cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

ELS MUNDIALS

No m’agrada el patriotisme esportiu. Ja ho comprenc que en l’àmbit de l’esport de competició, igual com en el de la cultura o en qualsevol altre, les persones del nostre país sempre ens resultaran més properes;

així per exemple, el biatleta Martin Fourcade sempre serà català —o francès— i la nedadora Mireia Belmonte sempre serà catalana —o espanyola—, però, malgrat tot, crec que, encara que no es pugui evitar, el patriotisme esportiu no s’ha de fomentar; per això, voldria que en el futbol i en d’altres esports no hi hagués seleccions nacionals. L’afició per veure partits de futbol, no la comparteixo però la respecto; ara bé, havent-hi les competicions que organitzen els diferents clubs, quina falta fan les seleccions nacionals? Que algú sigui seguidor d’un determinat club de futbol, és a dir, d’una entitat privada, no és cap problema, però amb les seleccions nacionals sempre es pretén fomentar una mena de sentiment patriòtic, l’única virtut del qual és la de ser un succedani pacífic del patriotisme militar o bèl·lic que tantes desgràcies va causar en l’Europa del segle xx; a més, si, de debò, l’esport no s’ha de barrejar amb la política, pretendre que una competició entre seleccions nacionals estigui despolititzada és com intentar aconseguir la quadratura del cercle.

De l’eliminació d’Espanya, me n’alegro per dues raons; la primera és, lògicament, que s’ha acabat l’exaltació patriotera espanyolista futbolera i, per tant, ja no es tornarà a demanar la instal·lació de pantalles gegants a Barcelona i a tot arreu de Catalunya perquè els partidaris d’un estat autoritari i repressor puguin esplaiar-se cridant “Viva España” tot contemplant els partits de “la Roja”; la segona raó, n’és una altra de més important encara: si Espanya hagués guanyat el Mundial, cadascun dels jugadors de la selecció hauria rebut una prima de 800.000 euros, un total, doncs, de 18.300.000 euros que, tal com ens ho hem de figurar, hauria sortit de l’erari públic, és a dir, dels impostos que paguen a Hisenda tots els ciutadans, incloent-hi aquells que no els agrada el futbol o que, per la raó que sigui, no simpatitzen amb “la Roja”; ens hem estalviat, doncs, uns quants calers, una cosa molt important en un moment en què per a determinades despeses socials no hi ha mai recursos; naturalment, que el Barça ofereixi primes als seus jugadors per guanyar títols és una cosa que només afecta els socis de l’entitat. Suposo que, a partir d’ací, tothom comprèn per què desitjo que quedi també eliminada la selecció francesa.

Evidentment, tot això ho dic fent-me càrrec que aquesta és una causa perduda i, doncs, quan sigui independent, Catalunya tindrà les seves seleccions esportives, igual com enviarà cantants al concurs de l’Eurovisió o models als certàmens de Miss Univers i, a més, tinc clar que no costarà gaire inventar una versió catalana de “Manolo el del bombo”, però m’agradaria que l’exaltació patriotera al voltant de les seleccions catalanes fos de baixa intensitat. Guanyar un mundial està molt bé, però, en realitat, no té gaire importància, tal com ho indica el fet que el Mundial del 2010 va guanyar-lo ni més ni menys que Espanya; es pot dir que el període 2010-2014 fos cap mena d’edat d’or per a Espanya? O que els seus ciutadans traguessin cap profit tangible de la victòria de la selecció nacional? Argentins plorant sense consol perquè la seva selecció havia quedat eliminada del Mundial; en realitat, ara fa uns pocs mesos, l’estat argentí es va declarar en fallida; per tant, motius seriosos per plorar o indignar-se a l’Argentina no en falten pas. Ha estat una gran desfeta per a Alemanya que la seva selecció fos eliminada abans d’arribar als vuitens de final? La selecció mexicana va derrotar l’alemanya, però i què? Potser alguns dels mexicans que, per poder viure amb dignitat, han emigrat il·legalment als EUA han tingut un motiu de celebració.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal