El president de la Generalitat acaba formant un govern
un govern sense presos ni exiliats...
La CUP denuncia una « baixada de pantalons »
Els independentistes catalans i el PNB fan caure el govern PP de Rajoy
S’espera el restabliment complet de l’autonomia catalana
En francès
3/6/2018
Perpinyà.-
Dissabte 2 de juny 2018 finalment ha pogut prendre les seues funcions el nou govern català després que dins la nit de divendres el govern espanyol acabés per publicar el nomenament dels consellers designats pel president Quim Torra al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Per desbloquejar la situació (dimarts el Tribunal superior de justícia de Catalunya se declarava « incompetent » per jutjar de la il·legalitat del bloqueig del DOGC pel govern espanyol), el president català va decidir de reemplaçar (provisionalment) els quatre consellers empresonats i exiliats per forçar el restabliment del funcionament de les institucions. Roger Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín són substituïts respectivament per Damià Calvet a Territori, Elsa Artadi a Presidència, Laura Borràs a Cultura i Alba Vergès a Salut.
Després de set mesos de tancament, el Palau de la Generalitat ha tornat a acollir l’actuació dels polítics catalans. Al saló Sant Jordi, els consellers van prendre possessió dels seus càrrecs jurant « lleialtat al poble de Catalunya i al president de la Generalitat ». El president Quim Torra va reiterar l’objectiu de restablir els consellers empresonats i exiliats, cessats il·legalment, així com de construir la república proclamada el 27 d’octubre per respectar la decisió del poble català que se va expressar al referèndum del 1er d’octubre. La presa de funció del govern català implica la fi automàtica de la suspensió de l’autonomia.
La represa de l’activitat de les institucions catalanes tenia un gust especial per la coïncidència de l’acte amb la caiguda, el dia abans, del govern PP de M. Rajoy, expulsat de la Moncloa després de 6 anys i mig de govern per la moció de censura presentada pel socialista Pedro Sánchez i aprovat per una majoria de diputats (els 180 vots de PSOE, Podemos, PNB, PDeCat, ERC, Bildu, Compromís i En Marea, contra 169 –PP i Ciudadanos– i 1 abstenció), la primera censura reeixida de l’història recent d’Espanya. L’acte de presa de possessió dels consellers de la Generalitat se va fer en presència dels familiars dels presos polítics i dels exiliats que van llegir cartes i missatges dels represaliats. La CUP del seu costat, des de la seua posició crítica i partidària de la «desobediència» ha denunciat una «baixada de pantalons» davant del govern espanyol.
Objectiu alliberar els presos i encetar el diàleg amb Espanya
El president català va reiterar la seua demanda d’un diàleg amb el (nou) govern espanyol per resoldre una qüestió de natura política que qüestiona sempre greument el futur i l’estabilitat de l’Estat espanyol. Totes les mirades són ara girades cap al president del govern socialista que fa pocs dies encara titllava el president català de « Le Pen de la política espanyola » i que ara se diu obert a rebre Quim Torra.
Els independentistes catalans que han prioritzat la censura per expulsar Rajoy del govern d’Espanya («víctima de l’odi que ha escampat», comentava la premsa catalana), sumant, sense cap condició, els seus vots als socialistes, no tenen gaire il·lusions tot i l’esperança d’un canvi d’actitud de les autoritats espanyoles envers Catalunya. Esperen en particular la fi de la repressió i de la persecussió sistemàtica de l’independentisme, i la suspensió del control de les finances de la Generalitat. Amb el penjament al balcó del Palau de la Generalitat d’una banderola amb la inscripció « Llibertat presos polítics i exiliats – Free political prisoners and exiles » i el llaç groc, el govern marca la seua primera prioritat. Encara que hi hagi dins l’aire una certa satisfacció per la destitució imminent d’uns 1 300 càrrecs del PP (entre ells el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo), els catalans queden dubitatius davant de la capacitat de Pedro Sánchez de negociar la fi de la repressió i de sostreure’s a la pressió dels nacionalistes espanyols radicals del PSOE (Alfonso Guerra, exministre socialista de Felipe González els anys 1980, titllava aqueixa setmana els independentistes de « nazis »). El Vicepresident Pere Aragonès va adreçar-se aquest dissabte 2 de juny al president espanyol en aquests termes : «President, seiem a parlar, traiem la política dels tribunals i posem-la a una taula de negociació», «No li demanem que renunciï a res, tampoc nosaltres renunciarem a res però hem de situar el diàleg i la negociació com dos governs adults i responsables. El govern de la Generalitat està disposat i preparat».
