Francesc Bitlloch

Lliga de Campions: França 1-Espanya 0

França juga millor: La "langue de la liberté" contra la llengua de la llibertat.

 

L' onze de setembre del 1714, els exercits castellà i francès van entrar victoriosos a Barcelona després d'un setge desigual a vida o mort. El mateix dia, va començar la Lliga de Campions entre França i Espanya per veure qui era capaç d'eliminar la llengua catalana més de pressa. França està a punt de guanyar el partit. Espanya està a punt de perdre'l. Un a zero.

El pes de Catalunya en els dos estats és molt diferent, cert. La història i les guerres contra un enemic comú han afavorit molt la unitat dels pobles que composen l'estat francès, cert. Però en cal més per a obtenir una substitució lingüistica eficaç.

Perquè en els dos estats la repressió ha estat igualment ferotge, igualment sistemàtica, igualment generalitzada.

La diferència és que Espanya ha anat sempre a la torera: "A por ellos!" amb bombardeigs i dictadures incloses. I que França s'ha sabut revestir amb els ors d'una República, amb les aparences de la democràcia il·lustrada i sobretot amb els grans espanta-ocells que adornen els edificis públics: llibertat, igualtat, fraternitat.

Eliminar llengües... de fraternitat no cal que en parlem. Sobre la igualtat tots sabem lo que vol dir la màquina igualitzadora de tota diferència. Però voldria donar alguns elements històrica sobre la tercera pota perquè em sembla que avui necessitem desteixir l' aberració que fa que al país de Montaigne i de Voltaire s'hagi imposat una ideologia que es pot permetre de justificar un lliberticidi en nom de la llibertat. Joc de mans. Prestidigitació històrica.

Durant la Revolució francesa, un membre de la Convenció, parlant de Catalunya Nord hi va fer aqueix discurs : « Les habitants de plusieurs communes parlent exclusivement le catalan, cet idiome de nos ennemis fanatiques. Nous vous proposons de faire disparaître encore ces traces de barbarie et d’ envoyer nos instituteurs à ces citoyens qui ne savent pas parler encore la langue de la liberté »( nota 1)

Avui i aquí, per a molta gent, associar la revolució i la república amb la llibertat sembla una evidència imposada per la història. Però aquesta evidència s’ha de desconstruir: La llibertat i l’esperit de llibertat ja s’havia manifestat molt temps abans, a Toluges, l’ any 1027 que va veure néixer el que en podriem dir el primer parlament europeu. Aquest mateix esperit era ben present en les Constitucions i els Usatges del poble català. Els nostres reis, fidels a la constitució que els unia al seu poble, ho procalamaven amb orgull. Martí Ier, en el seu discurs a les Corts de Catalunya, reunides a Perpinyà (1408) probablement al Palau de la Llotja de Mar va declarar això als diputats : « Si bé mireu les vostres lleis veureu que seu el poble més lliure del món »

No es tracta de negar la importància de la Revolució Francesa. Es tracta de mirar el que va representar concretament per a Catalunya Nord: Va passar de « Provincia del Rosselló » a « Departament dels Pirineus Orientals »; una guillotina a ple rendiment… (nota 2) i un pas més, molt important, en la pèrdua de la llengua i de la identitat. (nota 3)

Ho expliquen molts estudiosos, com Jaume Deloncle: en el seu estudi sobre les guerres de la revolució « El reconeixement dels drets de l’ home aquí comença amb les decisions del sínode de Toluges (1026-1065) i les Assemblees de Pau i Treva ». « El « Cahier de doléances » del nostre cèlebre Llucia era un eco de l’antiga Constituió política catalana basada en la « monarquia paccionada » , un règim molt anterior a la Revolució Francesa » (nota 4)

La persecució del català ha estat sistemàtica i contínua durant la reialesa com durant la revolució, l’ imperi… i totes les republiques ! (nota 5). Cap país europeu no tracta les seues llengües amb tant de menyspreu! Aquesta persecució és ben actual en la Constitució, en l'administració, en els mitjans de comunicació, en l'escola i en tots els plecs de la ideologia francesa.

Avui tenim els ulls posats en la independència que ja arriba. Però per nosaltres, aquí a dalt, fer passos cap a la llibertat vol dir tornar a cosir els fils entre la nostra llengua i la llibertat. Refer els fils i els ponts i les connexions neuronals i sentimentals entre la nostra llengua i la nostra llibertat! Sabent quina és la relació entre la dita "langue de la liberté" i la llengua de la llibertat. I començant per netejar-la de tanta merda que ens colga: "Que fa ja molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d'ells"!

 Francesc Bitlloch

Il·lustració: Capítol de les Constitucions de Catalunya dedicat a Pau i Treva

NOTES :

(1) Barère à la Convention, el 20 de febrer 1794 (in Alicia Marcet : « La Révolution dans les Pyrenées Orientales »

(2) “Ces catalans du Roussillon sont plus Espagnols que Français. C’est une vaste famille de prêtres et d’émigrés. Mais l’instrument de mort est en permanence, et les émigrés et les prêtres y passent tour à tour. Tous les jours nous nous pénétrons de l’idée de faire guillotiner la moitié des suspects et de déporter le reste sur les côtes d’Afrique » (« Campagnes de la R.F. dans les P. O ». par Napoleon Fervel, Paris, librairie militaire)

(3) El temible Abbé Grégoire va ser qui preparà per a la Convenció un pla per imposar el francès i « en finir avec tous les patois » que, segons ell, eren parlats en aquella època per 12 milions de ciutadans. I és la Convenció qui envià, llavors, els mestres al Rosselló « pour en finir avec la barbarie catalane ».

(4) I dóna més exemples : « El nostre rei, Pere III, al segle XIV va convocar les Corts de Catalunya un nombre més gran de cops que tots els reis de França no van convocar els Estats Generals des del seus orígens fins a la revolució ». « Els autors francesos, descrivint abans de la revolució el poble català del Rosselló ja remarcaven el seu esperit democràtic i « republicà » tot i respectant els reis ». (La R. F. et le Roussillon,édition du Castillet)

(5) Posem-hi un botó de mostra, entre tants ! : « Arret du Conseil Souverin du Roussillon… (del 1682!) : Ordonne très expressement de s’appliquer soigneusement à apprendre la langue française dans sis mois. Les dits sis mois passés, les étudiants ne seront admis ni aux charges publiques, ni aucun degré honorifique, ni le corps des notaires, procureurs, chirurgiens, apothicaires et marchands qui ont boutique… » J.B. Alart : Inventaire des Archives Departementales… n.1291

Pau i Treva

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal