No parleu del català, sinó PARLEU EN CATALÀ
Sempre procuro evitar trobar-me en la situació d’estar intentant convèncer aquells que ja ho estan de convençuts;
per això, al Facebook, els meus missatges sobre la Catalunya Nord, m’estimo més posar-los al mur del grup dit tu es catalan si, que no pas al de grups definits com a catalanistes i, a més, vinculats directament amb la reivindicació nacional de la Catalunya Nord; evidentment, al tu es catalan si, m’hi dec trobar gent per a la qual jo no ho sóc pas de catalan. Ara fa uns dies, al mur del grup hi vaig publicar com a missatge la frase que dóna títol a aquest escrit; segons els administradors de la xarxa social, la meva publicació va agradar a unes cent quaranta-dues persones.
Vaja, que si tota aquesta gent seguís el meu consell, potser d’ací uns pocs anys podríem tornar a dir que a Perpinyà es parla en català; naturalment, tal com ho puc deduir de les respostes que molts membres del grup hi ha donat, això no és pas així, senyal, doncs, que, malgrat tot, encara queda alguna identificació amb la llengua.
Si passem a analitzar algunes de les respostes que m’han donat, i que, òbviament, no me les trobaria pas en un grup definit com a catalanista, un es va exclamar dient que amb reflexions com aquestes no s’aconsegueix pas aider nos frères du sud; precisament, una cosa que als sud-catalans ens agradaria seria la recuperació de la llengua al Nord.
Segons un altre dels membres del grup, dir que no ets català si no parles en català c'est un peu raciste perquè això equival a dir que si has nascut a Catalunya però no parles el català no pots pas considerar-te català; després, però, d’altres membres del grup van replicar-li que el sentit de la meva frase no era pas aquest; lògicament, per a mi el problema és que si intentés fer-me passar per nord-català, per molt que mirés d’imitar el parlar rossellonès i per molt que pogués descriure alguns indrets de la Catalunya Nord com ara el centre de Perpinyà, Prada, Vallestàvia o Cuixà, de seguida em descobririen per una raó molt simple i senzilla: no parlo un borrall de francès; com tots sabem, avui dia, es pot ser nord-català sense saber el català però no pas sense saber el francès, just el contrari de com passava ara fa cent anys. Après on s'étonne qu'on parle mal des catalans; ja me’n faig càrrec que intentar mantenir el català no deu d’estar pas gaire ben vist dins del món hexagonal; d’altra banda, he descobert que em puc trobar gent per a la qual resulti incompatible aprendre i parlar el català amb el fet de tenir un esperit obert; deurà ser que, igual com l’espanyol, el francès obre automàticament l’esperit. Vous parlez de la langue mais, savez-vous danser la sardane? Ni sé ballar sardanes ni sóc casteller ni m’agraden tampoc les cargolades, però des del moment que la llengua ens serveix per a una cosa tan primordial com ho és la de comunicar-nos amb les altres persones, considero parlar en català una cosa molt més important que no pas les sardanes, els castells o les excursions al Canigó, i, per a mi, el problema principal és que, avui dia, el català no em serveix per comunicar-me amb la majoria de la gent de la Catalunya Nord. Vaig posar un “m’agrada” a un comentari que comença dient així: Pourquoi tant de haine et de rage? il s'agit juste d'une incitation à l'apprentissage de la langue voyons!!!! personne n'a dit que ceux qui ne le parlaient pas n'étaient pas catalans (...) cette phrase [la de la meva publicació] n'est ni réductrice ni xéno i també a aquest altra: Bon en clair ce monsieur a voulu dire que défendre le catalan c'est bien mais le parler c'est mieux. Il n'a jamais demandé aux personnes qui ne le parlent pas de partir, però és evident que en la Catalunya Nord d’avui dia, per viure-hi amb normalitat cal saber el francès i, a més, parlar-lo.
Celebro, d’altra banda, que algun dels comentaristes hagi recordat que Dans mon enfance dans mon école de Cerdagne française,il était formellement interdit de parler catalan, mentre que lamento no poder estar d’acord amb qui ha escrit que le catalan est systematiquement appris a l'école maternelle et primaire, i, a més, si això fos cert, llavors ens hauríem de preguntar què passa a l’ensenyament secundari i a la universitat. Algú m’ha respost amb aquesta invectiva:
On parle dans la langue qu'on veut, on est pas à tes ordres, surtout que ici la majorité parle français surtout. Va dans 1 groupe catalan indépendant tu auras peu être plus de chance de te sentir fier de la langue Catalane.
Precisament com que la llengua serveix per comunicar-se amb d’altra gent, dubto que hi hagi cap lloc on hom pugui, realment, parlar la llengua que li sembli i si d’una cosa puc estar segur és que aquest lloc no és pas la Catalunya Nord; d’altra banda, tots sabem la raó per la qual ici la majorité parle français surtout; poc m’ho podia imaginar que en un grup titulat tu es catalan si a algú li pogués semblar malament que s’hi parlés en català, tal com deu ser el cas, també, de qui ha escrit Que je sache cette page a toujours eu des débats en français.
Evidentment, qui ha comprès el sentit de la meva publicació ha estat Hervé Pi responent-me: “Quan l'amor mata. Vaig escriure això fa uns anys. Crec com el Xavier Deulonder Camins, podem parlar del català, però si l'estimem el català, parlem català. No passa res si hi tenim dificultats, si fem faltes, anirem millorant. L'important avui és de fer viure la llengua, no de l'estimar i usar-ne una altra”; en conseqüència, a algú que ha escrit comprendre la langue? la lire? c'est mon cas! pour la parler comme certains la parle dans le Roussillon, non merci, jo el que li agrairia seria, precisament, que parlés el català encara que sigui com alguns ho fan al Rosselló, sempre serà millor un català maldestre que no pas el francès.
Xavier Deulonders i Camins
Comentaris (0)