Les eleccions del 23-J
Segons les dades que aporta Josep Costa, ex-diputat al Parlament de Catalunya i militant històric de l’independentisme a Eivissa, el balanç del 23-J a Catalunya és molt senzill: tots tres partits independentistes han perdut vots.
La CUP, 148 mil (60%), ERC, 417 mil (47%) i Junts, 141 mil (26%); per això, al Congrés espanyol, la CUP passa de tenir-hi dos diputats a quedar-se’n fora, ERC baixa de 13 a 7 diputats i Junts només retrocedeix un escó, de 8 a 7. Aquesta davallada s’explica per l’increment de l’abstenció a Catalunya, un índex clar de la pèrdua de credibilitat d’aquestes tres formacions perquè molts dels seus anteriors votants s’han estimat més quedar-se a casa, i també de l’argument del vot útil; d’una banda, si tot es redueix a impedir la formació d’un govern de coalició entre el PP i Vox, millor votar directament el PSC-PSOE, i de l’altra, votar partits independentistes no serveix per a res si, malgrat disposar de majoria absoluta al Parlament de Catalunya, resulta que la República Catalana ni hi és ni l’esperen; és possible, doncs, que els resultats del 23-J a Catalunya representin una derrota però no pas de l’independentisme sinó del neoautonomisme. Albert Botran, cap de llista de la CUP per Barcelona, ha admès que els resultats han estat dolents i atribueix la clatellada a no haver sabut oferir “una alternativa independentista, anticapitalista i ecologista”; veurem que acabarà decidint l’assemblea de totes les companyes i companys; igual potser és que la gent no ho acaba d’entendre del tot que els gegants puguin ser racistes o colonialistes, ni tampoc l’actitud d’Anna Gabriel compareixent dòcilment davant del jutge Llarena perquè li doni permís per tornar a territori espanyol. A ERC no tenen tampoc gaires motius de celebració perquè sis dels diputats que tenien al congrés s’han quedat sense feina; si ens ho mirem pel costat positiu, potser així Gabriel Rufián tindrà més temps per dedicar-se a les seves tasques de regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; en tot cas, abans de votar la investidura de Pedro Sánchez, que es fixi en el consistori de Santa Coloma on el PSC ha ofert un pacte a Ciutadans malgrat no necessitar-ho perquè disposa de majoria absoluta al ple municipal. Junts se n’ha sortit amb la pèrdua d’un sol escó, però el cas és que una quarta part dels seus votants del 2019 no els han tornat a donar la seva confiança. Un cas apart ha estat el rotund fracàs del PDECAT, amb un cap de llista que es proposava tornar als bons temps del pujolisme. Fora de l’independentisme, Sumar, la segona força, s’ha mantingut tot i que amb un lleuger retrocés, mentre que han incrementat vots tant el PSC com el PP i Vox, als quals cal suposar els legítims hereus de Ciutadans.
Al País Valencià, han pujat en escons tant el PSOE com el PP, el qual, d’altra banda, hi ha estat la força més votada. Vox, en canvi, ha perdut dos diputats. Segurament, això de posar un torero a fer de conseller de cultura queda massa estripat, igual com presentar de cap de candidatura un condemnat per violència masclista, i ja no diguem el paper que pot esperar-se de la flamant nova presidenta de les corts valencianes, coneguda pel seu integrisme sectari; ara bé, quant a anticatalanisme ja sabem que no hi ha gens de diferència entre el PP i Vox. El 2019, Podem tenia quatre diputats i Compromís un, mentre que ara la col·lació Sumar-Compromís només ha assolit quatre escons, i es miri com es miri si quatre n’hi sumem un, la suma total és cinc. A les Illes, han augment en escons el PSOE i el PP i han retrocedit tant Sumar com Vox. També podem atribuir-ho al recel envers les estridències de l’extrema dreta; suposo que el PP deu recordar que el radicalisme espanyolista de José Ramón Bauzá no li va donar gaire bon resultat.
A nivell estatal, el PP ha guanyat les eleccions però Feijoo no disposa de majoria absoluta ni tan sols pactant amb Vox, que ha experimentat un notable retrocés que l’ha fet passar de cinquanta-dos diputats a només trenta-tres. Si continuen a aquest pas, potser Vox acabarà com Ciutadans; evidentment, els mals resultats de l’extrema dreta indiquen que a Espanya encara queda gent amb una mica de seny; a més, amb una dreta com el PP, quina necessitat deu haver-hi de votar Vox? D’altra banda, en l’anterior congrés dels diputats, Unides Podem tenia trenta-cinc escons i ara Sumar només n’hi té trenta-un; la suma, doncs, deu d’haver-se fet amb nombres negatius. Com és obvi, amb la composició del nou congrés dels diputats, estan obertes totes possibilitats, incloent-hi una repetició de les eleccions d’ací tres mesos com ja va passar el 2016 i el 2019.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)