La feina i l'esforç dels andalusos
A la Feria de Abril, però no pas la de Sevilla, que, segons diuen les males llengües, és un aparador on les oligarquies locals exhibeixen la seva riquesa sense cap mena de pudor ni de vergonya tot relegant la plebs a la categoria de simples espectadors i encara gràcies,
sinó la que es fa cada any a Barcelona organitzada per entitats culturals andaluses establertes a Catalunya, amb un caire més popular més que res perquè, com és lògic, a Andalusia els aristòcrates i similars no han tingut mai necessitat d’emigrar, el president Salvador Illa ha deixat anar que Catalunya és el país que és gràcies a “la feina i l'esforç” de tanta gent que va venir d’Andalusia per guanyar-se la vida i aixecar Catalunya, i així de tranquil es va quedar. Evidentment, no se li va acudir pensar que entre els obrers de les fàbriques catalanes no passava pas que només treballessin els andalusos mentre que els catalans es passessin tot el dia a la cantina jugant a la botifarra i parlant del Barça que per a això és més que un club, ni tampoc preguntar-se com s’havia pogut fer la revolució industrial a Catalunya si al segle xix no hi havia pas immigrants andalusos ni d’enlloc d’Espanya o com va ser que els andalusos no haguessin pogut aixecar Andalusia. Així doncs, si es tracta de veure dirigents polítics proferint poca-soltades de l’alçada d’un campanar no cal pas anar a la Casa Blanca a prendre nota de la darrera bajanada de Donald Trump. Com és natural, no em sembla pas malament que a Catalunya se celebrin festes culturals andaluses igual com trobaria del tot natural que una hipotètica colònia d’immigrants irlandesos fes cada any a Barcelona o on fos la festa de Sant Patrici, patró d’Irlanda, només que en el cas de la Feria de Abril de Barcelona, tinc curiositat per saber com reaccionarien els seus assistents habituals davant d’una persona que parlés en català sempre i amb tothom. D’altra banda, com cal témer-ho, els elogis del president Illa a la feina i l’esforç dels immigrants andalusos deuen venir a dir que, en agraïment amb els que van aixecar Catalunya, els catalans tenim l’obligació de deixar de banda les nostres reivindicacions nacionals, en especial les referides a la llengua; mala sort, doncs, que Catalunya no l’haguessin poguda aixecar els nord-catalans que van haver d’emigrar de la seva terra perquè no hi trobaven futur. A més d’atribuir la riquesa de Catalunya a l’esforç dels andalusos, a la Feria de Abril, el president Illa va reivindicar Catalunya i Andalusia com a “motors d'Espanya”. En primer lloc, els motors d’Espanya deuen ser, en tot cas, Catalunya, el País Valencià i les Illes, les regions víctimes de l’espoli fiscal espanyol i del centralisme econòmic madrileny, amb la qual cosa ja hem trobat una nova definició del concepte de Països Catalans; en segon lloc, ja és desgràcia ser el motor econòmic d’un estat que ens imposa la seva llengua, ens depreda econòmicament i ens nega el dret a decidir sobre el futur del nostre país a cop de porra, de sentències judicials, d’espionatge i de guerra bruta en general.
Salvador Illa no estava pas sol a la Feria de Abril; l’hi acompanyava María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol. Montero, natural de Sevilla, ha afirmat que se sentia “com a casa”. Evidentment, ens fem càrrec, i també ho comprenem, que en una ballada de sardanes, una diada castellera o, fins i tot, en una calçotada, s’hauria sentit una mica desplaçada, sobretot perquè li hauria costat entendre què deien les persones que veuria al seu voltant i, per això, hauria hagut de demanar-li a Salvador Illa o al ministre d’Indústria i Turisme Jordi Hereu, també present a la Feria de Abril, que li fessin d’intèrprets. La vicepresidenta Montero ha afegit que el “progrés” dels catalans i catalanes també representa el “creixement” d’Andalusia i la resta d'Espanya, una veritat com un temple vist l’espoli fiscal espanyol a Catalunya; evidentment, fins 1898, la riquesa i el desenvolupament econòmic de Cuba també afavoria el progrés d’Espanya igual com durant uns quants segles Espanya va tenir com a “motors econòmics” les colònies d’Amèrica i els seus tributs en or i plata. Illa i Hereu han promès fet tant com puguin per aconseguir que, en les properes eleccions autonòmiques, María Jesús Montero surti elegida presidenta de la Junta d’Andalusia; a mi, en canvi, tant se me’n dóna quin govern hi pugui haver a Andalusia o a qualsevol altra regió espanyola mentre que, en canvi, em faria molta il·lusió veure algú d’Unitat Catalana presidint el consistori de Perpinyà o el Consell General dels Pyrénées Orientales com també Compromís governant el País Valencià i Més manant a les Illes.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)