Aliança Catalana i les teories de la conspiració
Segons un recent estudi, els votants de partits d’extrema dreta, com al Principat ho són Vox o Aliança Catalana (AC),
semblen més propensos que la resta de la ciutadania a creure en teories de la conspiració; naturalment, si l’estudi hagués inclòs també la Catalunya Nord s’hauria vist com la tendència a creure en maquinacions, conjures i contubernis és bastant freqüent entre els votants del Rassemblement National (RN) i ja no diguem entre els de Reconquête. Ara bé, donar crèdit a teories de la conspiració o, pitjor encara, crear-ne no és pas un patrimoni exclusiu de l’extrema dreta; valgui com a exemple l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Jovent Republicà, celebrat el passat cap de setmana a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), on Oriol Junqueras, president d’ERC, ha insinuat que Aliança Catalana és un “invent contra Catalunya” impulsat pels serveis secrets i per jutges espanyols; segons Junqueras, els dirigents d’AC “mai correran el risc d’anar a presó”, perquè considera que “mai faran res de veritat pel país” i “A ells els protegeixen els serveis secrets espanyols i les togues que a nosaltres ens persegueixen”
Les teories de la conspiració sempre impliquen que algú té del tot controlades coses que, al món real, són impossibles de preveure o de calcular o bé que algú fa al contrari de com hauria de fer sense que al seu entorn se n’adoni ningú; per això, hi sóc totalment contrari no ja per principi sinó gairebé per instint. Impulsar un partit polític, sigui de la mena que sigui i es faci amb el propòsit que es faci, només dóna resultat si les noves sigles aconsegueixen prou incidència social com per assolir, com a mínim, representació parlamentària; naturalment, les clavegueres de l’estat espanyol no deuen disposar pas d’un consell d’assessors que hi aconselli quin tipus de partits poden triomfar i quins fracassaran d’una manera inevitable. I si, malgrat tot, aquest fos el cas, llavors més d’una vegada el consell d’assessors es deu d’haver equivocat; potser sí que Alhora, el partit encapçalat per Jordi Graupera i Clara Ponsatí, va ser un invent dels serveis secrets i dels jutges però, vistos els resultats que va treure en les darreres eleccions catalanes, és obvi que al membre del consell d’assessors de les clavegueres que va proposar donar-hi suport, l’endemà mateix dels comicis el deurien acomiadar i amb una bona coça al cul. Evidentment, Vox no és pas un “invent contra Espanya” impulsat per la comissió secreta del Consell de la República o de l’ANC i Òmnium. D’altra banda, les bones expectatives de creixement d’un partit com AC poden explicar-se d’una manera molt simple i senzilla: si a tot arreu d’Europa sorgeixen partits que fan del rebuig xenòfob a la immigració el seu principal referent ideològic, no té cap sentit esperar que Catalunya o bé sigui immune a l’extrema dreta o bé que l’única extrema dreta que pugui formar-s’hi sigui la d’obediència espanyola com és el cas de Vox, o la d’àmbit francès com ho és el RN. Si fes tant de temps que fos independent que ni tan sols els vells més vells poguessin recordar-se’n de l’època dels espanyols i dels francesos, a Catalunya hi hauria gent amb actituds xenòfobes i reaccionàries, del tot receptiva, doncs, al missatge d’un partit populista d’extrema dreta, i més en els temps que ara corren per Europa i el món sencer. També podem plantejar-ho d’una altra manera. El dia que s’aconsegueixi el reconeixement internacional de la República Catalana, a Catalunya Espanya esdevindrà una causa perduda, igual com hi va esdevenir a Cuba després del 1898; llavors, a la gent que ara vota a Vox no li quedarà més remei que reciclar-se i passar a moure’s en l’òrbita ideològica d’AC o d’un altre partit per l’estil que farà un discurs d’extrema dreta però partint de referents nacionals catalans. Ara per ara, AC sembla prioritzar el rebuig a la immigració a la lluita per la independència; per això suposant que guanyés les properes eleccions catalanes, el partit de Sílvia Orriols no intentaria assolir la independència sinó que acabaria practicant el mateix neoautonomisme a què ens tenen acostumats ERC, Junts i la CUP. I si algú li sembla que l’existència d’un partit com AC pot deslegitimar l’independentisme o el catalanisme mateix, llavors ens hauríem de preguntar com és que l’existència de Vox no deslegitima la idea d’Espanya.
Com que, com acabem de veure, Oriol Junqueras és força aficionat a les teories de la conspiració, ara n’hi proposo una, a veure si li agrada: ERC, Junts i la CUP són partits creats i impulsats per les clavegueres estatals espanyoles per desacreditar l’independentisme i desmobilitzar el poble català o si no com pot explicar-se la política que aquestes tres formacions han seguit des del moment que a Catalunya es va aplicar l’article 155.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)