Ara que per fi ha dimitit
En realitat, la dimissió de Carlos Mazón ha estat una sorpresa, agradable evidentment, però sorpresa al capdavall.
Els familiars de les víctimes de la DANA li havien demanat que tingués el detall i el decòrum de no assistir al funeral però, malgrat tot, s’hi va presentar i, com és lògic, l’escridassaren dient-li el nom del porc, amb perdó pel porc. Ben mirat, però, després d’haver-se passat un any veient com cada mes es convocava una manifestació exigint-li que plegués ja d’una vegada i, sobretot, sent xiulat i esbroncat en qualsevol acte públic on acudís, també se n’hauria pogut passar dos més i així fins a arribar a exhaurir el termini de la legislatura i, encara, ja posats, tornar-se a presentar com a candidat del PP a les següents eleccions. Segons diuen, a l’estiu ja va complir el temps mínim d’exercici del càrrec per poder gaudir de la paga com a ex-president; segurament ací deu raure l’explicació del misteri.
Si ara fa un any, l’endemà mateix d’haver transcendit la notícia que el president Mazón estava fent un bon àpat al Ventorro mentre centenars de persones morien ofegades perquè, malgrat les informacions dels serveis meteorològics, no s’havien activat les alertes per la DANA, el PP hagués obligat Mazón no sols a dimitir sinó també a renunciar a l’escó de diputat i a posar-se a disposició judicial, els partits majoritaris a les Corts Valencianes —el PP i Vox— haurien designat un altre president i no demanaria ningú la convocatòria d’eleccions anticipades perquè de Mazón només se’n recordaria el jutge que l’hagués de cridar a declarar per retre comptes de la seva negligència criminal, com també el PP podria treure’s de sobre les culpes de la mala gestió de la DANA fent servir Mazón de boc expiatori. Ara bé, arran de no se sap pas quina mena de càlculs polítics, propis més aviat d’un estratega sense cervell o bé d’un maquiavel de pa sucat amb oli, el PP, amb el necessari suport de Vox, va decidir mantenir Mazón al càrrec i, per això, amb una determinació i una tenacitat veritablement dignes de millor causa, aquests dos partits han fet mans i mànigues per aconseguir que continués al capdavant de la Generalitat Valenciana algú merescudament desautoritzat pel conjunt de la societat valenciana. Naturalment, seria lògic demanar al PP i Vox explicacions per haver propiciat un espectacle tan depriment com el que s’ha hagut de veure al País Valencià durant els darrers dotze mesos Quina persona amb un mínim de sentit comú podria voler un president com Mazón? O potser hem de considerar seriosament la possibilitat de nomenar ministre de marina Francesco Schettino, el tristament cèlebre capità del creuer Costa Concordia? Tan poca consideració tenen al PP i Vox pels valencians que els han obligats a passar-se un any amb Mazón com a president? En el cas que acabés beneficiant-se del sistema de portes giratòries, espero que Mazón no arribi pas a ser responsable de protecció civil. Com que, malgrat la decisió de les Corts Valencianes de continuar donant-li suport, la pressió del carrer ha forçat la dimissió de Mazón resulta que les corts també s’han deslegitimat perquè és difícilment sostenible que continuïn representant la voluntat del poble valencià. Com és obvi, si aquestes corts designessin un nou president de la Generalitat Valenciana, qui ocupés el càrrec hauria d’arrossegar l’estigma de ser el continuador de Mazón; no sé, doncs, fins a quin punt pot haver-hi cap dirigent valencià del PP o de Vox disposat a fer un sacrifici que, de ben segur, posaria en perill el futur de la seva carrera política. Que potser s’ho pensen a la dreta i extrema dreta valenciana que si les actuals corts esgotessin el mandat de la present legislatura, a l’hora d’anar a votar a les següents eleccions, la gent no se’n recordaria pas del suport donat durant un any a Mazón malgrat el clam general per demanar-li que dimitís i assumís les seves responsabilitats? Divendres passat, el BOE va publicar la dimissió de Mazón només que sense incloure-hi la fórmula habitual d’agrair-li els serveis prestats, tal com es fa sempre que algú deixa un càrrec públic; senyal, doncs, que els responsables del butlletí oficial de l’estat tenen un bri de sentit comú perquè, per dues-centes vint-i-nou raons, agrair-li a Mazón els serveis prestats ja hauria passat de taca d’oli. De debò que al PP no ho veuen que, després de la dimissió de Mazón, hauria estat molt millor que haguessin designat un president interí per negociar amb els partits la convocatòria d’unes noves eleccions?
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)