Més rucs, impossible
Som Catalans és un dels grupuscles que pul·lulen per tota la la nebulosa dels diferents col·lectius del Principat enderiats a bastir un moviment independentista d’extrema dreta que sigui una mena de versió catalana del Rassemblement national, de Reconquête o de Vox.
Ara per ara, la més reeixida de totes aquestes capelles i capelletes és Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols que actualment governa el consistori de Ripoll; naturalment, ignoro quina relació hi ha, si és que n’hi ha cap, entre Som Catalans i Aliança Catalana. Per raons força comprensibles i evidents, si dic que, en el seu dia, Som Catalans va celebrar la victòria electoral de Louis Aliot proclamant-lo el millor batlle de Perpinyà, molta gent es pensarà que estic fent la broma dels Peixos d’Abril o dels Sants Innocents fora de data. Tanmateix, com sabem, la realitat sempre supera la ficció i, per això, les coses que, en teoria, ens podrien semblar les més forassenyades de totes, acaben sent certes .
Segons l’anàlisi de Som Catalans, igual com passa també a Vic, Barcelona, Mataró́, Sabadell, Salt, l’Hospitalet i la gran majoria de ciutats catalanes, tots els problemes de Perpinyà vénen de la immigració massiva, tal com, sostenen ells, ho veu qualsevol persona que visqui a la realitat i no pas en un món de fantasia; per tant, Aliot va ser l’únic candidat que es va atrevir a dir les coses pel seu nom i a proposar solucions clares. Com ara quines? Decretar l’expulsió dels immigrants de Perpinyà és obvi que no pot pas fer-ho. En resum, tots els partits catalanistes de Catalunya, tant del Nord com del Sud, van recelar del nacionalisme radical franco-francès del Rassemblement national (RN), excepte, precisament, Som Catalans, que, a la seva web, van escriure “Aliot ha marcat una diferència clara amb la presidenta del seu partit (RN), Marine Le Pen, i ha donat a la seva campanya un to clarament catalanista, amb defensa del bilingüisme i de la personalitat catalana de la ciutat, recuperant així́ el sentit identitari català̀ que va tenir l’antic “Front National” a la Catalunya nord durant els anys 80-90”. En primer lloc, aquesta dissidència catalanista d’Aliot respecte de Marine Le-Pen deuria ser tan etèria que gairebé no la va veure ningú i, d’altra banda, si els sembla correcte afirmar que el Front National (FN) dels anys 80-90, és a dir, dels bons temps de Jean-Marie Le Pen, menava una política catalanista sempre podem recordar-los que l’objectiu del grup terrorista Organisation de l'armée secrète (OAS), a què va estar vinculat Pierre Sergent (1926-1992), cap visible del FN a la Catalunya Nord des de 1985, era el de defensar, fos com fos i per qualsevol mètode, el domini colonial francès sobre Algèria, d’ací que no veiés mai ningú Sergent brandant una estelada ni maleint l’hora en què es va signar el Tractat dels Pirineus, ni menys encara se’l sentís mai parlar en català. Proclama Som Catalans que l’elecció d’Aliot “és la millor cosa que li podia passar a Perpinyà̀, la catalana”. Ja ho saben que Aliot ha canviat el lema “Perpinyà la catalana” per Perpignan la rayonnante o que ha fet col·locar la bandera francesa al Castellet de Perpinyà? Han procurat d’informar-se de tots els pals a les rodes que Aliot ha intentat posar a la Bressola per instal·lar un liceu en català a l’antic convent de les Clarisses del barri del Vernet? No se n’adonen que la seva política és tan anticatalanista com la del PP, Ciutadans i Vox?
En opinió de Som Catalans, “A la segona volta Aliot s’enfrontava al ex alcalde Jean-Marc Pujol, candidat del partit ultrajacobí i anticatalà de Les Rèpublicains (LR) Pujol, com a alcalde de Perpinyà̀, ha atacat la identitat catalana i ha afavorit la immigració́ massiva que ha creat un clima d’inseguretat insuportable. El grup “unitat catalana” i Puigdemont amb una carta personal van donar el seu suport explícit al candidat immigracionista i jacobí́, confonent un cop més el seu pseudo-catalanisme amb immigracionisme i marxisme “antifa”. Realment, amb aquesta anàlisi política n’hi ha ben bé per llogar-hi cadires. En primer lloc, si per jacobí hem d’entendre algú que hagi interioritzat el discurs nacional franco-francès de la França única, indivisible i hexagonal, llavors tots els polítics francesos —incloent-hi la majoria dels nord-catalans— són jacobins, i, com tothom sap, voler veure en Louis Aliot una alternativa catalanista a Jean-Marc Pujol és demencial. De nou, no entenc pas com en un estat com França on l’únic poder efectiu és a París, un batlle de Perpinyà pugui afavorir o impedir la immigració. Evidentment, el grup “unitat catalana” és el partit Unitat Catalana fundat el 1986 per Llorenç Planes (1945-2016) i Jaume Roure; què més voldrien a Som Catalans que arribar a tenir la implantació i organització que Unitat Catalana té ara a la Catalunya Nord. Jean-Marc Pujol no era pas catalanista però deixava fer; per tant, no me l’imagino pas boicotejant la instal·lació del liceu de la Bressola a les Clarisses del Vernet. Naturalment, Unitat Catalana i Puigdemont fan “pseudo-catalanisme” perquè els únics i veritables catalanistes de tot Catalunya i de tots els Països Catalans ja sabem qui són. En realitat, per a Som Catalans, només compta la xenofòbia i com que, segurament, deuen desconèixer com les engalta Reconquête, el discurs del RN ja els està bé. No sé pas si també han celebrat l’entrada de Vox als governs autonòmics del País Valencià i les Illes, però, un cop hi som posats, ja no hi ha res que vingui d’ací.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)