cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Joan Villanove, Patrícia Narach

Les primeres accions franceses a Algèria

Tan bon punt van arribar a Algèria, els exèrcits francesos no van ser rebuts com a amics... ho suposem.

 

De seguida, van practicar la política de terra cremada. Vet aquí alguns fets entre molts altres. El 1832, dos anys després de llur desembarcament, les armades franceses van atacar la tribu Ufia prop d’El Harrach. Ací teniu el relat de l’oficial francès: « Tot el que vivia va ser condemnat a mort; tot el que se podia prendre va ser raptat, no se va fer cap distinció d’edat o de sexe. Tanmateix, el sentit humanitari d'un petit nombre d'oficials va salvar algunes dones i mainatges. Al tornar d’aqueixa funesta expedició, alguns dels nostres cavallers portaven caps a la punta de llurs llances… »

El 22 de juliol del 1834, França decretà l’annexió d’Algèria. El general Bugeaud, nomenat governador general d’Algèria el 1840, se trobà al capdavant de 100.000 homes. Va « confiscar » milers d’hectàrees que va atribuir als colons francesos, alemanys, belgues, espanyols, italians. Davant dels « rebels », va llançar campanyes militars acarnissades: « cal impedir els àrabs de sembrar, collir, pasturar… Aneu cada any a cremar-los els cultius o bé a exterminar-los fins al darrer… ». Serà nomenat mariscal el 1843.

Les comunitats algerianes maldaren en revoltar-se. El coronel Pélissier va arrasar diversos vilatges i territoris sencers. Un dia, uns centenars de gent « rebel » perseguits pels exèrcits francesos, se van refugiar en una cova de la serra de Dahra. És la cova de Nekmaria a 80 km de Mostaganem. Els 18 i 19 de juny del 1845, el coronel Pélissier al capdavant de 2.500 homes va ordenar la fumada de la cova. Durant dues nits, la tropa manté el foc, asfixiant lentament les persones arraulides les unes contra les altres: mainada, dones, homes, amb llurs bagatges i bestiar. L’oficial del « Saint-Arnaud » contarà més tard l’epíleg: « El 12 d’agost del 1845, faig tapar hermèticament les sortides fent un gran cementeri. La terra cobrirà els cadàvers d’aqueixos fanàtics per sempre. Ningú no ha baixat a les cavernes, ningú més que jo sap que hi ha aquí sota cinc cents bandolers que no degollaran pus francesos… La meua consciència no me retreu res. Vaig fer el meu deure de cap i demà tornaré a començar, però ara Àfrica em fa fàstic ». En les seues memòries, descriu la pacificació a la Cabília: « els bonics tarongers que el meu vandalisme farà tirar a terra! Llàstima que no te pugui enviar aquest bonic bosc a Noisy! La teua dona seria molt feliç. Avui cremi les propietats i els pobles de Ben Salem i de Bel Cassem… els cabilencs van patir pèrdues considerables; caminem sus de llurs cadàvers ».

El dossier dels emparedats se quedarà confidencial fins al 2011; aqueix any, un universitari algerià va foradar la paret i va descobrir els ossaments; en el seu comunicat, va confessar: « … n’estic trasbalsat per a la resta de ma vida… ossaments… cranis… objectes domèstics… ». De fet, mil cent persones van ser ofegades amb patiments inimaginables.

I el coronel Pélissier, va ser castigat per haver condemnat a mort sense distinció dones, mainatges, vells?

No, ben al contrari ja que fou àmpliament recompensat pel govern francès: el maig del 1851, va ser nomenat governador general d’Algèria. Tornà a marxar per altres missions. El 1860, nomenat per segona vegada governador general d’Algèria, va ser rebut amb entusiasme pel camp francès. Però el seu rigor va provocar nous avalots… Després d’altres campanyes militars a Crimea, va ser promogut mariscal per Napoleó III. Després a París, esdevingué senador, va ser nomenat duc de Malakoff amb una bona pensió, després ambaixador a Londres, per fi gran canceller de la Legió d’Honor. A la seua mort el 1864, un vilatge d’Algèria va ser batejat « Pélissier ».

Joan Villanove
Extracte del seu darrer llibre traduït per Patrícia Narach: "Les Catalans ont tout pour étonner le monde" « Els catalans ho tenen tot per a estranyar el món ».