Reparar les destrosses de l’estat d’excepció
La primera actuació anunciada pel president de la Generalitat és de restablir en les seues funcions els 259 alts càrrecs i funcionaris destituïts en sis mesos per Rajoy i la vice-presidenta Soraya Saenz de Santa María, i de nomenar un comissionat per fer el balanç de les destrosses i perjudicis ocasionats per l’estat d’excepció, abans de llançar un « pla de xoc » per reparar els desgalls. Un col·lectiu de funcionaris catalans, organitzats en ServidorsCat, ja ha realitzat un primer balanç : 24 organismes de la Generalitat han estat suprimits o dissolts (com ara DiploCat, l’entitat de projecció exterior i representació del govern català arreu del món), 4 administracions han estat directament intervingudes (per exemple els Mossos d’Esquadra, la policia catalana), 108 normes i reglaments han estat suprimits, 12 responsables han estat nomenats per Madrid, 92 persones han estat afectades per contractacions revocades, 15 activitats o programes han estat suspeses, 25 línies de subvencions han estat anul·lades, entre altres. El funcionament de la Generalitat, l’activitat cultural i econòmica han estat tot particularment danyats.
Queixa contra Rajoy per prevaricació
El president de la Generalitat, un cop represes les regnes de l’administració, ha presentat una queixa per prevaricació contra l’expresident espanyol, M. Rajoy, per haver refusat il·legalment la publicació del nomenament del govern català. També Quim Torra ha anunciat que denunciaria Alfonso Guerra davant dels tribunal per difamació. Al pla europeu, mentre el jutge Pablo Llarena ha presentat una tercera demanda d’extradició per « rebel·lió i malversació » a Alemanya, la Comissió europea per la veu de Vera Jourová, la comissària de Justícia, demanava formalment al govern espanyol « d’utilitzar el mandat de detenció europeu de manera adequada, legal i transparent », afegint que « hi ha un fort interès que hi hagi confiança suficient perquè les decisions d’un tribunal puguin ser reconegudes en un altre », un clar avís a les autoritats espanyoles per no abusar dels mecanismes judicials de la UE. Mentrestant durant la setmana han continuat tensions i actuacions de l’aparell judicial espanyol, amb detencions i compareixença davant els tribunals de militants independentistes, i manifestacions al carrer de grupuscles de l’extremadreta espanyola, aquests mai inquietats per la policia ni els jutges.

Le gouvernement catalan enfin nommé et en fonction.
La première réunion de l’éxécutif catalan dans la salle Tàpies du Palais de la Generalitat.
Le président de la Generalitat finit par former un gouvernement sans prisonniers ni exilés
Le CUP critique le gouvernement pour avoir « baissé les pantalons »
Les indépendantistes catalans et le PNB font tomber le gouvernement PP de Rajoy
Le rétablissement complet de l'autonomie catalane est attendu
3/6/2018
Perpinyà.- Samedi 2 juin 2018 le nouveau gouvernement catalan a finalement été en mesure d’entrer en fonction, après que vendredi dans la nuit le gouvernement espagnol ait fini par publier la nomination des ministres désignés par le président Quim Torra au Journal officiel de la Generalitat de Catalogne (DOGC, Diari oficial de la Generalitat de Catalunya). Pour débloquer la situation (mardi le Tribunal supérieur de justice de Catalogne avait déclaré ne pas avoir la compétence pour juger de la légalité de bloquer le DOGC par le gouvernement espagnol), le président catalan a décidé de remplacer (temporairement) les quatre ministres emprisonnés et en exil pour rendre effective la reprise du fonctionnement des institutions. Roger Rull, Jordi Turull, Lluís Puig et Toni Comín sont remplacés respectivement par Damià Calvet au portefeuille de Territoire, Elsa Artadi au ministère de la Présidence, Laura Borràs à la Culture et Alba Vergès à la Santé.
Après sept mois de fermeture, le Palais de la Generalitat a accueilli à nouveau les responsables politiques catalans. Dans le salon Sant Jordi, les ministres ont pris possession de leurs portefeuilles en promettant « fidélité au peuple de Catalogne et au président de la Generalitat ». Le président Quim Torra a ensuite réitéré l'objectif de son mandat : rétablir les ministres emprisonnés et exilés, illégalement démis, et construire la république proclamée le 27 octobre, dans le respect de la décision du peuple catalan exprimée lors du référendum du 1er octobre. La prise de fonction du gouvernement catalan implique la fin automatique de la suspension de l'autonomie. La reprise des activités des institutions catalanes avait un goût particulier du fait de la coïncidence de l'événement avec la chute, la veille, du gouvernement PP de M. Rajoy, expulsé de la Moncloa (le palais du président du gouvernement espanyol) après six ans et demi de gouvernement, à l’issu d’une motion de censure présentée par le socialiste Pedro Sánchez et approuvée par la majorité des députés (180 voix du PSOE, Podemos, PNB, PDeCat, ERC, Bildu, les Valenciens de Compromís, les Galiciens d’En Marea, contre 169 –Ciudadanos, PP- et 1 abstention), la première censure réussie de l'histoire récente de l'Espagne. La cérémonie d'investiture du gouvernement de la Generalitat s’est déroulée en présence des parents des prisonniers et exilés politiques qui ont lu des lettres et des messages des élus poursuivis. La CUP de son côté, dans une position critique et en faveur de la « désobéissance » a dénoncé un gouvernement catalan qui a « baissé ses pantalons » devant le gouvernement espagnol.
