Feixisme ni a Perpinyà ni enlloc
Com que els temps han canviat i per sobreviure cal saber evolucionar, els actuals partits d’extrema dreta no organitzen pas desfilades paramilitars amb uniformes ni teoritzen tampoc que s’hagi de suprimir la democràcia
i establir una dictadura dirigida per un líder nacional carismàtic a qui s’investeixi d’un poder absolut. No ens proposen, doncs, els models de Mussolini, Hitler o Franco sinó els de Vladimir Putin, Donald Trump o Viktor Orban, el denominador comú dels quals, tal com pot comprovar-ho tota persona que segueixi l’actualitat informativa, és l’escarni dels drets humans, l’autoritarisme, la reivindicació de l’egoisme i el rebuig a la solidaritat, com també, sobretot, la imposició d’uns valors morals obsolets que no serveixen per res més que per estigmatitzar orientacions o identitats sexuals. Així doncs, no és cap secret que bastants dels fundadors del Front National eren nostàlgics del règim de Vichy, però, en podem estar segurs, si, un mal dia, Marine Le-Pen arribés a l’Elisi no proclamaria pas un segon État Français sinó que, tot i permetre reivindicacions del mariscal Pétain impensables avui dia, mantindria les institucions de la V República i les faria servir per convertir França en una còpia clònica de la Rússia de Putin o de l’Hongria d’Orban. Ara fa uns dies, a Sant Joan Lohitzune un home va ser agredit al carrer per parlar en basc perquè “Ací som a França i no s’hi ha de parlar patuès”; potser aquests fets esdevindrien habituals en una França presidida per Marine Le-Pen, on el xovinisme nacionalista franco-francès s’engegaria pel broc gros com si fos el remei per a tots els problemes socials. En les eleccions presidencials d’ara fa quaranta anys, les primeres que va guanyar François Mitterrand, Jean-Marie Le-Pen hi va ser una figura tan marginal com l’humorista Coluche, quins temps tan feliços eren aquells, oi? Per tot això, si ja és lamentable que en una ciutat s’hi faci un acte d’un partit d’extrema dreta, resulta, a més, que el Rassemblement national (RN) va decidir celebrar el seu congrés a Perpinyà per celebrar la victòria de Louis Aliot en les darreres eleccions municipals. Ja ho sé que Jean-Marc Pujol no era pas cap meravella i que les seves actituds i formes de governar podien resultar desagradables, però si Pujol —l’única alternativa a Aliot en les darreres eleccions municipals— continués al capdavant del consistori, potser el RN no hauria decidit celebrar el seu congrés a Perpinyà. Ens queden, doncs, quatre anys de coll per mirar d’aconseguir que, en les properes eleccions municipals, l’alternativa a Aliot no sigui pas algú del tarannà i les actituds de Jean-Marc Pujol. Encara sort que en les eleccions departamentals i regionals els resultats del RN a la Catalunya Nord no van ser gaire bons.
En la manifestació antifeixista de dissabte passat a Perpinyà, que va aplegar uns dos milers de persones, hi havia organitzacions catalanes, tant de la Catalunya Nord com del Principat, així com de la resta de la regió d’Occitanie. Em sembla molt bé que el diputat Carles Riera de la CUP assistís a la manifestació, però hi trobo a faltar la presència de d’altres forces independentistes. Suposo, o potser suposo massa, que a ERC i Junts tenen clar que el Rosselló és una comarca de Catalunya igual com el Montsià o el Bages. Que no els preocupa la política de Louis Aliot envers el català? El Consell per a la República no va tenir res a dir-hi? A mi em sembla que el darrer acte de masses de Carles Puigdemont va tenir lloc, precisament, a Perpinyà. Que una ciutat de Catalunya estigui governada per un partit de l’extrema dreta xenòfoba ha de ser un problema que preocupi a tothom des de Salses fins a Alcanar. Espero, d’altra banda, que darrere de la pancarta “Fora feixistes dels Països Catalans” hi hagués també gent de la Catalunya Nord.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)