Eines d'escola
Finals de Juny, principis de Juliol els nins i nines de les escoles catalanes - com els de les franceses - marxeran de vacances.
Tancant l'aula i la motxila, deixeran els records d'un any passat a fer, sense que se n'adonin, sobreviure cultura i llengua. Tots plegats i per l'estiu, amb pressa de veure els avis, els cosins, d'anar de colònies o de jugar a la platja; descuiden amb un vell boli, una goma gastada, un dictat mal corregit, en llur calaix de l'aula: el català.
Que ningù s'espanti, el treball és tant ben fet que quan poc a poc torni el mes de setembre, ninetes i ninets se trapen bolis i llengua per tornar-se a classe. S'agafa el català com s'agafa un compàs que només s'utilitza a l'escola, ningù descuida com s'utilitza però com ni troben l'espai, ni troben la utilitat, se'l posen en un calaix del cap amb les coses que s'utiltzeran més tard.
Qui els hi podria donar la culpa, ja que ningù parla català al carrer?
Marginalitzats en escoletes, quan arriben en un grup nou de fet s'hi troben minoritaris, i doncs més val parlar francès per integrar-lo.
El pervers de la permissió que ens donen per fer escoles es troba aquí. T'ho arreglen tot prou bé per que no et fotis a fer escàndols, tu vas fent amb el que et donen i de fet amb tant poc, pots ser contentíssim del resultat. Tots sabem que és pas suficient, però les engrunes que nos donen, amb molt treball, sempre ens fan sobreviure i de fet és veritat, sobrevivim.
Passen els anys, els ninets van creixent, el català del pati o de l'aula potser al liceu esdevé una opció, sinó se queda un record. Un record d'una coseta molt especial que et va passar quan eres petitó però que ara per ara t'has deixat a la motxilla amb les llibretes i les calculadores.
Que vol dir aixó?
Que les escoles catalanes no serveixen i que cal deixar de lluitar per fer-ne més? No! Perquè malgrat poca utilització en la vida, el compàs segueix sent una eina que s'aprèn a utilitzar dés del primari i que a més, els que continuen utilitzant-lo quand es fan grans, si l'utilitzen bé construeixen molt. Utilitzem ben bé la llengua, és l'única manera de construïr, com més practiquem i com més espais construïm, menys ninets i ninetes deixeran al calaix llur llengua l'estiu.
Setembre tornarà demà, a la motxilla uns quants alumnes tindran una eina molt especial, és nostra responsabilitat fer un món on la puguin utilitzar.
Mylène Thorent
Comentaris (0)