Objectif : libérer les prisonniers et entamer le dialogue avec l'Espagne
Le président catalan a également répété sa demande d'un dialogue avec le (nouveau) gouvernement espagnol pour résoudre un problème de nature politique qui met toujours sérieusement en question l'avenir et la stabilité de l'Espagne. Tous les yeux sont maintenant tournés vers le premier ministre socialiste qui, il y a encore quelques jours, traitait le président catalan de « Le Pen de la politique espagnole » et dit aujourd’hui être prêt à recevoir Quim Torra. Les indépendantistes catalans ont donné priorité à la censure pour expulser Rajoy du gouvernement espagnol («victime de la haine qu’il a lui même répandue », a commenté cette semaine la presse catalane), en ajoutant, sans aucune condition, leurs votes à ceux des socialistes, sans pour autant se faire guère d’illusion même s’ils ont le mince espoir d'un changement d'attitude des autorités espagnoles envers la Catalogne. Ils espèrent en particulier la fin de la répression et des persécussions systématiques de l’indépendantisme, ainsi que la suspension du contrôle financier de la Generalitat. Avec l’installation au balcon du Palais de la Generalitat d'une banderole avec l'inscription (en catalan et en anglais) « Liberté des prisonniers et des exilés politiques - Free political prisoners and exiles » accompagnée du ruban jaune, le gouvernement catalan marque sa première priorité. Bien qu'il y ait une certaine satisfaction dans l'air (on attend le limogeage imminent de quelques 1 300 responsables PP (y compris le délégué du gouvernement espagnol en Catalogne, Enric Millo), les Catalans restent dubitatifs quant à la capacité de Pedro Sánchez de négocier la fin de la répression et de résister à la pression des nationalistes espagnols radicaux au sein du PSOE (Alfonso Guerra, ancien ministre socialiste de Felipe González dans les années 1980, traitait encore cette semaine les indépendantistes de « nazis »). Le vice-président de la Generalitat Pere Aragonès s'adressait ce samedi 2 juin au premier ministre espagnol en ces termes: « Président, asseyons-nous pour parler, sortons la politique des tribunaux et mettons-la sur la table de négociations », « nous ne vous demandons pas de renoncer à quoi que ce soit, nous non plus nous ne renoncerons à rien mais nous devons donner priorité au dialogue et à la négociation comme deux gouvernements adultes et responsables. Le gouvernement de la Generalitat y est prêt ».
Réparer les dégâts de l’état d’exception
La première action annoncée par le Président de la Generalitat est de rétablir dans ses fonctions 259 responsables et hauts fonctionnaires destitués en six mois par Rajoy et la vice-présidente Soraya Sáenz de Santa Maria, et nommer un commissaire pour faire le bilan des conséquences négatives causées par l'état d’exception, avant de lancer un «plan de choc» pour réparer les dégâts. Un collectif de fonctionnaires catalans organisé en ServidorsCat a déjà fait une première évaluation de 24 organismes de la Generalitat qui ont été supprimés ou dissous (comme DiploCat, l’organe de représentation extérieure du gouvernement catalan à travers le monde), 4 administrations ont été directement contrôlées (par exemple, les Mossos d'Esquadra, la police catalane), 108 normes et règlements ont été supprimés, 12 responsables ont été nommés par Madrid, 92 personnes ont été touchées par des contrats révoquées, 15 activités ou programmes ont été suspendus, 25 lignes de subventions ont été annulées, entre autres. Le fonctionnement de la Generalitat, l'activité culturelle et économique ont été particulièrement affectés.
Plainte contre Rajoy pour prévarication
Le président de la Generalitat, après avoir repris les rênes de l’administration, a déposé une plainte pour prévarication contre l’ex-président espagnol M. Rajoy pour avoir refusé illégalement la publication de la nomination du gouvernement catalan. Quim Torra a également annoncé qu'il allait porter plainte contre Alfonso Guerra pour diffamation. Au niveau européen, alors que le juge Pablo Llarena a déposé une troisième demande d'extradition pour « rébellion et détournement de fonds » en Allemagne, la Commission européenne par la voix de Vera Jourová, commissaire à la Justice, a formellement demandé au gouvernement espagnol « d'utiliser le mandat d'arrêt européen de manière adéquate, légale et transparente », ajoutant que l’UE « a tout intérêt a ce qu’il y ait confiance dans les mécanismes européens pour que les décisions d’un tribunal puissent être reconnues par les autres justices européennes », un avertissement clair aux autorités espagnoles de ne pas abuser des mécanismes judiciaires de l'UE. Pendant ce temps, au cours de la semaine, les tensions et les actions de la justice espagnole ont continué, avec des arrestations et des comparutions devant les tribunaux de militants indépendantistes, et des manifestations de groupuscules d’extrème droite espagnols, jamais inquiétés par la police ni par les juges.

Alà Baylac-Ferrer



Comentaris (0)