El foraster a Prada
Tot just arribat a Prada (Conflent), Quim Masferrer, el presentador de El foraster, es troba amb Ramon Gual qui li retreu establir "fronteres" entre els territoris del Principat i la Catalunya Nord perquè "Per nosaltres no hi ha frontera".
En canvi, segons els responsables de El foraster, sí que n’hi ha de frontera perquè el programa de Quim Masferrer sobre Molló, una localitat, com tots sabem, de la comarca del Ripollès situada a la vall de Camprodon, va anunciar-se dient que es tractava d’un poble fronterer; tanmateix, a mi em fa l’efecte, però, que, un cop a la vall de Camprodon, si continuem cap amunt, és a dir, en direcció nord, quan hem sortit de Molló (Ripollès) on arribem és a Prats de Molló (Vallespir). Ara que estem parlant de retrets, crec convenient aprofitar l’avinentesa per fer-ne un de ben gros als responsables d’un diari digital barceloní on he pogut llegir "Estem parlant de Narbona, la ciutat estrella d'aquestes festes ubicada a la regió d'Occitània, a la Catalunya Nord". Per començar, Narbona no ha format part mai de Catalunya; per tant, difícilment pot estar situada a la Catalunya Nord, nom que designa la part de Catalunya que, en aplicació del Tractat dels Pirineus de 1659, va passar a sobirania francesa; d’altra banda, des que el 1790 l’assemblea nacional francesa va aprovar la divisió en departaments, encara vigent avui dia, les comarques de la Catalunya Nord més la Fenolleda van passar a constituir el departament de Pyrenées Orientales amb capital a Perpinyà i sotsprefectures a Prada (Conflent) i Ceret (Vallespir), mentre que Narbona és una de les sotsprefectures del departament de l’Aude, capital Carcassona, que té l’altra sotsprefectura a Limoux. Suposo que a la Catalunya Nord no hi ha ningú capaç de fer l’atzagaiada d’incloure les ciutats aragoneses d’Osca i Jaca dins del Principat.
Tant de bo la visita de Quim Masferrer a Prada serveixi perquè, sobretot al Principat, tothom comenci a entendre, ja d’una vegada, una cosa tan senzilla com ho és que els límits territorials de Catalunya són, al sud, el riu Sénia i, al nord, el massís de les Corberes el qual, des de sempre, ha separat Catalunya del Llenguadoc i, des de 1790, assenyala la divisòria entre el departament de Pyrenées Orientales i el de l’Aude; no es tracta, doncs, d’aprendre que la Catalunya Nord és un territori dels Països Catalans igual com les Illes, el País Valencià i la Franja de Ponent, sinó d’assumir que les comarques del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i Cerdanya formen part de Catalunya exactament igual com, per exemple, les de la Ribera d’Ebre, el Vallès Occidental, el Berguedà i les Garrigues; així doncs, si ens parlen dels dos extrems del país hem d’entendre que es refereixen al Montsià i al Rosselló. En la divisió regional de Catalunya, igual com hi ha la Catalunya Central capital Manresa, hi ha també la Catalunya Nord capital Perpinyà. Naturalment, tot això significa que el mapa de Catalunya que estem acostumats a veure no és pas correcte perquè al nord hi falta un tros, com també si en francès es vol fer servir el terme Pays Catalan, llavors Tortosa també en forma part igual com Perpinyà. La situació del català a la Catalunya Nord és tan precària com ho és a certs llocs de l’àrea metropolitana de Barcelona; d’altra banda, on sigui del Principat ens podem trobar amb algú que ens surti amb el ciri trencat de demanar-nos que li parlem en castellà. El catalanisme o nacionalisme català a la Catalunya Nord és minoritari, però si la norma que per ser català no cal ser catalanista és vàlida al Principat, també deu ser-ho a la Catalunya Nord. Ben mirat, quina diferència hi pot haver entre algú del Principat que vota Vox i algú de la Catalunya Nord que vota Rassemblement National? Ara fa poc, un regidor del consistori de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) ha manifestat que no pensa pas complir la llei de la Generalitat que pretén fomentar l’ús del català, mentre que als consistoris dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent) hi ha tot un seguit de regidors lluitant perquè als plens municipals de la Catalunya Nord es pugui parlar en català. Quin batlle és més contrari al catalanisme, Xavier Garcia Albiol de Badalona o Louis Aliot de Perpinyà? Naturalment, no té pas cap sentit que la Casa de la Generalitat de Perpinyà hagi escrit la seva felicitació de Nadal en francès; si això mateix ho fa el consolat espanyol a Perpinyà també em sembla malament però, almenys, ho puc entendre. Durant la Guerra Freda, parlar de reunificar Alemanya era fer volar coloms, però a la República Federal Alemanya (la zona occidental) sempre van tenir clar que el territori de la República Democràtica Alemanya (la zona oriental, governada pels comunistes) també era Alemanya igual com a la República Democràtica els resultava molt difícil per no dir impossible defugir l’existència d’una única nació alemanya.
Arran de la visita de El foraster al Conflent hom pot constatar com, si més no dins de l’àmbit català, el topònim "Prada de Conflent", inventat precisament a la Universitat Catalana d’Estiu, s’està imposant al tradicional de "Prada", que ve a ser com si ara es posés de moda dir "Granollers del Vallès" en comptes de "Granollers", tal com s’ha dit sempre.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)