Bono
Fora del territori espanyol, és a dir, allà on a molts ens agradaria poder-hi situar Catalunya, si dic “Bono”, tothom es pensarà que m’estic referint al nom artístic del cantant irlandès Paul David Hewson, principal lletrista del grup de rock U2, fundat el 1976 a Dublín;
dins de les fronteres espanyoles, però, molts entendran que estic parlant de José Bono, president de Castella la Manxa (1983-2004), ministre de defensa (2004-2006) i president del Congrés dels Diputats (2008-2011). Si evoco la figura d’aquest dirigent del PSOE no és pas pels 82.600 euros que va costar immortalitzar-ne la imatge amb un retrat en pintura per a la galeria de Presidents del Congrés, sinó perquè, en una entrevista televisiva, se li va acudir, ni més ni menys, que insultar el president de la Generalitat Quim Torra dient-ne que “està més a prop de plantejaments nazis que de plantejaments democràtics” o que “Aquest senyor no està bé!”
Vés per on, aquest improperi procedeix, precisament, d’algú que ha pregonat als quatre vents —senyal, doncs, que no li fa gens de vergonya— que el seu pare era falangista; tal com ja ens ho podem figurar, un socialdemòcrata alemany que sigui fill d’un nazi intenta amagar-s’ho tant com pot, igual com deu fer-ho també un socialista francès fill d’algú que hagués militat en qualsevol dels partits d’extrema dreta que van donar suport al règim de Vichy. Compte, però, que no s’acaba ací la cosa; el 12 d’octubre del 2004, amb motiu de la festa nacional d’Espanya en què, com sabem, es commemora l’inici del genocidi dels pobles americans, l’aleshores ministre de defensa no va tenir cap idea millor que la d’incloure en la desfilada militar de Madrid un supervivent dels republicans espanyols que acompanyaren les tropes del general Leclerc en l’alliberament de París i, també, un antic combatent de la “División Azul” que, durant la II Guerra Mundial, Franco va enviar perquè s’unís a l’exèrcit de Hitler en la lluita contra l’URSS. Oi que resultaria inconcebible que a França es fes participar en una desfilada militar un antic membre de la “Division Charlemagne”? Suposo, doncs, que si José Bono, representant habitual de l’espanyolisme més ranci que va dimitir del seu càrrec de ministre arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 2006, li ha dit nazi a Quim Torra deu ser perquè la paraula “falangista” no la deu considerar pas ni un insult ni una desqualificació.
Per a dilluns dia 9 de juliol, està prevista una trobada entre els presidents Torra i Sánchez, cosa que, Bono deu veure amb molt de recel i temor perquè, en l’esmentada entrevista a la televisió, va considerar convenient donar l’avís que “cal acostar-se a parlar amb Torra, però sabent que no ha cedit en res i que probablement és un rebel”. Ja me’n faig càrrec que aquest és un detall que a Bono no li deu importar gaire però, tot i així, em prenc la molèstia de precisar-li que si el senyor Quim Torra és president de la Generalitat és perquè els milions de catalans que van anar a votar el passat 1 d’octubre, alguns dels quals van ser vilment agredits per les forces policials espanyoles, no han cedit en res; d’altra banda, rebels ho serien, en tot cas, els dirigents del règim que el pare de José Bono —José Bono Pretel (1923-1981), militant de Falange des de 1952— va servir com a alcalde de Salobre (Albacete) des de 1957 fins 1974, perquè, si no ho tinc mal entès, aquest règim va començar el 18 de juliol de 1936 amb un cop d’estat contra el govern espanyol.
Evidentment, a tot arreu del món civilitzat es considera un plantejament democràtic permetre la celebració d’un referèndum perquè la gent pugui exercir el seu dret a decidir el futur del seu país, una cosa que als dirigents polítics espanyols, tant els del PSOE com els del PP, els resulta força difícil d’entendre.
Xavier Deulonder i Camins
En l'entrevista televisiva, l'exdirigent socialista va dir, referint-se a Torra, que "Aquest senyor no està bé!", i va afegir que "està més a prop de plantejaments nazis que de plantejaments democràtics". Bono va assegurar que
Comentaris (0)