Salvador Illa a la Catalunya Nord
Vist el paper d’estrassa que el passat 30 de gener va fer el regidor d’Educació i Ocupació i primer tinent d’alcalde de Rubí, Víctor García (PSC), rebutjant una proposta de la CUP d’aportar una quota mensual de 1.500 euros d’ajuda a la Bressola titllant-la de protoimperialista
i, a més, afirmant, malgrat el seu títol de llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, que el valencià i el balear són llengües diferents del català, ha estat una autèntica sorpresa que aquesta setmana el president de la Generalitat Salvador Illa —el màxim dirigent del PSC— hagi visitat la Catalunya Nord per anunciar-hi un increment de de 150.000 euros en l’aportació de la Generalitat a la Bressola, que, com és lògic, no sé pas si serà suficient o no. Evidentment, no estic pas al corrent de què hi deuen haver dit el socialistes de Rubí si és que hi han dit res. D’altra banda, però, la Catalunya Nord és el millor escenari que pugui haver-hi per mostrar les limitacions de l’autonomisme sud-català.
Segons Illa mateix, la trobada amb Hermeline Malherbe ha de servir per reforçar els vincles institucionals entre Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals, un territori amb què “compartim importants llaços històrics en els àmbits cultural, social i econòmic”. Si aquest “nosaltres” es refereix als catalans, algú li hauria hagut d’explicar al president Illa que al departament de Pyrénées Orientales, tothom es defineix com a català; lògicament, els catalans tenen importants vincles amb els catalans mateixos o és que potser se li acudiria dir que Girona té uns vincles molt estrets amb Catalunya? A més, els llaços a què es referia el president Illa tenen un origen molt simple: el departament francès dels Pyrénées Orientales està constituït sobre la Catalunya Nord, que, com el seu nom mateix ho indica, és una part de Catalunya per més que, a diferència de la resta del país, hagi quedat integrada a França i no pas a Espanya. Durant tota la seva estada a la zona francesa de Catalunya, Illa ha evitat fer servir el nom “Catalunya Nord”; per això deurà haver estat que Malherbe no l’hagi dut a veure l’indicador de l’autopista col·locat pel consell departamental on podem llegir “Département des Pyrénées Orientales Benvinguts a Catalunya Nord”. Illa també va visitar monòlit en homenatge a la memòria dels refugiats reclosos al camp de concentració d’Argelers de la Marenda; sempre va bé recordar que, tancant-los en camps de concentració, França tractà els exiliats republicans que fugien de l’ocupació del Principat pels exèrcits de Franco com si fossin enemics o potser encara pitjor i tot. Després, com a bon militant d’un partit de l’esquerra espanyola, no va poder estar-se de peregrinar a la tomba d’Antonio Machado al cementiri de Cotlliure; tenint en compte l’oposició de Machado a l’autonomia de Catalunya, no entenc pas què hi pot fer un president de la Generalitat visitant la tomba d’algú que pensava que la Generalitat no hauria hagut de constituir-se. Me’n faig càrrec, naturalment, que, per problemes d’agenda, Illa no deuria tenir temps de visitar la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada, i és llàstima perquè hauria pogut aprofitar-ho per treure el cap a la Bressola del poble, per deixar-se veure pel Casal del Conflent o fins i tot per fer una passejada pel Liceu Renouvier on cada any se celebra la Universitat Catalana d’Estiu. Estic del tot d’acord amb el president Illa que “els Pirineus no han de ser una frontera, una barrera, sinó una línia de col·laboració”, perquè evidentment serà positiu per a ambdues bandes que des de Catalunya es col·labori amb el Llenguadoc i amb d’altres contrades situades al nord del massís de les Corberes, el límit septentrional del territori català. Algú s’ha queixat que en la imatge de l’entrevista entre Illa i Malherbe s’hi veu la bandera francesa però no pas l’espanyola; com és obvi, dins de Catalunya, sigui on sigui, tan sobreres hi trobo la bandera francesa com l’espanyola.
El titular del diari barceloní La Vanguardia, ens informa que Illa “garanteix amb més recursos l’ensenyament del català al sud de França”. A mi no em sembla pas malament que el català s’ensenyi a Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa, Carcassona, Nimes, etc., però, és clar, trobo prioritari fer-ho a la Catalunya Nord, on és la llengua pròpia i autòctona per més que no vulguin entendre-ho els qui han maldat —i encara malden— per imposar-hi l’ús i el coneixement de la llengua regional de l’Île-de-France. En tot cas, a La Vanguardia haurien d’entendre, ja d’una vegada, una cosa tan simple i tan senzilla com ho és que la Catalunya Nord i el sud de França són dos territoris diferents que cal evitar confondre. És clar que ves què vaig a dir a uns que de ben segur se senten la mar de bé amb el concepte nordeste de España.
Xavier Deuloder i Camins
Comentaris (0)