La línia ferroviària Ceret-Elna-Perpinyà
De la mateixa manera que, en el seu dia, vaig donar ple suport als que reclamaven la reobertura de la línia ferroviària Perpinyà-Vilafranca de Conflent, tancada des del desembre 2017 fins a l’agost 2020, després que, a finals del 2017, s’hagués esdevingut un greu accident al pas nivell de Millars,
que hauria justificat una interrupció del servei per uns dies o, fins i tot, per unes setmanes o mesos però de cap manera durant els gairebé tres anys en què al Conflent van haver d’estar-se sense tren i, per tant, havent d’agafar el cotxe per anar a Perpinyà, ara em sento del tot identificat amb els que demanen que torni a funcionar la línia de ferrocarril Ceret-Elna-Perpinyà que, per anar bé, no s’hauria hagut de tancar mai. A iniciativa de la CGT dels ferroviaris, el CSE de la SNCF en va encarregar un estudi a quatre gabinets especialitzats —Progexa, Proneos, Cerec Engineering i Traject— i, tal com va fer-se públic el darrer 28 de novembre a Ceret, l’estudi va demostrar que el projecte era rendible. Evidentment, aquesta és una conclusió del tot lògica perquè a les localitats per on hauria de passar el ferrocarril s’ha incrementat la població, com també hi ha molta gent que treballa a Perpinyà, que, per si algú no ho té en compte, és el centre no sols del món sinó també el de la Catalunya Nord i tot. El nombre de persones que cada dia han de desplaçar-se de Ceret a Perpinyà, com és natural en viatge d’anada i tornada, va avaluar-se en 3.300 el 2016 amb un creixement del 34% en deu anys; d’altra banda, es calcula que 4.200 persones fan aquest trajecte cada dia —i potser dues vegades—, de les quals un 80% fan servir el cotxe, no pas, com és obvi, perquè siguin uns inconscients o uns viciosos del volant que no facin cabal dels problemes climàtics, mediambientals i de seguretat viària que genera l’ús del vehicle privat sinó, senzillament, perquè, ara per ara, per anar des de la capital del Vallespir a la del Rosselló només hi ha una carretera, és a dir, una via per on únicament es pot circular en cotxe; bé, també s’hi pot transitar a peu o en bicicleta però no és pas gaire recomanable. D’altra banda, per més que a molts els pugui resultar molt difícil de creure, el tren permetria connectar Ceret amb Perpinyà en 34 minuts; s’hi trigaria menys que en cotxe, doncs i, sobretot, el tren no cal aparcar-lo, una operació aquesta cada cop més complicada al centre de Perpinyà com molt bé ho saben i ho pateixen els que hi arriben en el seu vehicle particular. Com que les cinc estacions de la línia —Sant Joan de Pladecorts, el Voló, Banyuls dels Aspres, Ortafà i Elna— donarien servei a 20.000 persones i, a més, als habitants del Vallespir, cal, doncs, realitzar el projecte tan aviat com sigui possible. Al tram entre Elna i el Voló, n’hi ha prou amb una rehabilitació menor de la línia existent; entre el Voló i la zona artesanal de Ceret, els treballs han de ser més importants i cal incloure-hi la construcció de cinc petits ponts; les coses són més complexes al tram entre la zona artesanal de Ceret i l’antiga estació, perquè cal restaurar-hi el viaducte i planteja problemes d’urbanització; tot plegat, 34,80 M€ sense IVA, que poden finançar-se en el marc del Contracte de Pla Estat-Regió (CPER) i mitjançant programes europeus, amb una amortització prevista en trenta o quaranta anys, un cost del tot assumible per a un estat amb ínfules de potència mundial que manté departaments d’ultramar, desplega tropes a l’Àfrica o on li sembli, quan en té ganes fa un assaig nuclear o organitza una sumptuosa cerimònia a Versalles estirant-hi més el braç que la màniga com acostuma a fer-ho el president Macron. Me’n faig càrrec, però, que aquest projecte està dissenyat per a una zona tan allunyada de París que forma part no ja del desert francès sinó de la seva perifèria mateixa, i aquesta greu mancança pot no sols endarrerir-ne la realització sinó fins i tot deixar-la ajornada fins a la setmana dels tres dijous.
Com que sóc un somiatruites i m’agrada fer volar coloms, em permeto suggerir que la línia de tren de què ara s’està parlant potser tindria més ús i fóra, doncs, més rendible si, des de Ceret, s’allargués fins a Camprodon, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll perquè llavors podria servir per anar des de Perpinyà fins a Vic, Granollers o, fins i tot, Barcelona, o, també, si des del Voló se la fes enllaçar amb Figueres passant per la Jonquera. Naturalment, quan toco de peus a terra, tot i que no em passa gaire sovint, me n’adono que a banda i banda de la frontera només hi ha Espanya i França i a Catalunya passa que a Madrid tenen el mateix interès per invertir en les infraestructures del Principat que a París per fer-ho a les de la Catalunya Nord. Sense anar més lluny, a Camprodon no hi ha hagut mai tren, una línia que hi havia de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses la van tancar ara fa cosa d’uns trenta anys o més i, d’altra banda, és lamentable el servei que dóna la línia de Puigcerdà-Ripoll-Vic-Barcelona. Evidentment, el sentit comú ens diu que per aconseguir disposar d’un ferrocarril de Barcelona a Perpinyà passant per Vic, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ceret i Elna, primer hem d’haver establert una República Catalana.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)