Carlos Mazón
Durant l’any i uns quants mesos escolats des del 13 de juliol del 2023 fins al 29 d’octubre del 2024, el president Carlos Mazón més aviat passava desapercebut.
Aleshores l’element més cridaner de l’executiu valencià elegit el 2023 eren els consellers de Vox, en especial el torero Vicente Barrera, a qui sempre es recordarà com el titular de cultura que va negar-se en rodó a participar en els actes de l’Any Estellés, com també va retirar totes les subvencions a les entitats valencianistes perquè, segons ell, els diners s’havien de dedicar a la tauromàquia, és a dir, a les corrides de toros i als correbous; en fi, estrafent Estellés, “No hi havia a València ningú tan grotesc com Vicente Barrera; feroçment feia el ridícul des del matí a la nit”. Com és lògic, en les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol del 2023, hom temia que si es formava un govern del PP i Vox, posessin també un torero de ministre de cultura. Segurament, al consistori de Ceret, Vicente Barrera hi podria fer un bon paper com a regidor de cultura, tot i que caldria explicar-li que a la Catalunya Nord l’anticatalanisme visceral es demostra parlant sempre en francès i no pas en castellà. Si sortim de l’executiu valencià, ens trobem amb les postures reaccionàries, l’espanyolisme radical i l’actitud malcarada de la presidenta de les corts valencianes Llanos Massó (Vox); per cert, sigui dit de passada, ara fa pocs dies li va venir l’acudit de demanar al president del Parlament de Catalunya que es disculpés per haver afirmat que el valencià i el català són una mateixa llengua. Finalment, hi havia els ajuntaments governants pel PP i Vox que es dedicaven a censurar a tort i a dret revistes i publicacions en català. En resum, l’anterior govern valencià del Pacte del Botànic no era pas una joia i moltes de les seves promeses no les va complir però, ves qui ho havia de dir, hi podia haver coses pitjor encara. Naturalment, la DANA ha marcat una fita en la història no sols de la present legislatura valenciana sinó també en la del País Valencià com a comunitat autònoma espanyola. D’ençà d’aleshores, Carlos Mazón ha esdevingut el protagonista absolut de la vida política valenciana però no pas per la seva actuació decidida davant dels estralls de la gota freda sinó perquè durant la tarda i el vespre del 29 d’octubre del 2024 tenia unes coses molt més importants i urgents a fer que no pas preocupar-se de la gent que moria ofegada perquè les aigües desbordades inundaven casa seva. Francesco Schettino era un més dels capitans de la marina mercant italiana fins que, el 13 de gener del 2012, es va fer mundialment famós perquè, en el naufragi del creuer Costa Concordia, ell va ser el primer a marxar del vaixell sinistrat; es va desentendre del tot, doncs, de la sort dels tripulants i passatgers del vaixell, alguns dels quals van resultar morts; per això, la justícia italiana el va condemnar a setze anys de presó i a cinc d’inhabilitació professional.
Fins al moment de la DANA no s’entenia gaire com era que vistos els casos de corrupció en què estaven implicats bastants dels seus màxims dirigents, com ara Francisco Camps o Eduardo Zaplana, i les operacions de malbaratament de diners públics perpetrats pels seus governs, hi hagués valencians disposats a votar al PP; al capdavall, al País Valencià la gent d’ideologia conservadora i sentiment nacional espanyol també podria buscar l’aparició d’un partit que fos com el PP però sense Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Copa Amèrica, la visita del Papa, el circuit de Fórmula 1, l’aeroport de Castelló de la Plana, etc, etc. Ara, però, si una cosa resulta incomprensible és l’actitud del PP, tant a nivell espanyol com a nivell valencià, de tancar files amb algú com Carlos Mazón. No sols és que cada mes hi hagi manifestacions demanant-ne la dimissió i que Mazón faci contínuament el paper de la trista figura canviant la seva versió sobre què va fer el dia de la DANA, sinó que l’encara president de la Generalitat Valenciana no pot sortir al carrer sense que la gent l’escridassi, tal com s’ha vist ara fa uns dies a Oriola o en la crida de les falles de València. Igual resulta que si el PP pogués governar Itàlia, hi nomenaria ministre de marina el capità Schettino. Els polítics alemanys d’avui dia poden tenir la tranquil·litat que si mai arriben a ser cancellers o presidents d’un land, per malament que arribin a fer-ho, segur que no se’ls recordarà pas com els pitjors de tota la història d’Alemanya perquè, com és lògic, la seva gestió del govern no haurà pogut arribar pas de cap manera a ser més nefasta encara que la de Hitler. Seguint aquesta lògica, ni al País Valencià ni als Països Catalans podrà haver-hi mai cap polític més patètic encara que Carlos Mazón. Quina llàstima que no aconseguís triomfar com a cantant.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)