Algú que no hi havia de ser
Segons ho explica la web mateixa del govern català, i cito textualment, “La Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, inaugurada el 2003, dinamitza les relacions institucionals amb la Catalunya del Nord (Departament dels Pirineus Orientals) i promou la cooperació entre els catalans del nord i els del sud en tots els àmbits de la vida social i econòmica”;
per tant, si la Catalunya Nord realment no existís, no seria pas lògic que la Generalitat de Catalunya tingués oberta una casa a Perpinyà; en tot cas, es podria plantejar si fóra convenient que la delegació de la Generalitat a França, amb seu òbviament a París, obrís una oficina a la capital del departament de Pyrénées Orientales que, com és natural, estaria subordinada a la delegació parisenca i, segurament, dependria d’una altra oficina establerta a Tolosa que s’encarregaria de representar la Generalitat de Catalunya a la regió d’Occitanie. En conseqüència, doncs, si, per la raó que sigui, Christopher Person, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, no considera convenient l’ús del terme “Catalunya Nord”, llavors una de dues, o bé ell dimiteix o bé la Generalitat clausura la seva casa a Perpinyà; en tots dos casos, doncs, Person hauria de deixar el càrrec que cada final de mes li proporciona una generosa nòmina.
Jaume Pol explica que, a diferència dels seus predecessors, Person no procura pas reunir-se amb gent dels àmbits associatiu, polític i institucional nord-catalans i que no ho sap pas ningú quina mena de feina fa realment a la Casa de la Generalitat. No em sorprèn pas; quina tasca pot dur a terme a la Catalunya Nord algú que en la idea de Catalunya Nord no hi creu? Jo no seria pas un bon delegat del govern espanyol a Catalunya per la molt simple i senzilla raó que vull Espanya fora de Catalunya; per tant, si em donessin aquest càrrec, em resultaria del tot impossible actuar d’acord amb els interessos de la institució que hauria de representar. Afirma Person que a la Catalunya Nord el català ja no es parla; és molt probable, doncs, que ni tan sols sàpiga que existeixen Ràdio Arrels, la Bressola, el Casal del Conflent, el Casal de Perpinyà, Aire Nou de Baó, la Llibreria Catalana de Perpinyà, etc., o que no s’hagi fixat mai que, a vegades, a l’Indépendant de Perpinyà hi surt una crònica escrita en català o que, alguns dies, juntament amb l’Indépendant es ven una revista infantil anomenada Mil Dimonis. Per cert, a Person li ha explicat mai Hermeline Malherbe, suposant, és clar, que en algun moment hagi arribat a conèixer-la, que a l’administració departamental es fa servir el nom “Catalunya Nord” sense que passi res ni s’esveri ningú? Li han passat cap imatge dels indicadors de carretera escrits en català que, situats dins del departament de Pyrénées Orientales, donen la benvinguda a la Catalunya Nord? La Generalitat de Catalunya ha engegat una aplicació per a les colles de diables i per entrar-hi cal tenir una identitat digital catalana; fins ací molt bé, només que, per raons que més val no entendre, aquesta identitat només poden tenir-la els catalans que, a més, siguin ciutadans espanyols; doncs bé, en nom de la colla de diables Aire Nou de Baó, Hervé Pi va anar a trobar el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà per queixar-se’n; Person no el va rebre pas amb mala voluntat, només que, per increïble que sembli, segons ho entenia, la seva tasca consistia a explicar als habitants dels Pyrénées Orientales què són les tradicions populars catalanes com ara els correfocs o els castells; que un ciutadà francès es definís com a català i volgués ser-hi reconegut li deuria resultar inconcebible; igual fins i tot es va sorprendre que Pi parlés en català.
A la Catalunya Nord, Christopher Person hi està tan desorientat com una cabra dins d’un garatge, però això no és pas cap problema; al PSC, Salvador Illa va ser ministre de sanitat del govern espanyol sense ser metge ni tenir gens d’experiència en gestió dels centres de salut pública mentre que Miquel Iceta fou ministre de cultura i esport sense que se li coneguessin relacions amb cap mena d’entitat esportiva. A més, els criteris de Person sobre el nom “Catalunya Nord” no són pas gaire diferents dels que va mostrar Illa en la seva recent visita a la Bressola. En realitat, doncs, Person és algú molt apte per ser cònsol d’Espanya a Perpinyà, prefecte dels Pyrénées Orientales o, en el cas que aquests càrrecs no estiguin disponibles, director de la Casa de la Generalitat a Atenes i Neopàtria; esperem, però, que el proper representant de la Generalitat a Perpinyà no sigui pas Víctor García (PSC), a hores d’ara tinent d’alcalde de l’ajuntament de Rubí (Vallès Occidental), que va votar en contra d’una proposta de donar diners a la Bressola al·legant que defensar el català a la Catalunya Nord era una actitud “protoimperialista” i que el català i el valencià són dues llengües diferents.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)