Del 7 al 12, cinc dies d’octubre
El passat dissabte 7 d’octubre, a l’acte de la jura de la bandera espanyola per la princesa Elionor d’Astúries a l’Acadèmia Militar de Saragossa, un acte transcendental per a Espanya o això diuen els que hi entenen, hi van ser presents no sols els seus pares els reis d’Espanya Felip VI i Letícia, sinó també el record i la memòria del dictador genocida Francisco Franco,
visible en un domàs que el recordava com a primer director d’aquest centre d’instrucció militar fundat el 1927 per un altre dictador, el general Primo de Rivera. Durant la II República, una de les primeres coses que va fer el govern de Manuel Azaña va ser clausurar l’Acadèmia de Saragossa i aquest va ser un dels motius del ressentiment de Franco, director de l’ens fins a la seva supressió, envers la República. Òbviament, a partir del 18 de juliol de 1936, Franco va poder desfogar a cor que vols tota la seva ràbia contra el primer règim democràtic de la història d’Espanya. Ja ho sabem que durant la I Guerra Mundial el mariscal Pétain va ser un heroi, però, per les raons que tots coneixem, fóra inconcebible que en una caserna militar francesa d’avui dia hi hagués cap mena de menció d’honor a la seva memòria, mentre que, a l’Acadèmia de Saragossa el domàs en honor a Franco no va trobar-lo fora de lloc ningú, ni tan sols el rei a qui en principi correspon guardar i fer guardar una constitució que es diu basada en la democràcia i els drets humans.
Els lemes oficials de la manifestació que aquest diumenge la dreta espanyola i el Vichy catalán han dut a terme al Passeig de Gràcia de Barcelona han estat No a l’Amnistia i No a l’Autodeterminació. De l’amnistia no en volen sentir ni parlar perquè concedir-la significaria admetre que no va ser correcte respondre a cops de porra a la convocatòria d’un referèndum ni tampoc tota la repressió judicial i policial que s’ha engegat contra dirigents polítics catalans d’ençà de la convocatòria de la consulta del 9-N del 2014 perquè aquesta manera de fer contradiu de ple els principis de la democràcia i dels drets humans. El rebuig a l’autodeterminació, ja el coneixem; no podem pas decidir si volem continuar o no a Espanya perquè per als catalans —els del Principat, no pas, com és natural, els de la Catalunya Nord— ser espanyols és una mena d’obligació moral o imperatiu categòric decretat per una autoritat absoluta i inqüestionable situada per damunt de la voluntat popular, que igual n’hi ha que la identifiquen amb Déu; així doncs, com que hem de ser espanyols tant si ens agrada com si no, no hi ha cap necessitat d’intentar fer Espanya més atractiva o més agradable als catalans perquè si no ens hi sentim a gust no ens queda més remei que posar-nos-hi fulles. Els manifestants del Passeig de Gràcia també cridaven “Puigdemont a la presó” perquè, com és lògic, preguntar als catalans què volen per a Catalunya és el pitjor crim que a Espanya es pugui imaginar. En resum, Espanya podrà valer molt però només ens n’arriba la part més fastigosa. Naturalment, a la Catalunya Nord saben que, en certes coses, França funciona exactament igual com Espanya.
En territori espanyol, la propera setmana no és pas normal perquè el dijous dia 12 s’escau el dia de Santa Hispanitat patrona dels genocides. Per celebrar-ho, s’organitzarà com cada any una desfilada militar, presidida per Ses Majestats els Reis d’Espanya i, si li donen permís a l’Acadèmia de Saragossa, també per la princesa d’Astúries, on el contrapunt entre grotesc i ridícul serà la cabra de la Legió. Evidentment, és un espectacle tan tronat i rònec com el que s’organitza a París cada 14 de juliol. A Espanya, n’hi ha que han posat el crit al cel pels costos que tindrà la traducció simultània al Congrés dels Diputats si s’hi permet l’ús del català, el gallec i l’euskera, però si es tracta de treure els tancs a passejar pel centre de Madrid, uns quants milions d’euros no vénen pas d’ací i si cal fer retallades ja es trobarà on fer-ne.
Dilluns dia 9 al País Valencià és el dia de la seva festa i espero que en siguin molts els que acudeixin a les manifestacions a protestar contra tota la crosta reaccionària i espanyolista del nou govern regional del PP i Vox, que és una autèntica Barbaritat Valenciana. També cal demanar a les autoritats competents que mirin de tenir a ratlla els ultradretans més arrauxats i fogosos sobretot perquè manifestar-se és un dret democràtic.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)