Sobre l’abstenció
Les raons per defensar l’abstenció en les properes eleccions generals espanyoles són dues; la primera és la necessitat d’expressar el rebuig a la deriva neoautonomista d’ERC, Junts i la CUP, mentre que la segona és la irrellevància dels diputats independentistes a les corts espanyoles; ens trobem, doncs, amb una raó conjuntural i una altra d’estructural.
En les eleccions generals espanyoles dels anys 2015, 2016 i 2019, la majoria dels independentistes consideraven necessari anar a votar simplement per no deixar-se perdre una ocasió de demostrar qui tenia la majoria a Catalunya; a més, el 2016 potser n’eren bastants els que es creien que aquelles serien les darreres eleccions espanyoles celebrades a Catalunya. Ara, però, ens trobem que, en teoria, votar ERC, Junts o la CUP és votar independència però, a la pràctica, significa donar suport a la política neoautonomista i desmobilitzadora que aquests partits han vingut practicant des del desembre del 2017. Cal recordar-ho que quan la Generalitat s’ha personat com a acusació particular en judicis contra independentistes represaliats, hi governava no pas una coalició de Ciutadans i el PP sinó d’ERC i Junts? S’ho creu algú que Pere Aragonès es proposa assolir la independència? Si el proper 23-J, ERC, Junts i la CUP obtinguessin un èxit rotund, a Espanya podrien respirar tranquils perquè això voldria dir que el neoautonomisme és la força majoritària a Catalunya mentre que els que reclamen fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre no passen de ser quatre caps calents hiperventilats. En resum, anem sobrats de raons per considerar que el primer pas del full de ruta cap a la independència és el d’enviar cap a casa els actuals dirigents polítics de l’independentisme; així doncs, si els diputats de la CUP es queixen que per poder moure’s tranquils per Madrid necessiten contractar un servei privat d’escorta, estem disposats a estalviar-los aquesta molèstia, com no volem tampoc que a ERC i Junts ningú s’hagi de preocupar per haver de buscar allotjament a Madrid o haver de comprar bitllets de l’AVE. I més ara que a Gabriel Rufián se li ha girat feina com a regidor de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Ara ens espanten amb l’amenaça d’un govern de coalició entre el PP i Vox igual com el 2019 calia evitar que el PP, Ciutadans i Vox sumessin majoria absoluta; lògicament, tant en un cas com en l’altre, es tractava d’assegurar que el PSOE governi l’Estat fins a la fi dels temps. Els independentistes han de salvar Catalunya del domini espanyol però, de cap manera, el seu objectiu ha de ser salvar Espanya dels seus ciutadans disposats a donar el vot a un partit d’extrema dreta estripada com Vox ni tampoc del PP, una força política que, per les seves actituds i els seus orígens franquistes sovint sembla ser més aviat la versió espanyola del Rassemblement National de Marine Le-Pen. Si un govern PP-Vox emprengués un programa de recentralització espanyolitzadora, hi hem de respondre no pas defensant l’autonomia, en la qual, precisament perquè som independentistes no hi creiem, sinó lluitant per la independència, exactament igual que si un govern del PSOE es dedica a justificar amb bones paraules mantenir l’espoli fiscal, la imposició del castellà i el centralisme econòmic madrileny. El candidat del PP Alberto Núñez Feijoo promet desactivar la taula de diàleg entre Catalunya i Espanya; doncs no sé pas com s’ho farà perquè a mi em sembla que aquesta taula de diàleg no ho està pas d’activada; en tot cas, posarà fi a una comèdia que ja fa temps que no se la creu ningú. Fins ara, he estat parlant de Catalunya, però, com és lògic, comprenc que al País Valencià i les Illes vegin en un govern espanyol del PSOE un contrapès als executius autonòmics basats en una entesa entre el PP i Vox, sorgits d’un augment de l’abstenció motivat per l’incompliment dels acords del Botànic al País Valencià o dels pactes de progrés a les Illes. Ara bé, si després del 23-J, Pedro Sánchez continués a la Moncloa, segur que un govern del PSOE i Sumar impediria que els governs autonòmics del País Valencià i de les Illes emprenguin una política castellanista de marginació del català o potser ja els estarà bé? Yolanda Díaz promet millorar el finançament del País Valencià, ja veurem a la pràctica en què consistirà aquesta promesa. De totes maneres, però, les enquestes pronostiquen el triomf a Catalunya del PSC, cosa que, com és lògic, farà més difícil una majoria PP-Vox.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)