Qüestió de noms
Tenint en compte la realitat cultural i històrica dels territoris que les autoritats franceses van decidir encabir-hi, Languedoc-Catalogne Nord era el nom més escaient per a la nova regió administrativa creada ara fa uns quants anys arran de la fusió de les antigues Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées;
ara bé, en aquest cas, el problema de fons hauria continuat sent el mateix: la conversió de la Catalunya Nord en un més dels tretze departaments d’una regió del tot artificial, perquè igual com les seves predecessores, va ser creada i dissenyada a París sense tenir gens en compte l’opinió dels territoris afectats, amb capital a Tolosa, des d’on es practica el mateix centralisme regional que abans s’havia exercit des de Montpeller, la capital de l’antiga Languedoc-Roussillon. El cas, però, és que a París, com tothom n’està al corrent l’únic lloc de França on hi ha una capacitat de decisió real, van tirar pel dret i es van empescar que la nova regió de Tolosa s’havia de dir Occitanie, i llavors, per posar només un exemple entre molts, ens hem trobat que Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí de Canigó són monestirs occitans perquè estan situats dins de la regió d’Occitanie, cosa que, com és lògic, resulta força molesta a una gent que sempre s’han definit com a catalans i no pas com a occitans perquè, com sabem, occitans ho són, en tot cas, al departament de l’Aude, altrament dit la gavatxeria.
Les autoritats locals catalanes no veuen pas possible separar la Catalunya Nord d’Occitanie i instituir una regió catalana amb capital a Perpinyà, però, en canvi, sí que creuen factible canviar el nom de Pyrénées Orientales, que el 1790 van inventar-se a París —on si no?— per designar l’antiga province du Roussillon, creada, com es recorda cada 7 de novembre en la manifestació de Perpinyà, amb les comarques de Catalunya que, arran del Tractat dels Pirineus, el 1659 van passar a sobirania francesa. Calculen, d’una manera segurament no pas del tot desencertada, que el trauma de la dissolució de la identitat catalana dins de l’esguerro regional d’Occitanie es compensaria si el departament número 66 canviés la seva asèptica i despersonalitzadora denominació de Pyrénées Orientales per una altra de més nostrada com ara Catalogne, Catalogne Nord, Pays Catalan o, fins i tot, Pyrénées Catalanes i, per això, pensen organitzar una consulta entre els habitants del departament que, com és lògic, servirà perquè els que remenen les cireres a París facin una consulta entre ells per decidir si fan cas de la petició dels ciutadans d’un departament o bé si directament la llencen a la paperera. Com és obvi, els noms Catalogne, Catalogne Nord, Pays Catalan o Pyrénées Catalanes s’han concebut per afirmar i fer present la identitat catalana del departament de Perpinyà, Prada i Ceret, i, precisament per això, trobo del tot previsible que a París no en vulguin saber res. Si Perpinyà esdevingués la capital del departament de Catalogne Nord, on fóra la Catalogne Sud? I si el nom que s’aprovés fos Catalogne, llavors es trobarien que la major part de la Catalogne estaria fora de França. Pyrénées Catalanes? Home, i llavors la Pica d’Estats no està també al Pirineu Català? O la Vall de Ribes no és també una contrada pirinenca catalana? Segurament una denominació més folkloritzant com ara Pyrénées-Roussillon podria resultar més acceptable per als caps hexagonals i, com és natural, canviar Pyrénées Orientales per Pyrénées Méditerranée significaria fer un autèntic gir de tres-cents seixanta graus perquè al final seríem allà mateix car són dues denominacions tallades pel mateix patró fins al punt que, ni que fos per simple curiositat, podríem preguntar-nos com és que el 1790 l’Assemblea Nacional francesa es va decidir per l’una en comptes de per l’altra. Ja me’n faig càrrec, evidentment, que la denominació Royaume de Majorque com a nom del departament no s’adiria gens amb l’esperit de la República Francesa.
L’antiga province du Roussillon, existent entre 1659 i 1790, es regia segons les lleis i constitucions catalanes i les decisions del Consell Sobirà del Rosselló, creat el 1659, calia enregistrar-les a Perpinyà; d’altra banda, quan, el 1789, Lluís XVI va convocar els Estats Generals la postura de les elits dirigents de la province du Roussillon era la d’afirmar la seva autonomia respecte del poder francès de Versalles, París o d’on fos però, al final, només se’n va treure l’abolició de tota la legislació catalana que va seguir a la institució del departament dels Pyrénées Orientales el 1790. Això podria servir per plantejar una consulta sobre l’estatus de la Catalunya Nord dins França però, és clar, els elegits d’ara es conformen amb discutir sobre el nom del departament.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)