El Consell de la República
El Consell de la República —Consell per la República, Consell per la República Catalana o com se’n vulgui dir— va constituir-se el 8 de març del 2018 amb l’objectiu de fer efectiva la declaració d’independència votada al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2017
i internacionalitzar la causa independentista, d’ací que, en teoria, hagués d’actuar com una mena de govern a l’exili de la República Catalana; la creació del Consell de la República podia veure’s, doncs, com una resposta a la intervenció de la Generalitat decretada pel govern espanyol mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la constitució de 1978. Tanmateix, el Parlament elegit el desembre del 2017, en uns comicis irregulars convocats pel govern espanyol després d’haver destituït arbitràriament la cambra elegida el 2015, ja va començar per renunciar a investir president de la Generalitat Carles Puigdemont i, per poder recuperar tan aviat com fos possible la gestió de les institucions autonòmiques, va mirar de trobar un candidat a president de la Generalitat acceptable per a Espanya, que va acabar sent Quim Torra. Aquest va ser l’inici de la política neoautonomista que ERC, Junts i la CUP han vingut practicant des d’aleshores; evidentment, si, a conseqüència del fracàs del procés independentista endegat a partir del 2012, el 2018 se’n va encetar un altre de retorn a la cleda autonòmica, llavors el Consell de la República va esdevenir inoperant perquè els mateixos que n’havien impulsat la creació el deixaren sense raó de ser. Per què ha d’haver-hi un Consell de la República si només es tracta de gestionar la Generalitat i de desar la independència al calaix dels mals endreços dels somnis irrealitzables? Tanmateix, el Consell de la República encara va tenir una certa utilitat durant un cert moment; em refereixo, com és natural, a l’època, ja passada, en què la renúncia a la independència encara no es podia fer d’una manera explícita i, sobretot de cara a la galeria electoral, calia fer veure que es continuava lluitant per fer efectiva la República Catalana, per més que, a l’hora de la veritat, un consell executiu de coalició entre ERC i Junts es constituís com a acusació particular contra els independentistes detinguts a Barcelona a les manifestacions de la plaça d’Urquinaona, una actuació que hauria estat del tot lògica i comprensible si la Generalitat l’hagués governada aleshores una coalició del PP, Ciutadans i el PSC. Per tot això, és obvi que les eleccions al Consell de la República que s’han de celebrar el proper dissabte dia 8 no seran pas de cap manera un esdeveniment cabdal de la vida política catalana sinó que més aviat passaran amb més pena que glòria.
Comencem, però, pel principi. Mentre hi hagi un Parlament de Catalunya amb majoria autonomista, no és pot emprendre cap iniciativa per aconseguir la independència perquè li mancaria la legitimitat democràtica necessària; per tant, ara per ara, l’acció de l’independentisme s’ha de limitar a fer propaganda de l’estat propi i, en tot cas, a convocar mobilitzacions testimonials per mantenir encesa la flama que, amb el seu neoautonomisme, ERC, Junts i la CUP han maldat per apagar durant els darrers vuit anys; per tant, en unes circumstàncies com aquestes, el Consell de la República no pot fer res més que convertir-se en una mena de versió bis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); no hi haurà cap acció que el Consell la pugui emprendre que la pugui realitzar també l’ANC i a la inversa. D’altra banda, hi ha una cosa que de tan simple i òbvia que és sovint sembla oblidar-se: si la República Catalana proclamada el 2017 s’hagués fet efectiva, no s’hauria creat pas cap Consell de la República perquè, senzillament, hi hauria una Catalunya independent reconeguda per la comunitat internacional on una assemblea elegida democràticament hauria aprovat una constitució que seria la llei suprema del nou estat català i, per tant, hauria culminat el procés constituent de la República. El Consell de la República va establir-se, com és lògic, perquè el 2018 a Catalunya hi havia no pas una república independent sinó una Generalitat intervinguda per Espanya. Així doncs, quan es torni a aconseguir un parlament de Catalunya amb majoria independentista —i no pas neoautonomista— l’objectiu serà no pas bastir un Consell de la República sinó aconseguir que Catalunya esdevingui independent en forma de República. Un Consell de la República només tindria sentit si, d’una banda, mitjançant un dels seus cops repressius, Espanya impedís de nou la realització de la voluntat democràtica del poble català i, de l’altra, entre els dirigents polítics de Catalunya hi hagués una voluntat real de lluitar per assolir la República Catalana. A Catalunya, les decisions polítiques les pren el Parlament i ningú més; per tant, els que, el proper dissabte, resultin vencedors de les eleccions al Consell de la República, què faran? Proposar-se al president Salvador Illa que faci efectiva la DUI, potser? Ja posats, que vagin també al Consell Departamental dels Pyrénées Orientales a proposar la reunificació de Catalunya.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)