 

Les premières actions françaises en Algérie

Dès qu’elles mirent le pied en Algérie, les armées françaises ne furent pas accueillies en amies... on s’en doute.

Immédiatement, elles pratiquèrent la politique de la terre brûlée. Décrivons quelques faits parmi tant d’autres. En 1832, soit deux ans après leur débarquement, les armées françaises s’attaquèrent à la tribu des Ouffia près d’El-Harrach. Voici le compte rendu de l’officier français : « tout ce qui vivait fut voué à la mort ; tout ce qui pouvait être pris fut enlevé, on ne fit aucune distinction d’âge ni de sexe. Cependant le sens humanitaire d’un petit nombre d’officiers sauva quelques femmes et quelques enfants. En revenant de cette funeste expédition, plusieurs de nos cavaliers portaient des têtes au bout de leurs lances… »
Le 22 juillet 1834, la France décréta l’annexion de l’Algérie. Le général Bugeaud, nommé gouverneur général d’Algérie en 1840, se trouva à la tête de 100.000 hommes. Il « confisqua » des milliers d’hectares qu’il attribua aux colons français, allemands, belges, espagnols, italiens. Face aux révoltés, il lança des campagnes militaires acharnées : « il faut empêcher les Arabes de semer, de récolter, de pâturer… Allez tous les ans leur brûler leurs récoltes ou bien exterminez-les jusqu'au dernier… ». Il sera nommé maréchal en 1843.
Les communautés algériennes s’activèrent dans la révolte. Le colonel Pélissier dévasta plusieurs villages et des territoires entiers. Un jour, quelques centaines de personnes « rebelles » poursuivies par les armées françaises, trouvèrent refuge dans une grotte du massif montagneux du Dahra. C’est la grotte de Nekmaria à 80 km de Mostaganem. Les 18 et 19 juin 1845, le colonel Pélissier à la tête de 2.500 hommes ordonna l’enfumage de la grotte. Durant deux nuits, la troupe entretint le feu, asphyxiant lentement les personnes blotties les unes contre les autres : enfants, femmes, hommes, avec leurs bagages et du bétail. L’officier du « Saint-Arnaud » racontera plus tard l’épilogue : « Le 12 août 1845, je fais hermétiquement boucher les issues, et je fais un vaste cimetière. La terre couvrira à jamais les cadavres de ces fanatiques. Personne n’est descendu dans les cavernes, personne que moi ne sait qu’il y a là-dessous cinq cents brigands qui n’égorgeront plus les Français… Ma conscience ne me reproche rien. J’ai fait mon devoir de chef et demain je recommencerai, mais j’ai pris l’Afrique en dégoût ». Dans ses mémoires, il décrit la pacification en Kabylie : « les beaux orangers que mon vandalisme va abattre ! Que ne puis-je t’envoyer cette jolie forêt à Noisy ! Ta femme serait bien heureuse. Je brûle aujourd’hui les propriétés et les villages de Ben Salem et de Bel Cassem… les Kabyles ont éprouvé des pertes considérables ; nous marchons sur leurs cadavres ».
Le dossier des emmurés restera confidentiel jusqu’en 2011 ; cette année-là un universitaire algérien perça le mur et découvrit les ossements ; il avoua dans son communiqué : « … j’en suis secoué pour le restant de ma vie… des ossements… des crânes… des objets domestiques… ». En fait, mille cent personnes furent asphyxiées dans des souffrances inimaginables.
Revenons au colonel Pélissier. Fut-il sanctionné pour avoir, sans distinction, condamné à mort femmes, enfants, vieillards ? Non, bien au contraire puisque Pélissier fut largement récompensé par le gouvernement français : en mai 1851, il est nommé gouverneur général d’Algérie. Il repartit pour d’autres missions. En 1860, nommé pour la deuxième fois gouverneur général de l’Algérie, il fut accueilli avec enthousiasme par le camp français. Mais sa rigueur provoqua de nouvelles émeutes… Après d’autres campagnes militaires en Crimée, il est nommé maréchal par Napoléon III. Puis à Paris, il devint sénateur, il fut nommé duc de Malakoff avec une belle pension, puis ambassadeur à Londres, puis grand chancelier de la légion d’honneur. A sa mort en 1864, un village d’Algérie fut baptisé « Pélissier ».

Joan Villanove
Extrait de son nouveau livre : "Les Catalans ont tout pour étonner le monde"

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal