cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

La Catalunya ridícula

La processó per demanar pluja organitzada el passat 18 de març a Perpinyà i la cerimònia presidida diumenge passat pel bisbe de Solsona al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, al municipi de L’Espunyola (Berguedà), també per implorar la fi de la sequera, són uns espectacles ridículs i lamentables,

que no diuen gens a favor de les autoritats eclesiàstiques —els bisbes de Perpinyà i de Solsona— que no sols els permeten sinó que encara hi participen i tot, amb la qual cosa es posen al mateix nivell que aquell polític del PP que, segons ell mateix ho diu, té un àngel de la guarda anomenat Marcelo que l’ajuda a aparcar el cotxe i, segurament, també a espiar dirigents independentistes catalans mitjançant les clavegueres de l’Estat espanyol. Si hem de confiar en Déu totpoderós, llavors no veig que ens hàgim de conformar a demanar-li que plogui; també li podem pregar que faci desaparèixer de l’atmosfera l’excés de diòxid de carboni que provoca l’escalfament global del planeta, que el petroli es vagi regenerant perquè així no s’esgoti mai o, ja posats, que enviï mannà als països on la gent passa gana. Antigament, si patien una època de sequera començaven a fer processons i rogatives per demanar a Déu que fes ploure; és més, com que estaven totalment convençuts que les calamitats naturals —terratrèmols, epidèmies, sequeres, aiguats, plagues, etc.— eren un càstig diví pels seus pecats, organitzaven també cerimònies de penitència pública o fins i tot els agafava per perseguir els jueus. Evidentment, això cal comprendre-ho perquè abans del progrés cultural i científic que va significar l’inici de la difusió de les idees racionalistes i emancipadores de la Il·lustració, la gent vivia al món de les imatges i els escarabats, és a dir, en una societat on la immensa majoria de la població ni tan sols aprenia a llegir i a escriure i l’única informació que rebia en el seu ambient de brutícia, ignorància i misèria era per via de la prèdica religiosa. Evidentment, les processons de Perpinyà i de Solsona indiquen que a Catalunya hi ha molta gent disposada a tornar al món de les imatges i els escarabats o potser que no n’ha marxat mai perquè mentalment encara hi viu. Com és natural, aquesta crítica a l’Església cal fer-la extensiva als grups esotèrics New Age que pretenguin posar fi a la sequera amb rituals tàntrics o kàrmics als seus déus, esperits o forces còsmiques.

A part d’assenyalar que determinades pràctiques no són pròpies dels nostres temps sinó d’èpoques afortunadament passades, resulta que la processó de Perpinyà —la de Solsona, no ho sé— va tenir un important rerefons polític per la gran quantitat d’elegits municipals del Rassemblement national (RN) que van acompanyar clergues i fidels en tota la comèdia de treure a passejar la imatge de Sant Galdric des de la plaça de la catedral fins al llit de la Tet. La lluminosa i inspirada idea d’organitzar la processó va tenir-la un viticultor dels Aspres de cognom Puig que en totes les vegades que ha sortit als mitjans de comunicació ha tingut molta cura a amagar la seva condició de conseller municipal pel RN encarregat, precisament, de qüestions hidràuliques; naturalment, tinc curiositat per saber si treballa la seva vinya o bé si en deixa la feina en mans de Sant Galdric. Com és lògic, a la processó no hi podien faltar pas d’altres pesos pesants del RN a Perpinyà com Jean-Luc Antoniazzi, conseller municipal encarregat de les relacions amb el bisbat, o André Bonet, adjunt al batlle i delegat de cultura; si una de les seves competències són les de llengua i cultura catalanes, igual potser va anar a la processó a demanar també que la Bressola pugui instal·lar el seu liceu a l’antic de convent de les Clarisses per aconseguir que els joves puguin ser escolaritzats en català. Lògicament, la processó no se la podia perdre pas el conseller regional, adjunt al batlle i conseller municipal Xavier Baudry, que, a més de ser del RN, se sent molt proper als integristes ultracatòlics tradicionalistes de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, una entitat fundada el 1970 ni més ni menys que per l’arquebisbe Marcel Lefebvre, enfrontat amb la Santa Seu perquè era contrari a les innovacions introduïdes a l’Església pel Concili Vaticà II. Segons Louis Aliot, la processó no va organitzar-la pas el RN sinó que es tracta d’una vella tradició; ben mirat, té raó perquè l’última processó de Sant Galdric a Perpinyà va fer-se ara fa cent cinquanta anys, és a dir, quan a Perpinyà encara costava trobar gent que entengués el francès. Gràcies al govern del consistori pel RN, doncs, el passat 18 de març, Perpinyà va ser la capital no pas de la Catalunya Nord sinó de la Catalunya Ridícula, igual com diumenge passat va ser-ho L’Espunyola (Berguedà). D’altra banda, si es tracta d’impedir que la gendarmeria torni a dissoldre una manifestació a Prada (Conflent) amb gasos lacrimògens, a quin sant cal encomanar-se? O potser fóra més pràctic protestar davant d’alguna autoritat mundana i terrenal?

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal