cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Independència de Catalunya : 2n round

Autonomia restablerta i independentisme sempre actiu
Etapa següent i nova ofensiva

Perpinyà.-e-ressenya setmanal a càrrec de l'Alà Baylac-Ferrer

Contraatac

Milers de queixes en perspectiva i Llarena convocat pel tribunal belga

En francès

Vuit mesos després del començament de la repressió espanyola contra l’independentisme català, després que els socialistes aprofitessin la condemna per corrupció del Partido Popular i fessin caure Mariano Rajoy, l’independentisme català entra en el segon round de la batalla per obtenir el reconeixement de la república proclamada pel Parlament el 27 d’octubre 2017.

Gràcies al govern format pel president Quim Torra, els dos principals partits independentistes –ERC, Esquerra Republicana de Catalunya, i Junts per Catalunya / PDeCat– reprenen les regnes de l’administració catalana i llancen la segona fase del procés sobiranista. No se sap pas encara ben bé si l’actitud del govern espanyol canviarà, però sí que els paràmetres per encarar el repte de fer reconèixer la independència s’han mogut.

Aquesta setmana, Pedro Sánchez, el líder socialista, ha nomenat el nou govern i, al menys, hi ha l’anunci –que no vol pas dir que serà seguit de realitat– de la voluntat de restablir el contacte amb els catalans. De l’esfera de la repressió a ultrança, el « problema polític català » ha posat mig peu a l’escenari de la política. Els presidents català i espanyol s’han telefonat divendres 8 de maig, per acordar una propera trobada, mentre Puigdemont reclama una « negociació bilateral per garantir el dret d’autodeterminació ». El president de la Generalitat manté l’objectiu d’un « diàleg sense condicions » (és a dir que inclou la independència) mentre que Sánchez parla d’un diàleg « dins el límit de la constitució ».

Autonomia restablerta i independentisme sempre actiu

Després de l’aixecament –automàtic– de la suspensió de l’autonomia amb l’entrada en funció del govern català, els consellers han fet efectiu el traspàs de carteres amb els titulars del govern de Puigdemont (uns actes van tenir lloc a la seu de les conselleries, altres a Brussel·les, altres a les presons espanyoles). Això encara que les autoritats espanyoles persisteixen en la seua posició revengista i humiliadora : el govern va posar traves a les visites i va fer esperar un dia els consellers per veure els presoners, i les entrevistes van ser limitades als 40 mn reglamentaris darrera d’un vidre. Els nous consellers catalans van reobrir els departament tancats durant 8 mesos i s’han posat de valent a la feina amb els objectius reafirmats de reprendre el curs del procés allà on havia estat interromput després de la repressió. El primer consell executiu –el govern de Catalunya– se va reunir i va anunciar les primeres mesures « reparatòries ». El control financer de la Generalitat també s’ha acabat amb la fi de l’estat d’excepció (l’administració catalana no necessita pas més autorització de Madrid per pagar el més mínim euro).

Etapa següent i nova ofensiva

Els objectius prioritaris del nou govern català són clarament enunciats:

alliberar els presoners, reparar els danys de l’estat d’excepció i avançar cap al reconeixement de la independència.

La premsa catalana analitzava durant la primera setmana d’activitat de la Generalitat que l’estratègia espanyola (del PP + Ciudadanos + PSOE) havia clarament fracassat (encara que la República Catalana no sigui efectiva i que la repressió segueixi activa). La política de mesures destinades a « decapitar » (dixit l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santa María) l’independentisme (en presó o a l’exili), a suspendre l’autonomia, a liquidar responsables i estructures de la Generalitat, a perseguir militants sobiranistes, a restringir la llibertat d’expressió, a forçar eleccions vigilades i manipulades per intentar enfonsar l’independentisme, tot això no ha funcionat. Ha obligat els independentistes a renovar-se i regenerar-se per resistir i continuar endavant amb els mateixos propòsits i la mateixa lleialtat al mandat majoritari dels electors catalans favorables a la República. Il·lustració de l’exercici de resiliència que sovint s’atribueix a l’ànima catalana.

Contraatac

Amb nous líders (president, consellers, dirigents de partits), els independentistes s’han llançat a governar Catalunya i a reparar les destrosses de l’estat d’excepció: alliberar els presos, obligar Madrid al diàleg i trobar els mitjans de posar en plaça la república proclamada i sobretot votada pels electors catalans el 1er d’octubre. El « contraatac » destacat per la premsa catalana parteix de recursos i queixes davants dels tribunals contra el govern i els líders espanyol per injúries, insults, incitació a l’odi o difamació, o contra els jutges instructors i els tribunals per violar els drets polítics dels elegits, o recusació dels magistrats acusats de parcialitat. També el govern català ha llançat els estudis per trobar les mesures destinades a aplicar les lleis socials anul·lades pel Tribunal constitucional. Un comissionat especial per aquests objectius ha estat nomenat.

Milers de queixes en perspectiva i Llarena convocat pel tribunal belga

En la societat civil, un grup -Querellants per la República (30 advocats, més de 10 000 persones adherides)- ha enllestit la queixa que presentarà contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena (i tres magistrats més) per prevaricació, violació reiterada i continuada dels drets polítics dels elegits empresonats i dels seus drets fonamentals protegits pels drets humans, els tractats internacionals, la constitució espanyola i l’estatut de Catalunya. En el mateix sentit, diverses queixes per violació dels drets de la defensa s’han presentat contra el jutge Pablo Llarena pels exiliats de Brussel·les davant la justícia belga que ha anunciat que convocaria el magistrat espanyol.

Més repressió judicial i odi de PP i Ciudadanos

Mentrestant la setmana ha anat desgranant el seu rosari de procediments judicials. Continua el procés contra els membres del CDR de Viladecans que van tallar la carretera i aixecat el peatge de l’autopista : Tamara Carrasco és sempre prohibida de sortir del seu poble, acusada de sedició, rebel·lió i pertinença a banda terrorista (el tribunal estudia si li caldrà reduir les acusacions a « desordres públics »), i el jove recercat pels mateixos motius (Adrià) ha anunciat aqueixa setmana que havia fugit fora d’Espanya perquè allí no hi ha justícia imparcial. També han estat convocats pel tribunal els acompanyants de Carles Puigdemont a Alemanya acusats d’encombriment. Un artista còmic català, Toni Albà, és perseguit per « injúries a les forces de l’ordre i al tribunal » via twiter. S’han traduït davant la justícia a més a més 11 persones per « desordres públics » durant manifestacions que van tallar carreteres. Del seu costat a l’ocasió de les consultes dels partits iniciades pel president de la Generalitat, la líder de Ciudadanos Inés Arrimadas va ensenyar la seua cara més intolerant, refusant qualsevol diàleg tan com la banderola que demana la llibertat dels presos polítics és penjada al Palau de la Generalitat. I el president del Partido Popular a Catalunya, Xavier Garcia Albiol s’ha il·lustrat pel seu odi responent a periodistes sobre l’apropament dels polítics incarcerats a presons catalanes (com preveu la llei…) que Madrid és « només a 1h d’avió o 5h de tren » i que les presons espanyoles no són presons « del tercer món » .

Sánchez, Jekyll and Hyde o només Hyde ?

L’etapa que s’obre ara continua tanmateix plena d’incògnites. Molts comentaristes han subratllat les dues cares del govern espanyol que més enllà de les paraules d’obertura integra molts ministres polèmics designats per les seues posicions ferotjament antiindependentistes. Entre ells Josep Borrell (Exterior) que, com destacava Carles Puigdemont, « és el més radical, extremista » i havia fet servir la imatge de la « desinfecció necessària de Catalunya, malalta de l’independentisme, abans de recosir ferides ». O a l’Interior, Fernando Grande-Marlaska magistrat citat en denúncies de tortures de presos bascos. Igualment el ministre d’agricultura Luis Planas s’havia il·lustrat per les seues simpaties franquistes i havia participat en homenatge a militars de la dictadura. Carmen Calvo (Vicepresidència) ha estat la negociadora socialista de l’estat d’excepció a Catalunya a prop de Rajoy. O Màxim Huerta (a Cultura i esports) conegut per twits antiindependentistes, racistes i masclistes. Queda per veure doncs quins passos farà el govern espanyol per resoldre el « problema català » : seguirà en la repressió i la negació de la crisi, o tindrà capacitat per encetar el diàleg ? Jordi Sànchez (president d’Òmnium Cultural), des de la presó, ha avisat que « és el moment de saber si pel govern de Pedro Sánchez, sense violència, es pot parlar de tot ».
Indépendance de la Catalogne: 2ème round

La première réunion de l’éxécutif catalan dans la salle Tàpies du Palais de la Generalitat.
Perpinyà.- Huit mois après le début de la répression espagnole contre l'indépendance catalane, après que les socialistes aient profité de la condamnation du Partido Popular pour corruption et aient fait tomber Mariano Rajoy, l'indépendantisme catalan commence le deuxième round pour obtenir la reconnaissance de la république proclamée par le Parlement le 27 octobre 2017. Grâce au gouvernement formé par le président Quim Torra, les deux principaux partis indépendantistes -ERC, Esquerra Republicana de la Catalogne, et Junts per Catalunya / PDeCat- reprennent les rênes de l'administration catalane et lancent la deuxième phase du « procés » souverainiste. Nous ne savons pas encore si l'attitude du gouvernement espagnol va changer, mais ce qui est sûr c’est que les paramètres pour relever le défi de la reconnaissance de l'indépendance ont changé. Cette semaine, Pedro Sánchez, le leader socialiste, a nommé le nouveau gouvernement et, au moins a-t-il annoncé –ce qui ne signifie pas que ces annonces seront suivies d’effet- sa volonté de rétablir le contact avec les Catalans. Toujours située dans le domaine de la répression à outrance, le «problème politique catalan» a cependant commencé de mettre un petit pied sur la scène politique. Les présidents catalan et espagnol se sont même téléphoné vendredi 8 mai pour évoquer une réunion prochaine, tandis que Puigdemont réclamait une "négociation bilatérale pour garantir le droit à l'autodétermination". Le président de la Generalitat maintient quant à lui l'objectif du "dialogue inconditionnel" (c'est-à-dire qui inclut l'indépendance) tandis que Sánchez parle d'un dialogue "dans la limite de la constitution".

Autonomie rétablie et indépendance toujours active
Après la levée automatique de la suspension de l'autonomie avec l'entrée en fonction du gouvernement catalan, les ministres ont procédé au relai de leurs portefeuilles avec les ex-ministres du gouvernement de Puigdemont (les actes ont eu lieu au siège des ministères à Barcelone, d'autres à Bruxelles, d'autres encore dans les prisons espagnoles). Ceci, bien que les autorités espagnoles aient persisté dans leur position revancharde et humiliante : le gouvernement a mis toutes les embûches possibles aux visites des ministres catalans en les faisant attendre un jour pour voir les prisonniers, et les entretiens ont été limités aux 40 mn réglementaires, derrière une vitre. Les nouveaux ministres catalans ont immédiatement rouvert leurs ministères fermés pendant 8 mois et se sont activement remis au travail avec l’objectif réaffirmé de reprendre le cours du « procés » là où il avait été interrompu par la répression. Le conseil exécutif -le gouvernement de la Catalogne- s'est réuni et a annoncé les premières mesures «réparatrices». Le contrôle financier de la Generalitat a également été levé avec la fin de l'état d’exception (l'administration catalane n'a plus besoin d'autorisation de Madrid pour payer ses factures).

Prochaine étape et nouvelle offensive
Les objectifs prioritaires du nouveau gouvernement catalan sont clairement énoncés: libérer les prisonniers, réparer les dommages de l'état d’exception et avancer vers la reconnaissance de l'indépendance. La presse catalane a constaté au cours de la première semaine d'activité de la Generalitat que la stratégie du gouvernement espagnol (Ciudadanos + PP + PSOE) avait clairement échoué (bien que la République catalane ne soit pas encore effective et que la répression soit toujours active). Les mesures politiques visant à « décapiter » (dixit l'ancienne vice-présidente espagnole Soraya Sáenz de Santa María) l'indépendantisme (en prison ou à l'exil), à suspendre l'autonomie, à liquider responsables et structures de la Generalitat, à poursuivre les militants souverainnistes, à restreindre la liberté d'expression, à forcer des élections contrôlées et manipulées pour tenter de faire disparaitre l'indépendantisme, tout cela n'a pas fonctionné. Cette politique a obligé les indépendantistes à se renouveler et à se régénérer pour résister et poursuivre les mêmes objectifs et la même loyauté envers le mandat majoritaire des électeurs catalans favorables à la République. Illustration de l'exercice de résilience souvent attribué à l'âme catalane.

Contre-attaque
Avec les nouveaux dirigeants (président, ministres, chefs de parti), les indépendantistes se sont attelés au gouvernement de la Catalogne et à la réparation des dégâts de l'état d'exception : libérer les prisonniers, forcer Madrid au dialogue et trouver des moyens de mettre en place la république proclamée et surtout approuvée par les électeurs catalans le 1er octobre. La « contre-attaque », selon les termes de la presse catalane, se traduit par plusieurs recours et plaintes devant les tribunaux contre le gouvernement et les leaders espagnols pour insultes, injures, diffamation ou l'incitation à la haine, ou contre les juges instructeurs et les tribunaux pour avoir violé les droits politiques des élus. Plusieurs récusations des magistrats accusés de partialité ont été présentées. Le gouvernement catalan a également lancé les études pour trouver les mesures visant à appliquer les lois sociales annulées par le Tribunal constitutionnel. Un commissaire spécial a été nommé dans ce but.

