Una manera de fer escola
Els temps canvien i les societats evolucionen. És un fet i una sort.
Ens els darrers anys hem assistit sovint al debat sobre el respecte. Contínuament apareixen notícies i estudis constatant que els joves d'avui ja no manifesten el mateix respecte que abans, que se tracta d'una noció que les famílies o l'escola (segons quin sigui el dit acusador) han deixat de transmetre. Més enllà d'intentar esbrinar qui és qui ha dimitit en la transmissió d'aqueixos valors el que podem constatar és que les coses canvien, els models familiars, en no massa temps han passat de llars de tres generacions a llars de dues generacions, famílies monoparentals, famílies reconstruïdes,... Els mitjans de comunicació han entrat als menjadors i ens han bombardejat (i ho continuen fent) amb milions de productes sense els quals no podríem assolir la felicitat de cap de les maneres. Que ningú interpreti malament els mots, no es tracta de dir que els dies passats eren millors, només es tracta de constatar canvis, sense cercar de saber quina n'és la causa.
En aquest context, l'escola ha deixat de ser la institució encarregada únicament de la transmissió de sabers i ha hagut d'assumir rols que abans es transmetien de portes enfora. La nostra festa ja no canta, cantarem a l'escola, la nostra plaça ja no balla, ballarem a l'escola, el nostre carrer ja no juga, jugarem a l'escola, i així podem anar afegint, l'educació viària, la sexual, i fins i tot programes de ciutadania i educació cívica.
En el nostre cas, el punt de partida és essencial, transmetre la llengua del país, la que, en situacions normals, es transmetria a casa de manera natural... des d'aquí, tota la resta.
Davant d'aquest fet tenim dues opcions, nos podem lamentar, revoltar-nos i dir que ja n'hi ha prou, que l'escola no pot continuar assumint els rols que la mateixa societat ha deixat de banda o podem provar de transformar les dificultats en oportunitats. Podem imaginar i posar en marxa una manera diferent de fer escola, una escola que sigui capaç de donar les eines per esdevenir persones conscients i crítiques, ciutadans implicats, pares i mares conseqüents amb el fet de ser-ho i, a més a més, tot aprenent matemàtiques, llengua, literatura, ciències i tot el que calgui.
La Bressola fa temps que treballa en aqueixa línia i, si bé podem dir que no hem inventat gairebé res ja que els referents pedagògics d'on nos inspirem es troben descrits des de fa anys i panys, sí que podem dir que comptem amb models propis, amb una cura per transmetre la llengua de la forma més natural possible. Una manera de fer escola que, pouant d'aquí i d'allà es decideix oberta, en moviment constant, adaptant-se al context de cada centre, de la direcció i de l'equip que el configura, de l'entorn geogràfic, de les seues dimensions,...
Entossudits a defensar, sempre i a tot arreu, que el català és llengua de present i de futur.
Comentaris (0)