El meu avi va anar a Cuba
Tot l’enrenou amb El meu avi —l’havanera més popular de Catalunya, tant que se la saben fins i tot els qui no els interessen les havaneres— ha vingut de Murs de silenci.
Gran Escala 2000 un reportatge de TV3 que relacionava José Luis Ortega Monasterio (1918-2004), l’autor de la coneguda havanera, amb afers tèrbols de màfies de prostitució. Segurament, doncs, a Laura Millán Morales, alcaldessa de Palafrugell (PSC), li deuria semblar que suprimint El meu avi del repertori de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell contribuïa a la lluita contra les xarxes de prostitució i d’explotació sexual de menors; per tant, seguint aquesta lògica, si en comptes d’alcaldessa fos consellera o presidenta de la Generalitat, es pensaria que la violència domèstica es combat clausurant el Museu Picasso de Barcelona, o que per erradicar el masclisme i posar fi a l’opressió patriarcal sobre les dones cal prohibir l’obra de Josep Pla, i compte que Jacint Verdaguer —mossèn Cinto— va beneficiar-se del mecenatge dels marquesos de Comillas que, com tothom sap, havien fet la seva fortuna a Cuba amb el tràfic d’esclaus. Lògicament, als assistents de l’edició d’enguany del festival de Calella de Palafrugell que, al final de les actuacions, es van posar a cantar El meu avi no els podem suposar pas cap mena de complicitat ni d’entesa amb màfies ni amb res que s’hi assembli. El cantant Diego “el Cigala” l’han condemnat a dos anys i mig de presó per haver maltractat la seva ex-parella; com és natural, la pena l’ha de complir però això no significa pas que escoltar o programar les seves cançons equivalgui a fer apologia de la violència masclista; al capdavall, ser fan d’Isabel Pantoja no vol dir pas estar implicat en afers de blanqueig de capitals o de corrupció urbanística ni ser-ho de Johnny Hallyday (1943-2017) significa voler fer tripijocs amb hisenda per evadir impostos.
El 2 d'abril del 2025, és a dir, ara fa ja uns mesos, el jutjat de primera instància de Barcelona número 52 va acceptar a tràmit la demanda civil de la família d’Ortega Monasterio contra la periodista figuerenca Anna Teixidor, l’autora de Murs de silenci. Gran Escala 2000, i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per considerar que el reportatge en qüestió contenia “mentides i falsedats” que afectaven l'honor i la memòria del cèlebre compositor d’havaneres; sense anar més lluny, no s’hi mencionava pas que dos òrgans judicials diferents —l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem— l’havien declarat innocent dels càrrecs que se li imputaven de vinculació a màfies de prostíbuls i explotació sexual de menors. Si la família de l’autor de El meu avi arriba a guanyar el plet, llavors, suposo que, per un elemental sentit de justícia, l’alcaldessa Millán programarà a Palafrugell un recital antològic d’Ortega Monasterio. D’altra banda, segons diuen les males llengües, els autors i responsables de Murs de silenci. Gran Escala 2000 tenen sort que, en el Tractat dels Pirineus, Barcelona i l’Empordà quedessin a la zona espanyola de Catalunya perquè a França mantenir acusacions contra algú a qui els tribunals l’han absolt pot costar car.
Ara fa uns quants anys, a no me’n recordo pas qui se li va acudir la brillant idea que uns ninots pintats de negre que sortien en una festa popular s’havien de treure perquè representaven esclaus. Igual com abans hi havia capellans i teòlegs que buscaven qualsevol mena de casuística per demostrar que tot era pecat, fins i tot coses d’allò més innocent, ara hi ha pensadors i polítics d’esquerres que miren de trobar la fotesa que sigui per posar-se a prohibir coses. O potser per ser del tot políticament correcte hauria hagut d’escriure “ara hi ha pensadors i pensadores i polítics i polítiques d’esquerres”, no fos cas que algú pogués interpretar que a mi em sembla que a la política i al pensament només s’hi puguin dedicar els homes. Segons s’explica, una vegada que va anar a entrevistar-lo, Josep Pla li va ventar a Montserrat Roig que amb les cuixes que tenia no calia pas que es dediqués a escriure; que Roig s’empipés com una mona per aquesta estripada és lògic i comprensible i que en els cercles conscienciats amb el feminisme s’evités tenir contacte o relació amb Pla, també; ara bé, que Josep Pla fos masclista, misogin i, fins i tot, groller no vol dir que no es pugui llegir la seva obra, més que res perquè no hi tracta mai temes relacionats amb les dones. Una altra cosa ben diferent és l’obra de Luys Santamarina (1898-1980) Tras el Águila del César. Elegía del Tercio (1921-1922); ací el problema no és pas que el seu autor fos un dels fundadors de Falange a Barcelona —falangista també va ser-ho, per exemple, Llorenç Villalonga—, que participés en la conspiració colpista de juliol de 1936 i que el seu funeral fos un acte d’exaltació feixista, sinó que Tras el Águila del César és una reivindicació sense escrúpols de la brutalitat criminal de la legió espanyola en la guerra colonial del Marroc. Santamarina va traduir moltes novel·les al castellà; naturalment, no crec pas que a algú se’l pugui acusar de fatxa per llegir una d’aquestes traduccions.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)