No volen entendre les coses
Les bases i agrupacions locals del PSC no acaben de veure clar concedir una amnistia als encausats per l’1 d’octubre sinó que més aviat en recelen perquè, així ho afirmen, els dirigents independentistes ni han demanat perdó ni han donat cap mostra de penediment.
Em sorprèn força que aquests siguin de debò els motius que esgrimeixen per rebutjar l’amnistia precisament perquè no crec pas que al PSC puguin ser tan ignorants com per no saber on rau la gran diferència que hi ha entre indult i amnistia, una qüestió, d’altra banda, força senzilla. Així doncs, no es tracta pas que no entenguin les coses sinó que no les volen entendre, que ja és molt diferent.
Com que l’indult no anul·la mai la condemna imposada ni en qüestiona pas la legitimitat sinó que es tracta només d’una mesura de gràcia que eximeix de complir la sanció, llavors sí que la concessió d’un indult cal condicionar-la a una actitud de penediment per part del seu possible beneficiari, tot i que, si passem de la teoria a la pràctica, a mi no em consta pas que, d’ençà de la seva sortida de la presó en llibertat condicional el 1996, Antonio Tejero s’hagi penedit mai de la seva participació en l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Naturalment, doncs, si més no sobre el paper, un condemnat només pot demanar un indult partint de la base d’acceptar la culpa per la infracció que va cometre, mentre que qui demana una amnistia no se sent pas culpable de res sinó que, segons ho considera, els culpables són, en tot cas, els que van condemnar-lo i perseguir-lo sense tenir-hi cap dret. Així, per exemple, durant la lluita contra el franquisme, l’amnistia per als presos polítics es demanava partint de la base que es tractava d’unes persones empresonades o sancionades injustament perquè, en realitat, no havien fet pas res de dolent; més aviat, els que no actuaven correctament eren els aparells repressors d’un règim dictatorial il·legítim perseguint gent per exercir les llibertats públiques fonamentals d’expressió, reunió, associació i manifestació. En conclusió, doncs, l’amnistia que Carles Puigdemont posa com a condició necessària i imprescindible perquè Junts voti a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol implica que qui ha de penedir-se i de demanar perdó són les autoritats polítiques, judicials i policials espanyoles per haver negat als catalans el dret a poder decidir, d’una manera lliure, pacífica i democràtica, sobre la relació de Catalunya amb Espanya i, sobretot, per haver recorregut a la força pública i a la repressió judicial contra els organitzadors del referèndum de l’1 d’octubre. Els fets que es van donar ara fa sis anys no s’han de tornar a repetir mai més però no pas perquè les institucions de Catalunya no tinguin dret a convocar un referèndum sobre la independència sinó perquè els alts comandaments de la policia i de la Guàrdia Civil han de fer públic un compromís de no actuar mai més contra una gent que no està cometent cap crim ni cap delicte sinó només intentant votar en un referèndum, igual com els jutges del Tribunal Suprem han d’admetre que van fer un mal ús de la seva autoritat incriminant els organitzadors de l’1 d’octubre amb acusacions de sedició, malversació, rebel·lió i de vés a saber què més. D’altra banda, arran de tot aquest seguit d’actuacions incorrectes dels aparells de l’estat espanyol hi ha qui s’ha hagut de passar temps a la presó o de fugir a l’exili per evitar anar a raure a la garjola i, com és lògic, totes aquestes persones tenen dret a demanar indemnitzacions per danys i perjudicis, exactament igual com els qui s’han trobat amb citacions judicials, sancions, registres o, fins i tot, han estat espiats sense cap mena de respecte per la seva intimitat. Amnistia també per als policies encausats per les càrregues de l’1 d’octubre? Això ja és més difícil perquè si partim de la base que, el 2017, els qui van actuar malament van ser ells, en tot cas se’ls podria concedir un indult i encara si demanen perdó. A més, molts d’ells estan acusats d’haver provocat lesions a manifestants o a votants arran d’un ús desproporcionat de la força, i aquesta és una conducta que no crec que es pugui amnistiar si realment volem que els cossos policials actuïn d’una manera compatible amb els principis de la democràcia i dels drets humans.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)