cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Compte amb el Rocío.

Entre els anys 1976 i 1978, el cineasta sevillà Fernando Ruiz Vergara (1942-2011) va rodar “Rocío”, un documental sobre la festa en honor de la Mare de Déu del Rocío (de la Rosada) que cada any per la segona Pasqua, és a dir, pel maig o juny segons s’escaigui, se celebra al poble d’Almonte (Huelva).

Ruiz Vergara i els seus col·laboradors van assenyalar el classisme de les germandats rocieras, on l’ús de cavalls i de carretes en la celebració servia per exhibir la riquesa i poder de l’oligarquia latifundista en unes contrades habitades majoritàriament per pagesos sense terres i sovint a l’atur, com també la participació d’alguns dels dirigents de les germandats en la brutal repressió perpetrada pels franquistes després del cop d’estat de juliol de 1936 que va deixar Sevilla i tota l’Andalusia occidental en mans del general colpista Gonzalo Queipo de Llano, responsable d’un autèntic genocidi que l’historiador britànic Paul Preston ha qualificat d’holocaust espanyol; sense anar més lluny, a Almonte mateix van ser assassinades cent persones; a més, en tota la pel·lícula es poden veure algunes mostres del fanatisme religiós que impregna tota la celebració. Tot plegat, doncs, tal com ho assenyalaren els responsables del documental, una mostra del folklorisme nacionalcatòlic que, en època franquista, va crear l’Andalusia oficial, és a dir, la dels grans terratinents que s’havien beneficiat de la liquidació el 1936, per la via de l’assassinat massiu, dels moviments de reivindicació popular pagesa existents des del segle xix. “Rocío”, estrenada el 1980, va triomfar al Festival de Cinema de Sevilla d’aquell mateix any, que d’altra banda, era el de la seva primera edició, i el Ministeri de Cultura va seleccionar-la per participar al Festival Internacional de Venècia de 1981; a més, el febrer de 1981 se’n va fer una projecció a Madrid que comptà amb l’assistència d’un gran nombre de personalitats andaluses i del conjunt d’Espanya. Ara bé, el documental no va poder projectar-se a Andalusia arran de la pressió que sectors eclesiàstics i conservadors van exercir sobre els possibles exhibidors; a més, com que s’hi afirmava d’una manera explícita que el fundador de la germandat rociera de Jerez de la Frontera (Cadis) havia participat personalment en els abans mencionats assassinats d’Almonte, els seus fills van denunciar per injúries greus els responsables de la pel·lícula, els quals també van haver d’enfrontar-se a càrrecs judicials d’escarni a la religió catòlica i ultratge. El 8 d’abril de 1981, un jutjat d’instrucció de Sevilla va prohibir l’exhibició de “Rocío” a les províncies de Cadis, Huelva i Sevilla —precisament les més castigades per la repressió genocida de Queipo de Llano—, prohibició que al cap de dos mesos es va fer extensiva a tot el territori espanyol. En el judici celebrat a l’Audiència Provincial de Sevilla el juny de 1982, Ruiz Vergara va ser condemnat a dos mesos de presó —que no va haver de complir— a pagar una multa de 50.000 pessetes —quantitat a què hem de suposar un valor i un poder adquisitiu força superior a 300 euros d’avui dia— i a indemnitzar amb deu milions de pessetes els familiars del fundador de la germandat rociera de Jerez; d’altra banda, en el judici no es va acceptar el testimoni de disset veïns d’Almonte que corroboraven la veracitat de les acusacions contra aquest rociero. Finalment, el 1985, va poder exhibir-se “Rocío” a tot Espanya, però tallant-ne les escenes on es feia al·lusió al rociero de Jerez. Com podem veure, doncs, la persecució judicial contra “Rocío” es va donar no pas sota el franquisme sinó en època posterior a l’aprovació de la constitució espanyola de 1978, concretament en els anys on els mitjans oficials no es cansaven de fer propaganda, un dia sí i l’altre també, de les virtuts de “la jove democràcia espanyola”. Abans de començar a rodar el documental, Ruiz Vergara i bastants dels seus col·laboradors havien estat vivint a Portugal on, l’abril de 1974, la Revolució dels Clavells havia enderrocat la dictadura salazarista; evidentment, un cop a Espanya, van patir en la seva pròpia carn la diferència entre la revolució portuguesa i la “modèlica transició espanyola”.

Tot això va passar ara fa més de quaranta anys, quan TV3 encara no existia i no es veia clar tampoc si mai podria arribar a engegar-se una televisió pública catalana. Segurament per aquest motiu, els responsables del programa “Està Passant” no van tenir en compte tota la peripècia del documental de Ruiz Vergara quan van plantejar fer una broma —un gag com se’n diu més tècnicament— sobre la Mare de Déu del Rocío. I ara només queda saber què passaria si a TV3 assenyalessin que a Sevilla la imatge de la Mare de Déu de la Macarena s’exhibeix portant posat el faixí del general Queipo de Llano, a qui se li atribueixen uns quaranta-cinc mil assassinats.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal