Macron a Mayotte
A part d’un nombre indeterminat de morts que, dissortadament, deu ser força superior al que es diu en medis oficials, i d’uns danys materials només comparables als que pugui causar una guerra,
una de les conseqüències del pas devastador del cicló Chido per Mayotte, un arxipèlag francès situat a prop no pas de Normandia, de l’illa de Yeu, del golf de Biscaia o de Provença sinó de Madagascar, al bell mig de l’Oceà Índic, ha estat que, dijous passat, el president Emmanuel Macron s’hi desplacés en visita oficial. Resulta, però, que a Mayotte hom va rebre Macron no pas amb salutacions, reverències i crits joiosos de Vive la France! sinó amb esbroncades i xiulets, si fa o no fa igual com li va passar al rei Felip VI d’Espanya quan va deixar-se veure per les poblacions de l’Horta de València pocs dies després que la DANA hi hagués causat estralls; evidentment, entre una comunitat autònoma espanyola i un territori francès d’ultramar no hi ha pas gaire diferència quan la gent se sent abandonada per l’Estat; tanmateix, cal fer-se’n càrrec; si a París ja els costa Déu i ajuda situar Perpinyà al mapa, millor no intentar imaginar-se l’esforç que els deu significar localitzar Mamoudzou, la capital de Mayotte. Per increïble que sembli, davant de l’escridassada general, a Macron no se li va acudir cap idea millor que agafar el micròfon per deixar anar que «si Mayotte no fos França, estarien 10.000 vegades més en la merda» i així de tranquil i de descansat es va quedar; ja m’ho figuro que en francès aquesta expressió no deu quedar tan grollera, malsonant i barroera però és clar, com tots sabem, l’elegància i la bellesa innata del francès no es pot emular en cap altra llengua perquè la perfecció del francès és una cosa única no ja al món sinó a l’univers sencer incloent-hi la part no observable. O sigui, a l’Oceà Índic hi ha un arxipèlag que no té cap altra relació ni contacte amb França que haver estat conquerit pels francesos en temps dels nefastos imperis colonials, però, per unes raons del tot desinteressades, a París consideren que cal conservar-lo dins de l’Hexàgon. Raonant així, sembla inconcebible que França perdés tot el seu immens domini colonial o potser passava que a Mayotte els francesos practicaven un altruisme que no aplicaven pas a Indoxina, Madagascar i els territoris de l’Àfrica. Igual encara resulta que si a Catalunya hem de lamentar alguna cosa deurà ser que la benevolència francesa només arribi a unes quantes de les comarques septentrionals i deixi la resta del país sense poder gaudir-ne dels beneficis. Segons diuen les males llengües que sempre n’hi ha, a Mayotte, el problema no ha estat tant el fenomen atmosfèric del cicló com el fenomen social i polític de la deixadesa de França de permetre que en un dels seus departaments molta gent visqui en barris de barraques construïts amb bidons o que hi hagi seriosos problemes de distribució d’aigua potable, una situació de pobresa i subdesenvolupament força comuna als territoris francesos d’ultramar que, com és lògic, cal atribuir-la a la manca d’inversió pública. Naturalment, qualsevol persona que no tingui el cap hexagonal pot demanar-se com és que França s’entossudeix a conservar els seus territoris d’ultramar si no és capaç de garantir-hi el mateix nivell de vida que als territoris metropolitans. Vist aquest panorama, resulta molt difícil imaginar-se una situació pitjor encara que la de Mayotte, però és clar, igual un dia Macron se’n va a Haití i hi deixa caure que en aquest país caribeny les coses hi anirien molt millor si en comptes d’un estat independent fos un territori francès d’ultramar, i la veritat, quant a desenvolupament econòmic i benestar general no sembla haver-hi en realitat gaire diferència entre Haití i Mayotte. I encara va haver-n’hi que es van escandalitzar quan el 1967 a Montreal, el president Charles de Gaulle va tenir l’acudit de cridar davant de la gent Vive le Québec libre! Millor no imaginar-se què hauria estat capaç de dir Macron en el seu lloc.
Així doncs, podríem dir que a Mayotte Macron va perdre els papers, si no fos perquè és molt probable que de papers no n’hagi tingut mai enlloc. Sense anar més lluny, segons el diari Le Monde el 2023 li va comentar a l’aleshores ministre de sanitat Aurélien Rousseau que el principal problema dels hospitals d’urgències de França és que estan plens de Mamadou i això que en les eleccions presidencials del 2017 i del 2022 el principal argument per votar Macron era que l’altre candidat era Marine Le-Pen. El diputat de la Somme François Ruffin atribueix a Macron dites i aforismes com ara que totes les dones que es dediquen a la política són unes cocottes, és a dir, unes meuques i unes barjaules; òbviament, d’alguns homes que es dediquen a la política com ara Nicolas Sarkozy, millor ni tan sols parlar-ne; un altre pensament polític de Macron, digne de ser esculpit en una làpida, és que, durant el govern del primer ministre Gabriel Attal, el palau de Matignon semblava La cage aux folles; si es tracta de buscar referents cinematogràfics, ves que amb Macron l’Elisi no sembli Duck Soup, és a dir, La Soupe au canard en francès o Sopa de ganso en espanyol. Naturalment, la pregunta és com pot ser que als EUA votin per Donald Trump.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)