Vinaròs
A Vinaròs, la capital de la comarca valenciana del Baix Maestrat, a les darreres eleccions municipals, celebrades el 28 de maig del 2023, els percentatges dels vots van ser PSOE 35,45%; PP 29,63%; Partit Vinaròs Independent (PVI) 9,85%; Vox 7,62% i Compromís 6,05%.
Amb la llei francesa, com que cap candidatura havia superat el 50% dels vots emesos, hauria calgut anar a segona volta; per tant, el PVI, Vox i Compromís haurien hagut de decidir a quina candidatura integrar-se si a la del PSOE o a la del PP; previsiblement, Compromís hauria optat pel PSOE, Vox pel PP mentre que, d’entrada, la posició del PVI no hauria estat gaire definida i potser s’hauria acabat decidint a última hora després d’haver mantingut contactes amb els uns i amb els altres. Segons el sistema espanyol, a partir dels percentatges de vots obtinguts, al PSOE li van correspondre nou regidors, al PP, set, al PVI dos, a Vox, dos i a Compromís, un. A la pràctica, l’alcalde l’elegeixen no pas els veïns sinó els regidors de l’Ajuntament; per això, després de les eleccions municipals, l’alcalde de Vinaròs va ser Guillem Alsina Gilabert (PSOE), que havia ocupat el càrrec durant l’anterior legislatura —2019-2023— però el 29 de desembre del 2023, una moció de censura pactada entre el PP, Vox i el PVI va donar l’alcaldia a Dolores Miralles (PVI). Evidentment, en el sistema francès, si s’hagués donat una crisi política al consistori, s’hi haurien convocat eleccions anticipades i hauria estat el poble qui hagués decidit.
Recentment, l’Ajuntament de Vinaròs ha aprovat, per onze vots (PP, PVI i Vox) a favor i deu (PSOE i Compromís) en contra, un nou reglament municipal que pretén impulsar-hi l’ús del castellà en detriment del català. Tal com ho recorda Antoni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, ja el 1977 a la capital del Baix Maestrat es va substituir el topònim Vinaroz, l’oficial fins aleshores, per la forma correcta i, a més, des del principi mateix de la transició democràtica que va seguir a la fi del franquisme, s’hi va apostar clarament per la normalització del català, la llengua, d’altra banda, predominant en l’ús social, o sigui, al carrer; res a veure, doncs, amb la situació existent a la Catalunya Nord o en certs indrets de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; per tant, igual com la decisió de donar de baixa la biblioteca de Borriana (Plana Baixa) de la subscripció a revistes en català o les mesures contràries al català que un dia sí i l’altre també aproven els governs autonòmics valencià i balear, la castellanització de Vinaròs no és pas res més que un caprici de Vox, un partit d’extrema dreta amb un missatge ideològic on el rebuig —per no dir l’odi visceral— al català hi és tan important com la xenofòbia i les postures reaccionàries de tota mena. En la campanya electoral, el programa del PVI no feia cap referència a la llengua ni proposava cap mesura en contra del català i, a més, hi ha hagut força mobilització veïnal contra el nou reglament municipal; ara bé, Miralles deu l’alcaldia al suport de Vox i si vol conservar-la fins al final de la legislatura bé li ha de pagar el degut peatge. Durant les legislatures 1999-2003 i 2011-2015, el PP va governar el consistori vinarossenc però no va adoptat cap mesura contra la normalització del català, una actitud bastant comprensible perquè, malgrat el seu espanyolisme, si veu que la lluita contra el català no li reporta vots, s’estima més desentendre-se’n i deixar fer per així evitar-se problemes innecessaris, però, és clar, ara es troba que per evitar que al capdavant del consistori de Vinaròs hi hagi el PSOE ha d’arribar necessàriament a una entesa amb Vox, un partit que si no emprèn mesures decidides i contundents contra el català queda malament davant dels seus votants.
Evidentment, si ara a Perpinyà Louis Aliot actua contra el català com si fos l’enemic a batre és, així de clar i de senzill, perquè segueix els consells que li donen els seus amics espanyols de Vox i, precisament, a les eleccions municipals del 2023, Louis Aliot va estar present en un acte de Vox a Cornellà de Llobregat com també són molt fluïdes les seves relacions amb els consistoris de Palma i de València, on l’anticatalanisme està a l’ordre del dia.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)