La llei del català a Andorra
El ministre portaveu d’Andorra es va mostrar indiferent envers les declaracions de Marine Le Pen contra la futura llei andorrana del català, que, segons la dirigent de l’extrema dreta francesa, hi posa en risc l’ús del francès,
i va assenyalar que les relacions institucionals amb França es fan amb el president de la República i copríncep, Emmanuel Macron, alhora que va remarcar que s’ha avançat molt en el reequilibri amb el país veí. D’altra banda, va recordar que França també va aprovar una llei de protecció del francès que obliga a tenir-ne un coneixement mínim per treballar-hi. A més, va deixar clar que l’interlocutor del govern d’Andorra no és pas l’Assemblea Nacional francesa, en clara referència a la diputada del Rassemblement national (RN), i, acte seguit, va passar a parlar de d’altres qüestions de l’agenda política andorrana, és a dir, dels temes de debò seriosos i importants. Així doncs, Marine Le Pen ha fet a Andorra un ridícul comparable només al que va fer una vegada a Nova York sortint amb l’estirabot que no parla anglès perquè és francesa; ara únicament ens queda esperar quan tornarà a ficar-se de peus a la galleda amb les seves poca-soltades. I què hi diu monsieur le préfet des Pyrénées Orientales? Doncs res de res perquè, com sabem, Andorra no forma part del seu departament i si provés de ficar-hi cullerada encara provocaria una crisi diplomàtica i tot que podria dur a un conflicte internacional. Naturalment, si es complís el mal averany que d’ací no gaires anys Marine Le Pen esdevingués coprincesa d’Andorra, aviat s’adonaria que al Principat dels Pirineus no hi pot actuar igual com a la Catalunya Nord, més que res perquè, a diferència de com passa a Perpinyà, a Andorra la Vella no hi hauria pas un prefecte a les seves ordres amb poder i autoritat sobre els elegits locals sinó un govern sobirà que no s’estaria gens d’avisar-la que opinar sobre la llei del català, o sobre qualsevol altra matèria de política interna andorrana, significa extralimitar-se en les seves funcions, és a dir, ficar-se on no la demanen.
A Andorra, han considerat tan irrellevants les opinions de Marine Le Pen que els ha semblat que ni tan sols valia la pena polemitzar-hi. A Catalunya, però, la Generalitat no pot esbandir amb aquesta facilitat les opinions que qualsevol dirigent polític espanyol pugui manifestar —o proferir— sobre la llei de normalització lingüística sinó que s’hi ha de discutir, raonar i argumentar o, com se’n deia abans, fer pedagogia; segons les males llengües, que sempre n’hi ha d’haver, aquesta situació deriva de la diferència d’estatus polític que tenen Andorra i Catalunya; a més, d’entre els que remenen les cireres a la Generalitat n’hi ha molts de convençuts que hi ha cent cinquanta-cinc raons per mirar d’evitar, sigui com sigui, que a Madrid s’emprenyin perquè ja no es pot fer com en els cada cop més llunyans temps de Jordi Pujol, que, per més que vulguin, no tornaran mai. Sobre el Consell Departamental dels Pyrénées Orientales o els consistoris de la Catalunya Nord, millor que s’estiguin muts i a la gàbia no fos cas que monsieur le préfet s’empipés sobretot perquè a Elna, Portvendres, Sant Andreu de Sureda, Els Banys i Tarerac ja saben com les engalta el representant al departament de la Republique una, indivisible i hexagonal quan no està de bona jeia i quin valor poden tenir davant les autoritats franceses les opinions dels elegits d’un departament o d’un municipi, que no sigui París evidentment. I vistos els aires que es dóna Marine Le Pen a Andorra, no ens ha de costar gaire entendre els pals a les rodes que Louis Aliot s’ha dedicat a posar a l’obertura d’un liceu en català a Perpinyà per part de la Bressola. Quant a la Generalitat Valenciana i el Govern Balear, mentre estiguin en poder del PP i Vox, segur que no es trobaran amb cap problema amb les autoritats espanyoles perquè per anar en contra del català Espanya dóna carta blanca, mentre que a la Franja de Ponent, el govern aragonès ha decretat que no s’hi parla català i així de tranquil s’ha quedat; ja posats, podrien ressuscitar l’invent del LAPAO, altrament dit Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, que, per evitar que algú s’hi pugui fer un embolic, precisem que no té pas res a veure amb el lapao, una llengua parlada a la Xina meridional i en certes zones de Birmània i del Tibet.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)