Oui au Pays Catalan: la solució?
Coneixem ara el nou president de l'estat francès. Amb més de 25% d'abstenció i pràcticament 9% de vots blancs o nul, el poble ha triat l'economista.
A Catalunya Nord, el Macron guanya amb 47.87% dels vots expressats, contra 42,65% per la Le Pen. Encara una vegada el front republicà ha rebutjat l'extrema dreta. Però per quant de temps?
En el marc d'aquesta campanya, allò no haurà escapat a ningú; el futur de les llengües «regionals o minoritàries» gaire no ha estat discutit.
El nou president no té temps d'apreciar l'èxit, que ja comença la batalla de les legislatives.
Després d'una campanya on els temes economistes, de seguretat, i d'Europa han dominat, tornem a una campanya més de proximitat. D'aquí un més haurem de votar pels nostres representants a l'assemblea "national".
Avui, a Catalunya Nord es destaca un partit per la defensa del territori «Oui au pays catalan».
Aquesta força política que presentarà candidats a les legislatives pretén ser un força àmplia transversal i federadora.
El seu projecte principal és la creació: d'una col·lectivitat territorial única per al departament dels Pirineus-Orientals.
«Oui au pays catalan» va ser creat a final del 2016 per membres de CDC partit de centre dret i amb el suport de «Debout les PO» una antena de «Debout la France» del Nicolas Dupont-Aignan pressentit per ser primer ministre de la Marine Le Pen en cas de victòria a les presidencials.
El projecte posa l'accent sobre dos punts principals:
Reformar les pràctiques polítiques: Aturar el clientelisme, sistema que sotmet els individus i impedeix el desenvolupament.
Denunciar l'immobilisme dels partits tradicionals i proposar un projecte alternatiu innovador i dinàmic per al territori.
Descentralitzar el poder a Perpinyà: Per oposar-se a la marginació del nostre departament i requalificar el nostre espai de vida, crear una Col·lectivitat Territorial Única. La CTU detindrà els poders d'un Consell departamental i d'un Consell regional, al si de la República Francesa.
La llengua i la cultura representen l'últim punt del projecte. No són posades endavant.
Militants comencen a fer dúmping per preparar les legislatives. Expliquen que cal preservar les especificitats del nostre territori i que implica donar un suport massiu als futurs candidats de «Oui aux pays catalan». He tingut una conversa interessant amb un d'ells. Érem d'acord sobre el constat aclaparador de la dilució de la nostra terra en la immensitat occitana. Compartíem el fet que calia fer sentir la veu i la realitat catalanes. Els nostres intercanvis eren únicament en llengua de Molière. Quan li he demanat la plaça de la nostra llengua materna, m'ha respost que era folklore i que el principal era trobar una solució econòmica perquè visqui el nostre país.
Si perdem la llengua, ho perdrem tot.
Per què l'estat francès consentiria a crear una col·lectivitat territorial única aquí més que a qualsevol altre departament francès, si les nostres especificitats: llengua i cultura no són posades endavant?
Perquè proposar una moralització de la vida política i un acord econòmic amb l'estat francès, mentre que avui necessitem abans de tot trobar-nos, en un món cada vegada més competitiu on la tendència és a la uniformació?
A la creació de «Oui au pays catalan», Jordi Vera ha conclòs per: «Sense economia, no hi ha vida social, no vida cultural, no vida simplement».
Sense afirmació clara i primera de la nostra identitat, no hi ha vida social, no hi ha vida cultural, no hi ha economia.
Saber d'on venim per trobar-nos millor, cultivar i acceptar les nostres diferències, fer entendre les nostres llengües poden ser els millors mitjans per fer adherir-se els pobles en una Europa més solidària i més humana.
Una Europa dels pobles acceptada i promoguda pels poders polítics permetrà fer retrocedir la intolerància, l'odi, l'extrema dreta.
D'aquí un més s'haurà d'elegir els nostres disputats, Si « Oui au pays catalan » no esdevé «Si al País català» amb una afirmació clara de la nostra identitat i de la nostra llengua, el front nacional quedarà molt fort i tindrem encara una vegada de fer un front república.
Però per quant de temps?
GiL Rius
Comentaris (0)