Un altre 12 d’octubre
Dissabte passat, a la desfilada militar del 12 d’octubre, presidida, com no podria ser altrament, per Sa Majestat el Rei d’Espanya, no hi va haver cap paracaigudista que ensopegués amb un fanal i acabés entortolligat amb el paracaigudes perquè la intensa pluja que queia sobre Madrid va obligar a suspendre les exhibicions aèries;
segurament així Felip VI va poder estalviar-se un dels seus habituals disgustos que li esguerren una diada tan assenyalada. Ara bé, tot i la meteorologia adversa, la desfilada es va celebrar. Els soldats havien de demostrar el seu tremp marcial entomant estoicament el xàfec demostrant així, a més, que ara sí que estaven disposats a lluitar contra la fúria desfermada dels elements, les autoritats, principalment les reials, estaven situades en una tribuna degudament protegida contra les inclemències del temps, i el públic assistent, gens disposat a perdre’s una nova edició de l’espectacle, anava equipat amb els corresponents paraigües i impermeables. D’altra banda, a Espanya el 12 d’octubre és tan sagrat com a França ho és el 14 de juliol, només que en un cas se celebra l’inici d’una revolució basada en el lema «Llibertat, Igualtat i Fraternitat» i en l’altre es reivindica i s’enalteix el colonialisme genocida practicat a Amèrica pels espanyols; imaginem-nos que la festa nacional de França fos l’aniversari de l’inici de la conquesta d’Algèria o de la d’Indoxina o bé el de l’establiment de la primera colònia francesa a Amèrica. Al Regne Unit i a França, s’han fet actes de contrició de les passades gestes imperials però a Espanya continuen convençuts que els pobles d’Amèrica encara els han de donar les gràcies per haver-los colonitzats i sotmès. El 2019, el president Andrés Manuel López Obrador va adreçar una carta a Felip VI demanant-li una pública disculpa per les atrocitats espanyoles perpetrades en època colonial a Mèxic; tanmateix, el rei, amb el lògic aval de les institucions polítiques espanyoles, es va negar a donar-hi resposta i, a causa d’aquest acte de desconsideració, no se’l va convidar a la presa de possessió de l’actual presidenta Claudia Sheinbaum, que va tenir lloc ara fa unes setmanes, cosa que ha generat una emprenyada monumental entre les autoritats espanyoles. Com que ja va demostrar com les engalta posicionant-se clarament a favor de la repressió policial contra el referèndum de l’1 d’octubre en el discurs que va pronunciar just dos dies després, no podem pas descartar que a hores d’ara Felip VI estigui barrinant com fer-s’ho per organitzar una intervenció espanyola a Mèxic, cosa que potser li permetria donar-li una feina al seu nebot desvagat Froilán col·locant-l’hi com a emperador. Encara sort que d’aquell immens imperi espanyol on el sol no es ponia mai ja no en queda res de res.
La notícia del 12 d’octubre d’enguany ha estat no pas la participació a la desfilada de la cabra de la Legió, perquè aquesta nota pintoresca es pot veure cada any, sinó la presència a l’acte del Molt Honorable Senyor Salvador Illa, President de la Generalitat de Catalunya; segons diuen, feia catorze anys que un president autonòmic català no acudia als actes de la Festa Nacional d’Espanya, altrament dita Dia de la Hispanitat. El darrer president de la Generalitat a acudir-hi fou el també socialista José Montilla; deurà ser que a Catalunya —el Principat— Hispanitat i socialisme són dos conceptes inseparables perquè estan íntimament units fins a haver esdevingut indestriables. En realitat, però, criticar Salvador Illa no té sentit perquè al capdavant de la Generalitat fa exactament tot allò que va prometre a les eleccions: emmotllar-se completament al marc jurídic i nacional espanyol per així deixar enrere el procés independentista. Naturalment, no podem pas oblidar que Illa va obtenir la presidència amb els vots d’ERC i, sobretot, que va guanyar les eleccions gràcies, sobretot, al cansament i desencís envers uns dirigents independentistes que estaven disposats a tot excepte a proclamar la independència, d’ací que, verbalment, prometessin dur a terme el mandat de l’1 d’octubre, però, a la pràctica, fessin com fa ara Salvador Illa. Es comprèn, doncs, que les crítiques i desqualificacions que hom pogués fer de Pere Aragonès i de Quim Torra no valguin pas amb Salvador Illa, qui ja diu clarament que el mandat que ell vol implementar és el del 12 d’octubre. Ara fa set anys en vam ser bastants els que ens vam fer la il·lusió que el dia de Santa Hispanitat patrona dels genocides desaparegués del calendari festiu de Catalunya. I com sempre, el primer pas per poder-ho aconseguir és el d’una renovació total dels partits independentistes cosa però que no permeten augurar els propers congressos que tenen previst realitzar aquestes formacions polítiques ni tampoc el procés del Garbí de la CUP. Mentrestant, haurem d’anar patint veure un president de la Generalitat de Catalunya assistint a la festa més odiosa del calendari nacional espanyol.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)