cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Ghettos musulmans

Força gent considera que el darrers aldarulls esdevinguts a França arran de la mort d’un jove magrebí a Nanterre a conseqüència d’un tret de la policia mostren què passa si es permeten ghettos musulmans i magribins.

Hi estic d’acord i, a més, és força probable que d’ací poc ens trobem amb aquest problema a Catalunya; ara bé, potser la pregunta és per què s’han format aquests ghettos. Se m’acudeixen dues raons, antagòniques però complementàries.

La primera, lògicament, és l’Islam. El procés de laïcització i secularització social que, durant els darrers cinquanta anys, s’ha donat a Europa i a la resta del món occidental, on la religió tradicional era el cristianisme, no s’ha esdevingut pas als països musulmans i, per això, la religió no s’hi ha convertit pas en una opció personal de cadascú sinó que continua sent-hi un fet social. Com sabem, el 1979 va tenir lloc a l’Iran una revolució islàmica encapçalada per l’aiatol·là Khomeini, mentre que a tothom li resulta inimaginable que, en aquella mateixa època, a França hi hagués pogut haver una revolució catòlica encapçalada per l’arquebisbe Marcel Lefebvre que hagués resultat en la imposició, mitjançant la repressió i la violència, d’un totalitarisme integrista catòlic preconciliar, i, a més, que aquesta mena de règim pogués mantenir-se més de trenta anys després de mort Lefebvre. Als països islàmics, hom continua distingint entre creients (musulmans) i infidels, i la gent del Magrib o de l’Orient Mitjà que emigra a Europa, o a on sigui del món occidental, continua mantenint aquest esquema ideològic, que els porta a mirar amb recel la societat del país d’acollida perquè la troben immoral, indecent i pecaminosa car per ser una persona com cal és imprescindible ser un bon i devot musulmà. Llavors, ens trobem amb gent que, malgrat haver nascut en un país europeu, rebutja els valors culturals occidentals en nom de l’Islam, i d’ací ve obligar les dones a portar el vel, els matrimonis forçats, la prohibició a les noies de sortir amb nois que no siguin musulmans, el menyspreu a les dones occidentals perquè són totes unes meuques, la persecució dels homosexuals, etc., etc. Evidentment, esperar d’un devot musulmà que accepti les normes de la societat occidental és com intentar convèncer un testimoni de Jehovà de fer-se una transfusió de sang. La conseqüència lògica de tot plegat és que els barris on predomina la gent d’origen magrebí funcionin com ghettos on la llei que val no és pas la de l’Estat sinó la de la comunitat islàmica, dirigida pels seus clergues: els imams; d’altra banda, no és pas possible impedir que alguns joves musulmans es radicalitzin fins a fer-se gihadistes. La segona raó que explica la formació de ghettos musulmans és el racisme; com és evident, si el racisme i la xenofòbia no existissin, el Rassemblement National (RN) seria un grupuscle marginal i Marine Le Pen no tindria cap possibilitat d’arribar mai a l’Elisi. A tots ens agradaria que els joves d’origen magrebí engeguessin a dida l’Islam, igual com en el seu dia nosaltres o els nostres pares van fer-ho amb el cristianisme, i s’integressin plenament a la nostra societat, que, al capdavall, és l’única que coneixen, perquè del país d’origen de la seva família només en deuen saber allò que els expliquen els seus pares i les coses que hi veuen quan hi van de vacances. Ara bé, per més que reneguessin de l’Islam, molta gent els continuaria veient com a moros, cosa que, d’una manera inevitable, crea una barrera social. Entre joves magrebins hi ha un alt nivell de fracàs escolar; lògic, perquè molts d’ells saben que, per més s’esforcin a estudiar i a obtenir títols i diplomes acadèmics, a l’hora de buscar feina no els voldran perquè són moros. I, naturalment, és molt raonable sospitar que el policia de Nanterre no hauria disparat contra el jove conductor que s’havia saltat un control policial si no hagués vist que era un moro; així, doncs, el problema dels magrebins a Europa es pot comparar al dels negres als EUA, on els ciutadans d’origen africà sempre tenen més probabilitats que els altres de caure víctimes de la brutalitat policial. Ara ja uns dies, vaig veure la canalla d’un esplai al carrer; hi havia una dona, que deuria ser la mare d’alguna de les criatures, tocada amb el famós vel islàmic. Naturalment, ella el porta perquè vol i si vol portar-lo és perquè, si no, dins de la comunitat musulmana tothom l’assenyalaria amb el dit tractant-la de bagassa, a casa seva el seu marit li clavaria una pallissa que la deixaria baldada i a la mesquita l’imam no la deixaria entrar i, a més, li diria que per no dur el vel acabarà condemnant-se a les penes eternes de l’Infern. De totes formes, però, millor que aquella dona s’estigués amb la gent de l’esplai dels seus fills que no pas a la mesquita amb l’imam. Em sembla molt bé que nois magrebins es banyin a la piscina municipal, en tot cas em sembla malament que això no puguin fer-ho també les noies o que si, malgrat tot els ho permeten, sigui amb la condició de ficar-se a l’aigua vestides.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal