I a partir d’ara, què?
El 24 de juny del 2012, es va convocar a València una manifestació contra el malbaratament econòmic que, en una situació de crisi i recessió com es vivia aleshores, significaren el premi de la Fórmula 1,
la construcció de l’aeroport de Castelló i de Terra Mítica a Benidorm, els sobrecostos de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la deficient gestió de la Ciutat de la Llum d’Alacant, les edicions de la Copa Amèrica del 2007 i 2010, la visita a València del papa Benet XVI i això encara per no parlar dels milions fosos en les trames Gürtel o Brugal; precisament, l’Audiència Provincial de València acaba de condemnar Eduardo Zaplana per blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i malversació de cabals públics; com pot veure’s, en la seva època de president de la Generalitat Valenciana no es va dedicar pas a perdre el temps. El 2012, només van eixir al carrer unes cinc mil persones, no gaires, sobretot si les comparem amb els 130.000 manifestants de dissabte passat però si els milions i milions de diners públics llençats en aquesta política d’aparador que només beneficiava unes quantes elits privilegiades s’haguessin destinat a protegir les zones inundables contra gotes fredes i fenòmens similars, potser ara fa una setmana no hi hauria hagut necessitat d’escridassar i enfangar el rei d’Espanya i els presidents del govern espanyol i de la Generalitat Valenciana, més que res perquè ells no haurien tingut tampoc cap motiu per anar a Paiporta ni a Xiva, on segur que no se’ls hauria perdut res. I compte que Mazón encara amenaça d’organitzar una nova Copa Amèrica a València. Segons diuen, s’està projectant que Felip VI vagi a València però a veure els militars, els quals, a diferència dels veïns de Paiporta, si davant de Sa Majestat el Rei no es quadren i saluden mostrant respecte i submissió poden trobar-se amb un greu expedient disciplinari.
Els participants en la multitudinària manifestació de dissabte passat a València van esgargamellar-se cridant «Mazón dimissió» o, fins i tot, «Mazón a Picassent», però segons l’encara president de la Generalitat Valenciana —o potser, en aquest cas, escauria més dir de la Barbaritat Valenciana— l’indiscutible i grandiós èxit d’aquesta mobilització no significa pas que hagi de plegar. Queda clar, doncs, que si el 1982 Carlos Mazón no va poder arribar a comprendre la magnitud i el significat de la Pantanada de Tous fou perquè llavors encara era una criatura mentre que si aquesta setmana ha estat incapaç d’assumir les conseqüències de la seva pèssima gestió de la DANA és perquè ara és un adult immadur; si no, no s’entenen de cap manera ni la seva peculiar lògica ni la seva especial anàlisi de la realitat, davant tant de les consignes que dissabte cridaven els manifestants que col·lapsaren el centre de València com dels avisos i informacions que li arribaven dimarts des dels serveis meteorològics. Badalona, una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, no disposa de cap pla d’emergència d’inundacions tot i que el risc hi és molt alt sobretot ara que les previsions de l’oratge anuncien una forta llevantada a Catalunya, però, això sí, l’alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol (PP) està disposat a mantenir l’aposta amb el seu homòleg de Vigo sobre quin dels dos ajuntaments munta l’arbre de Nadal més gran i més lluminós d’Espanya; per tant, la qüestió arriba més enllà de lamentar que Mazón no hagués aconseguit triomfar com a cantant.
Al PP continuen impertèrrits i sense que no els qüestioni ningú Isabel Díaz Ayuso, culpable de les morts en geriàtrics madrilenys esdevingudes durant la pandèmia, i Fernando López Miras, des del 2017 president de Múrcia i de la secció regional del PP, després del desastre ecològic observat al Mar Menor entre la tardor del 2019 i l’estiu del 2021, resultat de la política territorial menada en aquesta comunitat autònoma governada pel PP des de 1995, però, és clar, Carlos Mazón és l’únic que s’ha trobat amb una protesta massiva contra la seva negligència, senyal inequívoc, doncs, de l’existència d’un fet diferencial valencià. En què es podrà traduir? La conseqüència lògica de la desídia del govern espanyol envers els valencians i de l’espoli fiscal que el País Valencià pateix per part d’Espanya seria plantejar la independència, però, és clar, vist el resultat que ha tingut el procés independentista català, aquesta no sembla pas una hipòtesi gaire plausible. Com s’ha vist clarament arran de la DANA, el tracte que el PP i Vox —i també el PSOE— donen al valencià és el mateix que el que donen al conjunt de la societat valenciana; d’aquesta manera podria passar, i fóra una gran sort que així fos, que l’electorat valencià deixés de banda els partits d’obediència espanyola i es decantés per partits valencianistes gens disposats a acceptar el paper de València com a platja de Madrid, ni tampoc a renunciar a la llengua i cultura pròpies del País Valencià i, menys encara, a promoure la tauromàquia. A part d’això convé no oblidar que els Països Catalans estan constituïts per les tres comunitats autònomes espoliades fiscalment per Espanya i negligides en favor del centralisme econòmic madrileny, tal com ho demostra l’interminable sainet del corredor mediterrani.
M’hauria agradat escriure, com faig sempre per aquestes dates, una crònica sobre la manifestació de Perpinyà on es commemora el Tractat dels Pirineus, origen de le Pays Catalan, resultat de la castració de Catalunya per França, però, com és obvi, enguany el centre de l’actualitat dels Països Catalans era a València.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)