Finals de novembre
El balanç que, a hores d’ara, podem fer sobre els aiguats que van afectar l’Horta de València a les darreries del passat mes d’octubre sembla ser, per desgràcia, molt senzill:
Carlos Mazón encara no ha dimitit ni sembla pas que tingui cap intenció de fer-ho malgrat que dissabte sortissin al carrer cent mil persones a demanar-li que deixés el càrrec ja d’una vegada; potser millor que convocar manifestacions multitudinàries a València serà acudir a la Generalitat a presentar una instància, evidentment en hores d’oficina de dies hàbils. Sí que ha plegat, en canvi, Emilio Argüeso, secretari de Seguretat i Emergències de la Generalitat; queda clar, doncs, que, davant dels avisos dels serveis meteorològics sobre l’arribada imminent d’una DANA a València, el passat dia 29 d’octubre hauria hagut d’ajornar la reunió que tenia programada a la Conselleria de Justícia i Interior amb el cap de servei d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Festejos Taurins, per més que el PP consideri molt important el foment de la tauromàquia. Tanmateix, les coses com siguin, ho ha fet millor que la consellera Núria Montes, coneguda pel to aspre i autoritari que va fer servir amb les famílies de les víctimes que segurament no hauria gastat si entre els cadàvers dipositats a l’espai de la Fira de València hi hagués hagut el d’un familiar seu, i la consellera Salomé Pradas, que en les seves declaracions va demostrar una incompetència total, les quals no han dimitit sinó que les han destituïdes. Ara únicament queda veure com funcionarà, si és que arriba mai a funcionar, la vida política i social al País Valencià, on molta gent creu que el President de la Generalitat és un indesitjable que hauria d’estar tancat a la presó per la seva negligència criminal. Un mes després de les inundacions encara hem de veure els veïns dels pobles afectats espavilant-se ells sols a treure el fang dels carrers; sembla ser, doncs, que, realment, només el poble salva el poble, només que, a part que el govern viu dels impostos que cobra al poble, en democràcia, el govern l’elegeix el poble.
La justícia francesa —valgui en aquest cas l’oxímoron— s’ha reafirmat en la prohibició de l’ús del català als plens municipals. Com sabem, l’any passat, el Tribunal Administratiu de Montpeller va acordar l’any passat de prohibir parlar en català als plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent), com també als d’arreu de la Catalunya Nord perquè lògicament la llei franco-francesa és igual per a tots els que han tingut la mala sort de quedar sota el seu domini. Aquests consistoris van presentar un recurs al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa, però el magistrat que porta el cas ha manifestat que l’única llengua que es pot emprar als plens municipals és el francès; aclarim, per evitar mals entesos, que a Catalunya aquesta del tot previsible sentència només és vàlida en aquelles comarques i pobles que, en virtut del Tractat dels Pirineus, van quedar sota domini francès però no pas a la resta del territori. Ai que no tornaran mai aquells bons i feliços temps en què a tot arreu de la Catalunya Nord, encara que les actes del ple municipal s’escrivissin en francès, als consistoris els batlles i els regidors, tot i tenir el cap completament hexagonal, parlaven sempre en català no pas per res sinó perquè els sortia espontàniament i, a part que el seu francès era molt de truc a l’embut, parlar en francès al ple municipal els hauria semblat pedant.
Ara fa uns mesos, era lícit témer que la suposada renovació d’ERC acabés sent una revolució lampedusiana d’aquelles on tot canvia perquè res no canviï, però els resultats del darrer congrés vaticinen que no hi haurà ni això perquè, al final, o guanyarà Oriol Junqueras o guanyarà la candidatura impulsada pels afins a Marta Rovira. Si a algú li sembla que Junqueras és renovació, potser el partit encara es renovaria més i amb més profunditat si algú anés a buscar Joan Puigcercós, Josep Lluís Carod-Rovira o fins i tot Àngel Colom; Heribert Barrera evidentment no, simplement perquè ja fa uns quants anys que no és d’aquest món. Amb Junqueras al capdavant d’ERC, tenim govern de Salvador Illa per a una bona estona que segurament se’ns farà molt llarga.
Com que sembla implicar directament el president del govern espanyol, el PP deu veure en el darrer tripijoc de corrupció que ha esclatat una drecera per arribar ràpidament a la Moncloa, i d’ací ve la guerra encesa que es veu en aquests darrers dies als medis polítics de Madrid. Ja s’ho faran perquè la nostra guerra ha de ser, en tot cas, trobar la manera d’arribar a la República Catalana i engegar Espanya a dida com més aviat millor. Evidentment, això mateix val per als problemes d’inestabilitat que sembla tenir el govern francès; suposo que a aquestes alçades ja ho tenim clar que els canvis a Matignon o, fins i tot, a l’Elisi no tenen cap repercussió a la Catalunya Nord, on tot continua igual com l’any 1659.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)