És la segona volta, estúpids!
Clinton començava així la seva campanya més famosa contra el seu oponent republicà, “ It’s the economy,stupid” no volia fer una campanya basada en discursos nacionalistes i militaristes sinó basant-se en els problemes reals de la gent.
És a dir anant al problema de fons. Jo no parlaré d’economia, us parlaré de sistemes electorals. En pocs dies acabarà el període d’eleccions presidencials. Haurem vist unes eleccions on dos candidats que no entusiasmen a la població es dedeiquen a captar vots presumint de ser menys dolent que el seu adversari. Haurem vist el 40% dels electors votant per candidats oficialment lladres i corruptes, haurem vist les dues cares més visibles del que sempre havia estat el segon partit, demanar el vot per un altre partit i fer-ho a la cara del seu candidat. Haurem vist a la gent del Fornt Nacional dir bajanades i mentides cada dia,bé això no és cap sorpresa tampoc.
Però sobretot, haurem vist una guerra de trinxeres entre el centre i l’esquerra per a mobilitzar el vot contra el Front Nacional. Evidència d’un fet molt preocupant, i és que fins i tot a risc de que guanyi el feixisme, la gent no té ganes d’anar a votar per evitar-ho. La gent està cansada, i desenganyada. No creuen en res i en ningú i només esperen que allò que surti, sigui el que sigui, no sigui tant dolent com creuen que hauria estat l’altra opció. Sense il·lusió, és molt difícil mobilitzar la gent, veurem si la por funciona.
En tot cas de moment queden dos dies d’aquest clima irrespirable de fastigueig, cansament, i renúncia. Com s’arriba fins aquí? D’on neix aquesta desconfiança pertorbadora?
Com tots els grans problemes, aquest tampoc té un sol pare, per un costat podriem citar una percepció molt negativa i molt generalitzada de la classe política com a gent que no és aigua clara, i de la que no t’en pots refiar mai. Casos com l’afer Balkany, el Penelope Gate o els diners que Le Pen va robar a la Comissió europea, per citar els més recents, han acabat tots sense cap conseqüència. De moment Balkany no està a la presó i Fillon i LePen sumen un 40% dels vots a la primera volta. Aquesta mena de coses, no ajuden a que la gent es cregui els que volen ser els seus representants
En canvi, hi podria haver un altre orígen del que no se’n parla massa o com a mínim ningú en demana una reforma clara. És la segona volta de les eleccions. Aquest sistema imposat per De Gaulle, poc després de la Segona Guerra Mundial, en teoria serveix per a crear governs estables i legítims. O si més no així ho defensen els que més hi creuen. Però hi ha una altra manera de veure-ho:
"l’eliminació de la diversitat d’opinions, és a dir de la majoria d’opinions."
En cada elecció el votant francès, com es deia habitualment, vota primer amb el cor i després amb el cap. És a dir primer vota aquell partit candidat en el que creu i confia i després vota pel candidat que li deixen votar. Aquesta eliminació de les minories, suposadament garanteix un govern estable, però el que assegura és que els dos grans partits, creadors d’aquest sistema o hereus dels creadors, sempre es reparteixin el poder de forma controlada, evitant l’entrada de nous personatges o idees a l’arena política si aquests no estàn prèviament controlats. Així doncs es dona una absència de competència política i electoral, ja que els partits grans només han d’esperar a la segona volta per a veure qui governarà sense patir per l’aparició de nous candidats. Sense aquesta competència política i electoral, els grans partits no tenen cap incentiu per a renovar els seus discursos i una gran part de votants que no veu representada la seva opinió no té cap incentiu per a votar. En aquest punt la democràcia està literalment segrestada per dos grans partits que han aconseguit convertir-se en els amos de totes les parcel·les del poder. Si a tot això hi sumem els casos de corrupció i el fet que els dos grans partits tenen programes econòmics molt smilars....quin interès té anar a votar per a aquelles opcions que no es veuen representades en els dos grans partits? I en aquest context és on s’explica que el Front Nacional arribi per segon cop a la segona volta, Le Pen ha aconseguit representar el vot antisistema, ha capitalitzat el “touts pourris”, ha sapigut disfressar-se de “diferent”. No siguem caricaturescos, la majoria de la gent que vota FN, al contrari de la que va als mítings, no té massa clar ni tant sols què diu el programa electoral del partit al que voten,sobretot tenen clar que no són ”els altres de sempre”. I estan tant cansats dels dos partits de sempre, que sempre han fet el mateix, passi el que passi, que estan disposats a donar el seu vot a un partit, el que sigui, amb tal que canvia alguna cosa, la que sigui.
Cal eliminar la segona volta.
Cal que la gent es vegi reflectida a les seves institutcions, per minoritàris que siguin tenen dret a ser-hi, tenen dret a la seva quota de representació, a recordar a tothom que la seva societat és plural i diversa. Com es pot parlar de democràcia silenciant minories? Com es pot parlar de representació de la voluntat popular si la gent només pot escollir pels candidats que se’ls hi permet escollir? Com un sol candidat pot representar una societat cada cop més complexa? Definitivament és una urgència democràtica acbar amb els filtres que restringeixen la voluntat ciutadana.
I diumenge què faries?, em pregunten amics i coneguts. Doncs no ho sé, responc moltes vegades, però si tingués un objectiu clar, com eliminar la segona volta i amb això, una bona llista d’injustícies suposo que adoptaria una postura més estratègica. Quina és la situació que em permet lluitar més eficaçment per a aconseguir els meus objectius? La meva gran pregunta és: quin objectiu tenen els que votaran una cosa o una altra? Tenen un objectiu? quin sentit hi ha a votar sense cap expectativa sinó amb la única motivació d’evitar que surti l’altra opció? No cal que m’agradi allò que voto si no tinc més opcions, només cal que em faciliti aconseguir els objectius que em podrien permetre millorar la situació. Eliminar la segona volta? Una administració territorial única per la Catalunya Nord?
Cadascú ha de tenir els seus objectius i fer pinya.
Albert Gaspà
Comentaris (0)