Un estat que no dóna per a més
Si a la negligència, tan incomprensible com criminal, del president de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón amb les previsions meteorològiques hi sumem la migradesa dels recursos que el govern espanyol de Pedro Sánchez ha destinat a combatre les greus destrosses provocades per la DANA
i també l’obvi descrèdit de la monarquia, el resultat és, lògicament, la indignació que els veïns de Paiporta (Horta Sud) han manifestat davant de la presència al poble del rei Felip VI i dels presidents Sánchez i Mazón. Resulta, doncs, fàcil de comprendre que si tots tres han decidit ajornar fins més endavant —és a dir, fins a un moment indefinit del futur que no sabem quan serà si és que mai arriba a ser— la visita programada a Xiva (Foia de Bunyol) ha estat perquè amb el xàfec que han hagut d’entomar a Paiporta ja n’han tingut prou i de sobres.
Ja ho sabem —i ho comprenem— que la feina de Sa Majestat el Rei no és pas la d’agafar una pala i posar-se a treure fang, però, és clar, el Rei és el cap de l’Estat, és a dir, de la institució que no ha estat capaç de respondre adequadament a la desfeta de l’Horta Sud, les Riberes, la Plana d’Utiel-Requena i Xiva on molta gent a més d’haver perdut tot el seu patrimoni encara ha de lamentar la desaparició o, fins i tot, la mort de familiars. D’altra banda, per poder reparar totes les pèrdues materials de la DANA, segur n’hi hauria prou amb només un petit pessic de tots els calés que durant els seus gairebé quaranta anys de regnat Joan Carles I s’ha anat embutxacant recorrent a mètodes no gaire confessables i que, a més, el dia de demà han de passar a les seves filles mitjançant una fundació creada a l’estranger per no haver de pagar impostos a Espanya, és a dir, a l’estat gràcies al qual ha viscut amb tots els luxes imaginables i que, a sobre, és el que, ara per ara, necessita poder disposar de diners per enfrontar-se a les catàstrofes i desgràcies que hi pugui haver al País Valencià. També es rumoreja que les autoritats (in)competents van dedicar tots els seus esforços a netejar i condicionar únicament els llocs inclosos dins de l’itinerari de la comitiva reial. No resulta, doncs, gaire difícil d’entendre per què l’actitud de la gent de Paiporta davant de Felip VI no fou ben bé la de fer-li una reverència i besar-li la mà. I encara sort que en la comitiva reial no hi anava Froilán. Per cert, segons ho fan córrer algunes males llengües, els joves que, malgrat el fort dispositiu policial, no van trobar cap obstacle per poder arribar a parlar directament amb el rei no eren pas veïns de Paiporta sinó uns agitadors infiltrats d’extrema dreta, un dels quals, el líder de Revuelta, una organització ultradretana vinculada amb Vox, ni tan sols va considerar convenient evitar posar-se una samarreta amb una simbologia neonazi al·lusiva a la División Azul de la II Guerra Mundial. Mentre des de València arribaven notícies cada cop més alarmants, Pedro Sánchez estava celebrant un ple extraordinari per a la renovació de RTVE i, com és lògic, una reunió de col·locació d’amics, parents, coneguts i saludats no havia pas d’ajornar-se ni, menys encara, suspendre’s, perquè uns quants pobles del País Valencià s’estiguessin inundant. Al cap d’uns dies, va adonar-se que la situació de València calia prendre-se-la seriosament i, per això, va decidir complir l’expedient enviant-hi uns quants militars i destinar-hi uns quants milions, sense tenir en compte que, igual com Catalunya i les Illes, el País Valencià és una de les comunitats autònomes víctimes de l’espoli fiscal espanyol. Sort n’hi ha hagut, dins de la desgràcia, que el riu que s’ha desbordat no ha estat pas el Manzanares perquè llavors sí que hauríem hagut de córrer-hi tots. I què podem dir de Carlos Mazón? Potser encara ens n’haurem de compadir perquè resultés fallida la seva previsió que la tempesta se n’aniria cap a la serra de Conca i que, doncs, a partir de les sis de la tarda de dimarts dia 29 a la terreta tot serien flors i violes com sempre passa al Levante feliz. Va apostar al sis blanc però va sortir el sis negre, malgrat que, des de primeres hores del matí de dimarts, l’avisaven contínuament que s’estava rifant una DANA i València tenia tots els números. L’alarma per inundacions la va acabar donant, les coses com siguin, però quan ja feia hores que les rierades feien estralls a gairebé tot arreu; potser quan va veure a la televisió o a les xarxes com l’aigua d’una riuada s’emportava un pont a Picanya (Horta Sud) va entendre per fi que les coses no anaven tal com ell s’ho havia pensat. Què deuria estar fent Mazón durant les hores que van transcórrer des que va fer la seva delirant previsió sobre la tempesta fins que va haver de comprendre que havia de donar l’alarma? Emilio Argüeso, secretari de Seguretat i Emergències, estava reunit amb el cap de servei de Festejos Taurins; potser discutien un tema tant important com el de trobar la manera de torejar eficaçment la DANA. Vist tot aquest panorama i unes quantes coses que ometem per no estendre’ns d’una manera excessiva, més aviat són els partidaris que Carlos Mazón continuï al capdavant de la Generalitat Valenciana els que han de justificar i argumentar la seva postura per mirar de convèncer així tota una societat que veu en Mazón el culpable d’unes morts que hauria pogut evitar simplement reaccionant amb un bri de sentit comú davant els avisos i informacions que li arribaven.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)