Parlem de l’extrema dreta
Així com el 1981 Jean-Marie Le-Pen tenia tantes possibilitats d’arribar a l’Elisi com Coluche, ara no és pas cap disbarat considerar Marine Le-Pen una força probable successora d’Emmanuel Macron;
d’altra banda, Giorgia Meloni governa Itàlia des de fa uns mesos i, segons les enquestes, podria ser que després de les eleccions del proper 23 de juliol es formés a Espanya un govern de coalició entre el PP i Vox. Vistes les característiques, les actituds i el tarannà del partit majoritari de la dreta espanyola, per a mi un govern conjunt del PP i Vox seria com si a França Marine Le-Pen i Éric Zemmour arribessin a un acord per constituir un executiu de coalició entre Rassemblement national i Reconquête. Salamanca és una de les províncies incloses dins de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, governada per una coalició del PP i Vox. Els ramaders salmantins es troben amb el problema d’haver de sacrificar vaques perquè estan afectades de tuberculosi bovina; doncs bé, a Gerardo Dueñas (Vox), conseller d’agricultura de Castella i Lleó, no se li va acudir cap solució millor que fer relaxar els controls sanitaris del bestiar boví; lògicament, tots els responsables de seguretat alimentària van posar el crit al cel i, per sort, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Castella i Lleó i el govern espanyol mateix han anul·lat l’ordre donada pel conseller Dueñas que, a més, contradiu de ple la normativa europea. Com podem veure, doncs, la història es repeteix; el populisme irresponsable de l’extrema dreta va dur Hitler a provocar l’esclat de la II Guerra Mundial i a engegar l’Holocaust i a Gerardo Dueñas a posar en risc la salut de la gent per fer contents els ramaders. D’altra banda, quan es va donar a conèixer la sentència del TSJ de Castella i Lleó contra l’ordre de la conselleria d’agricultura, uns quants ramaders van intentar assaltar la delegació a Salamanca de la Junta de Castella i Lleó com si fos una Bastilla o un Palau d’Hivern qualsevol; hi van destrossar l’entrada i les portes, van tirar bengales i ous; el balanç de tot plegat fou d’onze policies ferits i, a hores d’ara, no sembla que hi hagi ningú acusat de sedició, terrorisme o desordres públics agreujats. Igual aquest misteri s’explica perquè els assaltants brandaven la bandera espanyola.
Si ens cenyim a Catalunya, com sabem el proper juliol Louis Aliot farà el seu tercer aniversari al capdavant del consistori de Perpinyà mentre que la notícia de les darreres eleccions municipals al Principat ha estat l’ascens de la diversa fauna i flora de l’extrema dreta. Hom es queixa que Perpinyà és una ciutat insegura i, per això, Aliot ha donat a la policia municipal carta blanca per repartir estopa a tort i a dret —més aviat a tort— sense haver de mirar-s’hi gaire. Naturalment, és lícit preguntar-se si deuen sentir-se gaire segures les persones estomacades sense contemplacions pels guàrdies municipals. Ara bé, si hem de ser honestos, ens cal reconèixer que Aliot no ha fet res més que continuar l’obra encetada pel seu predecessor Jean-Marc Pujol. Com és lògic, per més que alguns puguin creure-s’ho al revés, les ordenances municipals hi són per complir-les i fer-les complir i, per això, tot un seguit de botiguers de Perpinyà s’han trobat amb constants visites de la policia municipal que, al·legant qualsevol fotesa, els acusen de no tenir els papers en ordre i els amenacen amb la corresponent sanció sinó acudeixen al consistori a regularitzar-se. Segons sembla, aquests botiguers i comerciants sempre resulten ser immigrants magrebins; igual a Aliot li sembla que a Perpinyà només tenen dret a viure tranquils els francesos descendents per línia directa dels gals; ja ho sé que els sordons, el poble que vivia al Rosselló abans de l’arribada dels romans, eren ibers però no crec pas que això Aliot ho consideri rellevant. D’altra banda, ja hem vist tots els entrebancs que Aliot ha volgut posar a la Bressola per impedir-li obrir un liceu en català a l’antic convent de les clarisses del barri del Vernet. Tant de bo, doncs, que els dos regidors que ha tret Vox a Barcelona passin la legislatura completament desapercebuts. Pel seu populisme demagògic, Xavier Garcia Albiol, guanyador per majoria absoluta de les eleccions municipals a Badalona, és una mena d’entremig entre Jean-Marc Pujol i Louis Aliot; per tant, no se’n pot esperar que faci res de bé. A Ripoll, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, engega el romanço que els immigrants acaparen tots els ajuts socials en detriment dels autòctons, però li han hagut de tocar el crostó per haver fet servir indegudament la imatge de la filòloga Carme Junyent. Segurament a Manresa, amb dos regidors del Front Nacional de Catalunya —un partit d’extrema dreta que no té res a veure amb l’antiga formació antifranquista— i un de Vox tindrem ocasió de veure com l’extrema dreta sempre és extrema dreta.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)