande (et avant celle de la Belgique et la position du gouvernement suisse) montre que les accusations de la justice espagnole se fonde sur une interprétation (manipulation?) de la réalité des faits et un manque de rigueur (mensonges ?) des rapports de police judiciaire, tous destinés « décapiter » le mouvement indépendantiste, selon les termes de la vice-présidente du gouvernement de Rajoy, en incarcérant (même de manière préventive) le maximum de personnes le plus longtemps possible.

Situation délicate et fureur de Madrid

La situation provoquée par la judiciarisation de la politique catalane place le gouvernement espagnol dans une situation de plus en plus délicate et complexe pour sortir de l'impasse dans laquelle il s'est lui-même engagé. Comment négocier sur le plan politique sans perdre la face ? Comment sortir la justice espagnole de l’imbroglio où elle s’est elle-même enfonsée et l'empêcher d’être ridiculisée et de perdre sa crédibilité auprès du reste de l'Europe ? La réaction à l'annonce allemande a provoqué la fureur et le ressentiment d'une grande partie de la société espagnole envers les partenaires européens qualifiés de « traîtres ». La presse de droite et les partis Ciudadanos et Partido Popular ont sont furieux. Le PP en est même venu à réclamer l’abandon du traité de Schengen et le rétablissement des frontières.

Effet domino sur les centaines de procès contre les indépendantistes

Le Tribnal Suprême était pressé de clore l’instruction le plus rapidement possile et de commencer le procès contre les politiques indépendantistes pour obtenir les peines les plus sévères et établir une jurisprudence qui vaille ensuite pour tous les autres procès (contre des centaines de militants et de Catalans élus). Le problème auquel il est maintenant confronté est qu'en cas d'échec d’impossibilité de condamner les accusés -juste jusqu'à 30 ans- pour rebellion, toute la stratégie politique de liquidation de l'indépendantisme risque d’échouer et par effet domino pourrait même mettre en danger le système judiciaire espagnol. Une aggravation inattendue de la crise. Mais le Tribunal suprême a continué d’intervenir cette semaine sur le plan politique en ordonnant vendredi 13 Juillet la suspension des fonctions de député du président Puigdemont et de cinq autres élus, pour essayer de briser la majorité indépendantiste du Parlement. Le problème est qu'aucune loi ne prévoit une telle décision et que le Parlement de Catalogne est le seul capable de suspendre des députés. Le président Roger Torent a déjà annoncé son refus d’apploquer cette décision. 

Indépendantisme renforcé

Parallèlement à l'affaiblissement de la position de l'État espagnol, l'indépendantisme catalan semble être progressivement renforcée par l'évolution de la situation. Immédiatement après la décision allemande, les principales autorités catalanes, y compris les présidents Torra et Puigdemont, ont réitéré la demande de libération sans délai des prisonniers et l'annulation des procès politiques. Le vendredi 13 juillet, tous les avocats des prisonniers politiques ont convoqué une conférence de presse pour exiger la libération immédiate des indépendantistes et annoncé leur stratégie coordonnée pour obtenir le classement des affaires et la fin des poursuites. Dimanche 14 juillet, une manifestation organisée par les associations civiques catalanes a rassemblé quelque 200 000 personnes (plus de 110 000 selon la police) à Barcelone. Au devant du défilé se trouvaient les présidents Torra, Artur Mas, Roger Torrent, entre autres dirigeants catalans. Entre-temps, les Comités de défense de la République (CDR) avaient pris d'assaut une ancienne prison de Barcelone, la Model, symbole d’une Bastille catalane, en présence du président de la Generalitat. Certains médias espagnols ont même souligné la perspective que sans détention préventive ni poursuite pour
rébellion, Carles Puigdemont pourrait récupérer la présidence du gouvernement catalan qui lui avait été enlevée par Madrid en novembre 2017. Pendant ce temps, l'historien Josep Lluís Alay qui avait accompagné le président Puigdemont en Finlande et qui est poursuivi par les tribunaux espagnols pour « complicité » (d'un délit qui selon le tribunal allemand n'existe plus...) a été nommé chef du bureau du président Puigdemont à Barcelone et la Generalitat organise sa sécurité en lui fournissant des mossos d’esquadre (police catalane) comme escorte permanente.

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal