No mantinguis el castellà
L’arrel del problema de la llengua al Principat —i ara deixo de banda la resta de Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans— és el mal costum que té força gent de continuar parlant en castellà malgrat que el seu interlocutor s’hi hagi adreçat en català.
En la situació real i present, resulta obvi que mantenir el castellà davant d’algú que hagi encetat la conversa en català significa coaccionar-lo perquè canviï de llengua, tal com, per desgràcia, acaba passant en la majoria dels casos. Al capdavall, una persona amb aquesta actitud dóna a entendre que, per més que visqui i treballi a Catalunya, el català li resulta una cosa aliena i que potser, fins i tot, li sobra, d’ací que si el tolera és només amb la condició que ningú l’hi parli. Així doncs, si, com se’n pot adonar fàcilment qualsevol persona que conegui la realitat catalana —del Principat—, fer servir el català resulta difícil perquè molt —massa— sovint hom es troba amb situacions de rebuig —i que l’interlocutor continuï parlant en castellà n’és una tot i que no pas la pitjor, tal com podem veure-ho en els casos de catalanofòbia descarada que, un dia sí i l’altre també, surten a la premsa i a les xarxes socials—, llavors, per enfrontar-se a la situació d’emergència lingüística en què ens trobem, caldria que des de les instàncies oficials s’engeguessin campanyes no pas amb el lema “Mantingues el català”, cosa que, com sabem, en bastants casos pot portar a situacions conflictives, sinó amb el lema “No mantinguis el castellà”, per així crear la idea que no és pas correcte respondre en castellà a un interlocutor que parli en català o en un castellà tan matusser que no costi gaire veure que no és pas la seva llengua d’ús habitual. Lògicament, si aconseguíssim fer desaparèixer el mal costum de mantenir el castellà, llavors el nombre de parlants habituals del català creixeria exponencialment, fins i tot a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Ara doncs, només caldria que el departament de política lingüística de la Generalitat de Catalunya emprengués una campanya de “No mantinguis el castellà”. Naturalment, tal com no costa gaire de preveure-ho, llavors ens trobaríem que tant Espanya com el Vichy catalán posarien el crit al cel i ja seria molt que els responsables de política lingüística de la Generalitat no acabessin afusellats davant del castell de Montjuïc. D’altra banda, si d’una cosa hem estar segurs és que mentre el president de la Generalitat sigui Salvador Illa no es realitzarà mai cap campanya d’aquesta mena. A diferència de com passava amb el règim franquista, l’actual marc autonòmic espanyol ens permet defensar el català però sempre amb la condició de no qüestionar el castellà, segons la constitució espanyola de 1978, la llengua de coneixement obligat per a tots els ciutadans espanyols, concepte aquest que inclou els catalans, amb l’òbvia excepció dels de la Catalunya Nord que de llengua d’obligat coneixement en tenen una altra. Per això, la hipotètica campanya de “No mantinguis el castellà” ultrapassaria, i de llarg, els límits permesos i a Espanya ja ens ha quedat clar com les engalten quan els sembla que algú n’ha fet un gra massa. El 1980 ens van dir que respectant els límits del marc espanyol es podria normalitzar la llengua, és a dir, revertir els efectes de la persecució franquista contra el català, però més de quaranta anys després ja hem vist que això no és pas veritat; ara fa unes quantes dècades als que ens vaticinaven que seguir per aquest camí ens portaria, d’una manera inevitable, a la situació en què ara ens trobem se’ls desqualificava titllant-los de caps calents o d’eixelebrats i així ens ha anat.
Evidentment, hi ha un marc jurídic i constitucional que sí que ens permetria normalitzar el català perquè, sota la seva empara, emprendre la campanya de “No mantinguis el castellà” seria possible sense cap mena de problema. Es tracta, com és obvi, del marc jurídic i constitucional que derivaria de la instauració d’una república catalana independent. Ara fa quatre dies, la independència semblava que la teníem a tocar però ens hi van fer renunciar els que s’havien compromès a dur-nos-la amb allò que ells en deien procés independentista, viatge a Ítaca o vés a saber què. Si ara en comptes de la Generalitat de Catalunya hi hagués la República Catalana es podria fer la campanya de “No mantinguis el castellà” com també es podria decretar que a escola l’aprenentatge i estudi del castellà deixés de ser una obligació i a Espanya ja podrien anar dient missa, igual com el petit nucli d’espanyolistes irreductibles que pogués quedar a Catalunya.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)