Des milliers de plaintes en perspective et Llarena convoqué par le tribunal belge
Dans la société civile, un groupe -Querellants per la República [Ceux qui portent plainte pour la République] formé par 30 avocats et plus de 10 000 adhérents- a préparé une première plainte contre le juge du Tribunal suprême Pablo Llarena (et trois autres juges) pour prévarication et violation répétée des droits politiques des élus emprisonnés et de leurs droits fondamentaux protégés par les droits de l'homme, les traités internationaux, la constitution espagnole et le statut de la Catalogne. Dans le même sens, plusieurs plaintes pour violation des droits de la défense ont été déposées contre le juge Pablo Llarena par les exilés de Bruxelles devant la justice belge qui a annoncé la convocation du magistrat espagnol.

Encore plus de répression judiciaire et haine du PP et de Ciudadanos
Pendant ce temps, la semaine a égrainé son chapelet de procédures judiciaires. Le procès contre les membres du CDR de Viladecans qui avaient coupé la route et levé les barrières de péage de l'autoroute continue : Tamara Carrasco est toujours interdite de quitter son village, accusée de « sédition, rébellion et appartenance à organisation terroriste » (le tribunal étudie si les accusations doivent être réduites à des «troubles de l’ordre public»…), et le jeune recherché pour les mêmes raisons (Adrià) a annoncé cette semaine qu'il avait fui l'Espagne par crainte de la partialité de la justice. Le tribunal a également convoqué les personnes qui ont accompagné Carles Puigdemont en Allemagne, accusées de complicité. Un artiste comique catalan, Toni Albà, est poursuivi pour «injures aux forces de l'ordre et au tribunal» via twiter. 11 personnes ont également été traduites en justice pour "troubles à l’ordre public" lors de manifestations qui avaient interrompu la circulation. De son côté à l’occasion des consultations engagées cette semaine par le Président de la Generalitat, la leader de Ciudadanos Inés Arrimadas a montré toute son intolérance, en refusant tout dialogue tant que la banderole appelant à la liberté des prisonniers politiques sera suspendu au Palais de la Generalitat. Et le président du Parti populaire en Catalogne, Xavier Garcia Albiol s’est illustré en répondant de manière haineuse aux journalistes qui le questionnaient sur le rapprochement dans des prisons catalanes (comme prévu par la loi ...) des politiques incarcérés, que « Madrid n’est qu’à 1 heure d’avion ou 5h de train » et que les prisons espagnoles ne sont pas des prisons du "tiers monde".

Sánchez, Jekyll et Hyde ou juste Hyde?
L’étape qui s'ouvre maintenant continue cependant pleine d'inconnues. Beaucoup de commentateurs ont souligné les deux visages du gouvernement espagnol qui, au-delà des paroles d'ouverture, comprend de nombreux ministres controversés choisis pour leurs positions férocement anti-indépendantistes. C’est le cas de Josep Borrell (Affaires extérieures), qui comme l’a indiqué Carles Puigdemont, « est le plus radical, extrémiste » et avait utilisé l'image de la « désinfection nécessaire de la Catalogne malade de l’indépendantisme, avant de refermer les blessures. » Ou au ministère de l'Intérieur, Fernando Grande-Marlaska, un juge plusieurs fois cité dans les dénonciations de torture de prisonniers basques. De même, le ministre de l'agriculture Luis Planas s’était illustré par ses sympathies franquistes et avait participé à un hommage à un militaire de la dictature. Carmen Calvo (Vice-présidence) a été la négociatrice socialiste de l'état d'urgence en Catalogne auprès de Rajoy. Ou encore Màxim Huerta (à la Culture et aux Sports) connu pour ses twits anti-indépendantistes, racistes et machistes. Reste à savoir ce que fera le gouvernement espagnol pour résoudre le "problème catalan" : continuera-t-il dans la répression et le déni de la crise, ou sera-t-il en mesure d'engager le dialogue ? Jordi Sànchez (Président d’Òmnium Cultural) depuis la prison, a averti : « nous verrons bien si, pour le gouvernement de Pedro Sánchez, sans violence, nous pouvons parler de tout. »

Alà Baylac-Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal